De Franklin a monsenyor Cañizares

Martí Domínguez. L’any 1721 hi hagué una epidèmia de verola a Boston. La malaltia la va transmetre un sol mariner infectat arribat a la ciutat. Tan sols en octubre d’aquell any moriren més de quatre-centes persones, aclaparades per aquelles pústules tan doloroses, que creixen tant a l’exterior com a l’interior del cos. Els metges volien inocular la població, però hi havia els seus ferotges detractors. La inoculació consistia essencialment a banyar un fil de cotó en el pus d’una ampolla infectada i, després de deixar-lo assecar, es posava en una ferida oberta del pacient. Els antiinoculadors acusaven els metges de voler jugar a ser déus, decidint qui havia de viure i qui no. I, entre ells, un dels més fervorosos detractors era un jove anomenat Benjamin Franklin. L’arribada d’una pandèmia sempre desconcerta la humanitat, que no sap ben bé com fer-li front. L’enemic invisible causa desassossec, i al caliu d’aquest creixen tota mena de veus enfrontades. Amb l’arribada de la COVID-19, també han abundat tota mena d’informacions, fins al punt que s’ha parlat d’infodèmia, per tal de definir totes les faules, notícies falses, tractaments dubtosos, que han circulat pels mitjans de comunicació. La comunitat científica ha intentat guiar la societat, però també ha manifestat els seus dubtes de com fer front a aquesta nova malaltia (comunicats de l’OMS confusos, afirmacions de Fernando Simón del tot errònies, etc.). Totes aquestes vacil·lacions han estat emprades per uns i altres per a desautoritzar la tasca dels investigadors i per a propagar tota mena d’opinions sensacionalistes.

Fins i tot, al principi de la pandèmia, hi havia la idea que l’alarmisme era desproporcionat i es culpava els mitjans de comunicació. Després s’ha vist que varen fer curt, i que els mitjans no havien exagerat gota sobre el potencial perill d’aquest nou coronavirus. Però, en realitat, fins que no es va declarar l’estat d’alarma, la societat espanyola no va ser plenament conscient de la magnitud del problema al qual ens havíem d’enfrontar.

«L’arribada d’una pandèmia sempre desconcerta la humanitat, que no sap ben bé com fer-li front»

I, tanmateix, l’estat d’alarma va ser el caldo de cultiu perfecte perquè els partits d’ultradreta (en concret la formació VOX, però també molts quadres polítics del PP i de Ciutadans), atacaren el govern progressista instal·lat a la Moncloa. Es varen convocar tota mena de mobilitzacions, de cassolades als balcons, d’exhibició de banderes espanyoles amb crespons negres, etc. El rèdit polític aconseguit per la ultradreta emprant una situació d’emergència sanitària és ben clar i, avui dia, amenaça a superar el partit conservador en unes properes eleccions. Un escenari d’allò més intranquil·litzador per a la salut democràtica d’un país.

A aquesta maror s’han unit a veus ben influents, com la del cantant Miguel Bosé o l’actriu Victoria Abril, creant dubtes en la societat, sobre l’origen del virus o l’efectivitat de la vacuna. Famosos que han mostrat al món no sols la seua ignorància sinó també la seua mala mena. Com ara l’arquebisbe de València, monsenyor Cañizares, que durant una homilia va alertar que les vacunes tenien un origen pecaminós: «El dimoni existeix en plena pandèmia, intentant dur a terme investigacions per a vacunes i per a curacions. Ens trobem amb la dolorosíssima notícia que una de les vacunes es fabrica a base de cèl·lules de fetus avortats».

Llig l’article complet a la web de Mètode.

Consulta altres articles sobre la pandèmia en l’especial COVID-19 de la web de Mètode. 

Martí Domínguez, director de Mètode. @MartiDominguezR