12.05.2019 - 21:50
Comença la catorzena setmana de judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol, però tindrà tan sols dos dies de sessions, perquè a Madrid celebren Sant Isidre. Llavors, en aquests dos dies, passaran per la sala testimonis proposats per les defenses de Sànchez, Rull, Turull, Cuixart i Forcadell.
Destaca la presència d’ex-membres de la Mesa del Parlament de Catalunya i de l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya. Tots seran jutjats al TSJC pels mateixos fets, però acusats de desobediència, cosa que és un cas de fragmentació de la causa, denunciat per irregular i perquè vulnera els drets de les defenses. També hi passaran el conseller Jordi Puigneró (per la seva responsabilitat al Cesicat) i ex-alts càrrecs de la Generalitat; el dirigent de la UGT a Catalunya, Camil Ros; la filòsofa Marina Garcés i Jordi Pesarodona. La defensa de Cuixart, a més, ha citat a declarar advocats que l’1-O van ser a diferents centres electorals. I mentre vagin declarant tots, el tribunal tindrà pendent de resoldre la petició de llibertat i la tramitació del suplicatori que li han fet arribar les defenses dels cinc presos electes.
Avui al matí començaran a parlar els tres últims votants que ha cridat el lletrat Jordi Pina, que defensa Sànchez, Rull i Turull. Durant aquests darrers dies, tots els seus testimonis que han passat pel Suprem han mantingut la tònica de descriure la normalitat de la votació als centres on no van anar la policia espanyola ni la Guàrdia Civil.
A continuació declararà l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya, investigada al TSJC per desobediència i que va presenciar els fets del 20 de setembre i les negociacions per a la sortida de la comitiva judicial. L’ha demanada la defensa de Cuixart. També ha estat citat el cap de la unitat regional de reacció i dispositius del cos de Mossos, Jordi Rodon, aquest cas a petició de Jordi Sànchez.
Un conseller i ex-alts càrrecs del govern
Avui al matí també és citat el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, per la seva responsabilitat al Centre de Seguretat de la Informació (Cesicat). I també ex-alts càrrecs de la Generalitat, com ara Francesc Esteve, director del gabinet jurídic de la Generalitat; Mercè Corretja, directora de Contractació Pública; Núria Cuenca, secretària general de la Conselleria d’Ensenyament; i Ricard Font, ex-secretari d’Infrastructures amb Josep Rull.
A la tarda serà el torn dels testimonis que ha demanat la defensa de Jordi Cuixart. Entre aquests, el vice-president d’Òmnium, Joan Vallvé; una de les integrants del Pacte Nacional del Referèndum i també membre d’Òmnium, Itziar Gonzàlez; i el secretari general de la UGT, Camil Ros, que el 20-S també era a Economia. Com en el cas de Javier Pacheco de CCOO, el seu sindicat també formava part del Pacte Nacional pel Referèndum i la Taula per a la Democràcia. El president del tribunal, Manuel Marchena, va interrompre durament l’interrogatori de la lletrada Marina Roig perquè considerava que li demanava per ‘valoracions sindicals’ i no pas per fets. Va ser un dels moments més durs del judici, quan el magistrat va dir a l’advocada que ‘errava en la seva estratègia’ i que, si no entenia les advertències del tribunal, ‘tenia un problema’.
També serà el torn del diputat electe dels comuns al Congrés espanyol Jaume Asens, que era el 20-S a Economia com a membre de l’equip de govern d’Ada Colau. També testificaran un inspector dels Mossos (TIP 1255) i dues voluntàries de l’ANC.
Advocats que l’1-O van ser als col·legis
Dimarts la sessió començarà amb el testimoni de Ramon Font com a portaveu de la plataforma Escoles Obertes, el moviment que va organitzar activitats als centres just abans de l’1-O. També hi serà la filòsofa i membre d’En Peu de Pau Marina Garcés, que apareix esmentada en un atestat de la Guàrdia Civil. A més, hi haurà testimonis que explicaran els fets del 25 de setembre a Badalona, en què Cuixart va intercedir quan la guàrdia urbana requisava cartells.
La defensa de Cuixart també ha decidit de demanar que testifiquin advocats que l’1-O eren a diferents centres electorals. És el cas de Lluís Matamala (Sant Joan de Vilatorrada), Sílvia Carmona (Callús), Jaume Pich Maciá (Castellgalí), Mercè Torras (Fonollosa), al Bages. També ha cridat votants presents en aquests centres i més, també de la ciutat de Barcelona. A més hi serà Jordi Pesarrodona, investigat en un jutjat de Manresa per haver protestat al costat d’un guàrdia civil amb un nas de pallasso, i el batlle de Callús, Joan Badia, que el dia del referèndum la Guàrdia Civil va fer caure a terra d’una empenta amb l’escut d’antiavalots quan mirava de parlar amb els agents.
Testimoni d’ex-membres de la Mesa, tots investigats
La sala també escoltarà els testimonis proposats per la defensa de l’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell. Entre més, Pere Sol Ordis, que és lletrat del parlament i que va exercir funcions de secretari general entre l’octubre del 2015 i l’octubre del 2016. També és citada Mercè Arderiu, que és lletrada del parlament.
A la tarda la previsió és que els últims testimonis siguin quatre dels ex-membres de la Mesa del Parlament de Catalunya al costat de Forcadell: Lluís Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Lluís Guinó. Fins al final del 2018 van ser investigats també al Tribunal Suprem, però finalment la causa es va enviar al TSJC, on són acusats de desobediència. Estan pendents de judici pels mateixos fets que Forcadell.
Pendent de resoldre les llibertats i el suplicatori
El tribunal que jutja l’1-O confia a acabar la fase testifical el dilluns 20 de maig i reserva el 21 perquè els cinc presos electes (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull al Congrés i Raül Romeva al Senat) puguin sortir de la presó per anar a prendre possessió de l’acta. A partir del 22, doncs, el judici entrarà en una nova fase: la pericial.
A més dilluns els set magistrats podrien resoldre la petició pendent de deixar en llibertat els cinc electes i començar a tramitar l’autorització a les cambres espanyoles (el suplicatori) per tal que els permeti de continuar el procediment judicial.
La fiscalia i Vox ja s’han oposat a totes dues peticions. La fiscalia entén que per assegurar que el judici s’acabi cal mantenir la presó provisional i que no cal engegar el tràmit del suplicatori perquè considera que és una eina legal pensada per a abans de començar a investigar algú i no per a aquest cas, en què fa un any que són processats i amb un judici començat.
