19.06.2017 - 17:40
MADRID, 19 (EUROPA PRESS)
Mans Unides mostra la seva preocupació al costat de la comunitat internacional davant el “drama” de les persones refugiades, que de manera general, “enfonsa les seves arrels més profundes en causes polítiques i econòmiques i és el resultat de les ànsies de poder i d’influència d’alguns països”, assegura Fidele Podga, coordinador d’Estudis de l’ONG. Per això, amb motiu de la celebració del Dia Mundial dels Refugiats que es commemora cada 20 de juny, Mans Unides recorda que el 2016 ha estat un any de “tristos rècords” quan 65 milions de persones es van veure obligades a deixar les seves llars a tot el món, segons dades de Nacions Unides. D’ells, 21,3 milions són ara refugiats, la majoria menors de 18 anys.
“Totes aquestes persones abandonen les seves arrels impulsades pel desig de fugir de la guerra, de la persecució, del racisme o de la violència i amb la ment posada únicament a sobreviure, –afirma Podga–. Molts d’ells es queden, literalment, al camí, on la feblesa, les inclemències del temps i la falta de recursos s’encarreguen de posar fi als seus somnis de llibertat. Altres vegades, aquests desitjos s’ofeguen en les aigües d’uns mars que engoleixen les atrotinades embarcacions sobrecarregades de mercaderia humana. I, en altres ocasions, els que aconsegueixen arribar a la seva anhelada destinació de pau es topen amb barreres infranquejables i murs on lamentar la seva mala sort”.
Una d’aquestes 21 milions de persones és Fàtima, qui va fugir de Síria al costat de la seva família ja fa cinc anys. Des de llavors viu als afores de la localitat libanesa d’Obri, prop de Sidon, a Iman, un complex d’habitatges abandonats, un “camp de refugiats en vertical”, afirma. Al principi, els seus únics veïns eren els llops i els gossos salvatges que rondaven per la zona. Ara conviuen amb més de 30 famílies que també van escapar de l’horror de la guerra.
“Tot va ser molt difícil. De la nit al dia vam haver de malvendre totes les nostres pertinences per escapar del perill. Ens vam veure aquí, sols i desprotegits, intentant fer-nos en un lloc desconegut en un país estrany”, relata Fàtima que, als seus 63 anys, s’ha vist convertida en el sustent de part de la seva família i cuida de la seva última néta, una nena a la qual han anomenat Hiba, “regal de Déu”.
A més de la petita Hiba, a la casa viuen altres deu persones més: el marit de Fàtima, Abed El Kader, de 77 anys, que, amb la ment alterada per la guerra, viu “al seu propi món” i Maher, el menor dels sis fills del matrimoni d’ancians, que va fugir de Síria amb la seva segona dona i els seus sis nens. D’ells, els tres grans, fruit del seu primer matrimoni, presenten greus deficiències físiques i psicològiques.
APOSTAR PER LA ‘GENERACIÓ PERDUDA’
En els últims tres anys, Mans Unides ha donat suport 37 projectes destinats únicament a població refugiada i desplaçada, per un import superior als dos milions d’euros i és a Orient Mitjà on s’estan desenvolupant alguns programes on l’accés a l’educació és una prioritat absoluta. “Que els nens tinguin una rutina és fonamental per a les seves vides”, assenyala África Marcitllach, responsable de projectes de Mans Unides a la zona.
“Per a nosaltres és d’especial importància la que anomenen ‘generació perduda’; tots aquests nens que es troben que la seva vida es va aturar quan va esclatar la guerra i pels qui la violència forma part destacada de la rutina, –assegura Marcitllach–. Incentivar l’educació és incentivar la pau, la resiliència, el progrés i el futur. Perquè el problema més gran amb el qual ens estem enfrontant en el nostre treball diari és la falta d’esperança”.
A més, no només se centren en els més petits, sinó que donen suport a la resta de la població per cobrir les seves necessitats bàsiques, com ara a les dones que han fugit soles i que han de treure endavant els seus fills sense l’ajuda de ningú. “En aquest sentit una de les coses que més m’emocionen és sentir aquestes dones dir que, amb els cursos d’alfabetització que estan rebent, ara són capaces d’entendre el que posa en els paquets del supermercat o d’entendre el que diuen els cartells dels carrers”, afirma.
