David Vilaseca, el dietarista del desig i la recerca de la identitat, arriba a la sala gran del TNC

De David Vilaseca (Barcelona, 1964 – Londres, 2010) no en sabíem res. La publicació l’any 2017 d’Els homes i els dies (l’Altra Editorial) ens va descobrir aquest escriptor i filòleg expatriat, que havia fet una sòlida carrera acadèmica a l’estranger. Era catedràtic d’estudis hispànics i crítica literària al Royal Holloway College de la Universitat de Londres, especialitzat en estudis queer. Havia guanyat el premi Andròmina per L’aprenentatge de la soledat, la primera part dels seus dietaris convertits en ficció, que completà amb El nen ferit, que acabava d’enllestir aquell 9 de febrer de 2010, quan va ser envestit per un camió quan anava amb bicicleta. La família va trobar al seu ordinador aquests texts i els va donar als seus amics d’universitat, com ara Esteve Miralles, que es van conjurar per editar-lo. Va morir a quaranta-sis anys i, set anys més tard, més de set-centes pàgines de dietari el van convertir pràcticament de manera automàtica en un clàssic de la literatura catalana.

El retorn d’Albertí al TNC

Ara Xavier Albertí torna a la sala gran del TNC per continuar una de les seves obsessions com a director del teatre: l’adaptació teatral de peces del patrimoni literari català i la reivindicació d’aquell’s col·lectius condemnats per l’odi a la diferència. Ho va fer emparant lectures suggeridores d’Àngel Guimerà o Josep Maria de Sagarra i també noves veus, com ara la de Josep Maria Miró, de qui en va escenificar Temps salvatge, i amb qui torna a fer tàndem a Els homes i els dies. Miró signa l’adaptació teatral de l’obra de Vilaseca que dirigeix Albertí.

Albertí, de la mateixa generació que Vilaseca, considera Els homes i els dies un llibre de referència. “Ajuda a traçar d’una manera admirable –diu– una de les singladures essencials de tota cultura. Veure com es transforma a partir d’aspectes de la creació de la identitat subjectiva i, per tant, de la identitat col·lectiva.” Relligades amb El pes de la palla de Terenci Moix –pel paral·lelisme en el desenvolupament de la seva identitat gai–, però també amb clàssics de la literatura del jo en català que el comparatista Vilaseca coneixia bé, com ara Josep Pla, Gaziel i Sagarra. Per Miró i Albertí, Vilaseca aboca a Els homes i els dies intimitats, experiències, reflexions i fantasmes. “Dialoga amb el desig, la sexualitat, el fracàs, la solitud, el pas del temps o el llegat i llast familiar, educatiu i cultural. Configura una de les grans fites de l’anomenada literatura del jo en llengua catalana en el trànsit de segle XX al XXI.”

Un clàssic de la literatura del jo en català

Vint-i-dos anys de la vida de Vilaseca –des que era un estudiant de vint-i-pocs anys en un campus nord-americà fins poc abans de morir– que pugen a l’escenari amb Rubén de Eguia posant-se en la seva pell. Un repartiment coral, format per Mercè Arànega –que interpreta Marina Pérez, la mare de Vilaseca, morta fa poc més d’un any–, Albert Ausellé, Paula Blanco, Alejandro Bordanove, Abdi Cherbou, Francesc Cuéllar, Luiz Felipe Lucas, Oriol Genís, Roberto G. Alonso i Federico Metral, clourà la primera temporada de Carme Portacelli al TNC.

Si l’any 1996 l’estrena a la sala Tallers d’Àngels a Amèrica –el clàssic de Tony Kusher sobre l’epidèmia de la sida i la hipocresia a l’Amèrica de Ronald Reagan– va incomodar alguns moralistes nostrats, ara el viatge des dels inferns del sexe esporàdic i anònim, la promiscuïtat i les drogues cap a la particular recerca sobre la identitat i l’acceptació d’aquest escriptor explícitament homosexual travessat per l’herència (i la culpa) catòlica, una relació turmentosa amb la família i una decepció cap al país del qual se’n considerava expulsat, ocupa la sala gran. De tota manera, Albertí alerta: “No és un espectacle que s’adreci a un col·lectiu en concret, sinó a qualsevol ésser humà que sent que la pulsió de la seva construcció identitària no només passa per la seva naturalesa psico-afectiva, sinó també pels vincles amb els altres humans i per l’amor.”

Aquests dies de festa literària també pot ser una oportunitat per a anar al teatre. I per a recordar que el teatre també és literatura. Bona diada de Sant Jordi!

L’imprescindible

Mishima publica demà el seu novè disc, L’aigua clara, que arriba gairebé cinc anys després del darrer, Ara i res. Editat amb el segell propi The Rest Is Silence, el disc es publica en format físic (primer en CD, més tard en vinil) i també digital. El concert de presentació serà el 6 de maig a l’Auditori de Girona, tret de sortida d’una ronda de concerts que passarà per Barcelona el 27 de maig i ja té cita confirmada a festivals com el Vida, el FIB, el MoboFest i l’Embassa’t.

El nom propi

L’escriptora Empar Moliner va guanyar el premi Ramon Llull d’enguany amb Benvolguda, publicada per Columna. Ara l’editorial acaba d’anunciar que la novel·la es publicarà en anglès per l’editorial independent 3TimesRebel, una nova editorial independent que neix amb l’ambició de difondre autores que escriuen en llengües minoritàries per fer-les arribar a un públic potencial de més de 1.500 milions de lectors. L’objectiu final és fer visible allò que és invisible, posar damunt la taula temes de què no es parla, com la cara fosca de la maternitat, el pes del patriarcat, l’abús de poder, la llibertat sexual.

L’efemèride

El 23 d’abril de 1962, Edicions 62, fundada per Ramon Bastardes i Max Cahner, posava a la venda el seu primer llibre. Era Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, un dels texts més influents de la segona meitat del segle XX en català. Podeu llegir l’anàlisi anticolonial de Nosaltres, els valencians, que va escriure Vicent Partal. Edicions 62 farà seixanta anys el dia 13 de maig.

Caldrà estar-ne al cas

Hi ha vida a l’univers del llibre més enllà de Sant Jordi. De fet, s’acaba d’anunciar la data del Literal, la fira d’idees i llibres radicals. Els dies 21 i 22 de maig més d’un centenar d’editorials independents es reuniran al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona, per tornar-lo a convertir en el punt de trobada de la cultura i el pensament crític, que tindrà en Fuster un dels noms propis. De fet, l’escriptor de Sueca centra el cartell del Literal d’enguany.