David Nel·lo, premi Prudenci Bertrana, i Montserrat Tura, premi Carles Rahola d’assaig

Els Premis Literaris de Girona que s’atorguen aquesta nit, en un ambient políticament i socialment d’excepció, i que de segur que seran una plataforma més de reivindicació, han destacat amb el premi Prudenci Bertrana la novel·la de David Nel·lo, Melissa i Nicole. En l’apartat d’assaig, el premi Carles Rahola, hi ha hagut sorpresa, perquè ha estat atorgat a l’ex-consellera Montserrat Tura, amb una reivindicació del catalanisme rabassaire que parteix de la memòria familiar. En poesia, el quarantè premi Miquel de Palol ha estat per a Albert Garcia, amb La saliva dels morts. I el de literatura juvenil, el premi Ramon Muntaner, ha estat per a la novel·la de Xavier Gual La noia de la caravana, que situa el lector enmig d’una trama policíaca i mafiosa.

Montserrat Tura ha explicat a VilaWeb que el llibre guanyador del premi Carles Rahola, República pagesa, parteix de la història del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, que fou un dirigent del moviment rabassaire del tombant de segle XX, el moviment dels pagesos que no tenien terres, que les tenien arrendades pel contracte de rabassa morta. Amb l’arribada de la fil·loxera, els propietaris de les terres van aprofitar l’avinentesa per abolir aquests contractes, perquè mantenien el pagès lligat a la vinya mentre la vinya fos viva. Arran d’aquesta situació, els pagesos es van organitzar entorn del sindicat Unió de Rabassaires, del qual l’avi Tura fou un dels fundadors. Crearen cooperatives autogestionades i aplicaren unes polítiques d’esquerres, cosa que sovint el discurs que ha dibuixat la història del país ha silenciat. Montserrat Tura sosté que la pagesia en el món rural va ser molt important per a configurar la visió progressista de Catalunya i va ajudar les esquerres a guanyar. ‘A partir de la història del meu avi, formulo una hipòtesi important: potser s’ha desconsiderat el paper que van tenir els pagesos en la configuració del catalanisme social.’ Aquest visió trenca el tòpic de vincular la pagesia amb una actitud conservadora i granítica. ‘No, els pagesos de principi de segle foren homes valents, atrevits, que junts se sabien més forts’, diu Tura. I acaba: ‘La conformació de la història del país ha estat vinculada a la ciutat i s’ha oblidat que la República es va guanyar poble a poble. Per això titulo el llibre República pagesa.’

Per una altra banda, l’experimentat escriptor David Nel·lo ha expressat a VilaWeb la gran alegria que sentia per haver rebut el cinquantè premi Prudenci Bertrana, que coincideix amb l’Any Prudenci i Aurora Bertrana. Són, segons el guanyador del premi, dos escriptors excepcionals que mereixen de ser més llegits. Nel·lo ha confegit una novel·la breu que transcorre en quatre dies i que se situa en dues illes, pertanyents a Suècia. ‘És una novel·la curiosa, que no és estructurada en capítols ni conté diàlegs. El punt de partida de la novel·la és aquest paisatge i aquesta natura tan impressionants, el dia del solstici d’estiu, que els nòrdics celebren de manera molt diferent de nosaltres, els mediterranis. Per a ells és una festa que té unes connotacions d’innocència primigènia. Però dins aquest context idíl·lic i festiu s’esdevé un fet angoixant: dues famílies, una d’americana i una de francesa, coincideixen de manera fortuïta en un centre d’informació dedicat al cineasta Bergman. El fet és que les dues filles de les dues famílies, Melissa i Nicole, desapareixen. I d’aquí neix el títol de la novel·la.  Les noies són importants, però encara ho són més les famílies, els matrimonis i els seus conflictes. En aquest sentit, Bergman és una figura que plana damunt tota l’obra, com un demiürg que mou els fils de la història.’