A mesura que s’acosta la data del congrés de Més Compromís, van consolidant-se els moviments crítics amb la direcció que es converteixen en candidatures alternatives. El darrer cas sabut és el de David González, ex-batlle d’Oliva i director del Servei Valencià d’Estadística amb el govern del Botànic. Tot i que encara no ha presentat la candidatura de manera oficial, fa uns quants dies va fer un acte a la Societat Coral el Micalet que es pot considerar el tret d’eixida. González va reunir un seguit de militants per mostrar-los les esmenes que ha presentat tant a la ponència política com a la d’estatuts. A partir d’ací, el moviment ja s’ha llançat.

En aquesta entrevista, González parla de desencís i diu que percep que hi ha una part de la militància que no se sent representada en la direcció actual. També parla de tornar la veu als militants. Quant a la candidatura de Bloc i País, diu que hi parla perquè són companys, però, de moment, no es mostra procliu a confluir-hi.

—Per què voleu optar a la secretaria general de Més Compromís?
—No és una qüestió personal. És una qüestió d’ajudar una part de la militància perquè s’expresse i de contribuir a fer el millor congrés possible. La situació al País Valencià és molt greu i el nostre projecte polític és necessari. Quan es va anunciar el congrés vaig començar un procés d’escolta activa per a parlar amb molts companys del país i percep un cert desencís. També vam veure que hi ha una certa part de la militància que no se sent representada amb la direcció, però tampoc amb l’altra alternativa, Bloc i País.

—Parleu de desencís. És amb la situació del país o amb la situació interna?
—Crec que tot suma. El desencís és amb la situació interna del país, i ha augmentat amb la pèrdua del govern de la Generalitat i amb tot el que passa amb les polítiques del govern de la dreta i l’extrema dreta. Però el desencís amb l’organització comença abans. Una de les crítiques que faig a la direcció és que en els últims mesos hi ha hagut molt poca obertura a una autocrítica constructiva. Un altre símptoma del desencís és la poca participació de la militància en la campanya electoral de les europees. El fet que s’hagen anunciat dues candidatures alternatives també ho demostra. Han passat moltes coses, com ara la renúncia de Mónica Oltra i la renúncia de la secretària general, Àgueda Micó. S’hauria d’haver convocat un congrés molt abans que no es va convocar. Fer-ho un any i mig després és legal, però és una anomalia democràtica.

—El lema del vostre grup és “Compromís pel País Valencià”. Sembla massa obvi. Amaga res?
—No amaga res. Entre les nostres polítiques bàsiques hi ha, com ja he dit, l’autocrítica per a millorar, aprofitar l’experiència de govern per a ser un partit de govern fent oposició. Hem de consolidar Compromís com una federació que permeta de combinar la unitat que necessitem i l’estructura amb la diversitat dels partits. I encara una altra qüestió, que és tornar la veu als militants i revalencianitzar el projecte.

—Dieu “tornar la veu als militants”. Els l’han furtada, la veu?
—No diria que els l’han furtada, però sí que han estat poc escoltats. S’han generat pocs contextos de debat i d’escolta activa. Hi ha hagut un cert aïllament i un pes excessiu sobre l’estructura de direcció i les bases han tingut poc protagonisme.

—Com valoreu la política de pactes que s’ha fet fins ara, com la valoreu?
—Cal revalencianitzar el projecte. La nostra finalitat no era acabar pactant amb l’esquerra espanyola. Som un projecte d’estricta obediència valenciana que ha de posar l’agenda valenciana davant de tot. Més enllà de si hem aconseguit un escó o no, s’ha demostrat que l’esquerra espanyola no té l’agenda valenciana entre les prioritats. Sense un finançament adequat, per exemple, no podrem prestar els serveis públics com toca. Aquests pactes ens han desnaturalitzat prou i han provocat molt de desencís entre la militància perquè no s’han explicat bé.

—Més ha de ser un partit sobiranista?
—Totalment, sí, sí.

—Ara ho és?
—Jo diria que ara vol ser-ho. Crec que queda molt de recorregut en aquest sentit, però s’ha d’explicar a la societat que el nostre sobiranisme no és més que un projecte de millora de les condicions de vida i del nostre país per a cinc milions de persones. El nostre projecte és de construcció nacional, però també integral per a tot el país.

—Us heu plantejat d’unir forces amb Bloc i País per a fer una candidatura única?
—La nostra candidatura és molt útil perquè cap veu es quede sense vies d’expressió en el congrés. No s’hi val fer un congrés en què, en nom de la unitat, s’amague davall la catifa tota l’autocrítica o les coses que s’han de parlar. Hi ha militants que estan més enllà de la direcció actual, però tampoc no se senten del tot representats per Bloc i País. He parlat amb Mónica Álvaro i amb Amparo Piquer. Som companys de partit i l’endemà del congrés hem de continuar treballant junts. És positiu que hi haja més candidatures, sense perjudici de què passarà quan s’acoste la data. Hem de mantenir totes les vies obertes.

—Amb el vostre, també ha transcendit el nom de Beatriu Palmero. Amb qui més feu aquest nucli?
—Som un grup d’unes cinquanta persones de totes les comarques. Per redactar les esmenes, també hem parlat amb gent no militant per tractar qüestions sectorials com agricultura, indústria, medi ambient… Hi ha la voluntat de connectar amb la resta de la societat.

—Hi ha càrrecs institucionals, en aquest grup?
—Sí. Hi ha alcaldes, regidors… Venim molt dels municipis, això és un procés d’adhesions plurals en què tots els militants valen igual.

—Com és Més Compromís com a partit d’oposició?
—Es fa una oposició consistent en algunes qüestions. Crec que cal fer una oposició dura que es base en les noves formes de comunicar, però també cal fer una oposició tenint en compte el bagatge. Hem tingut centenars d’alts càrrecs i de gent en el govern. Aquesta experiència l’hem d’aprofitar.

—Compromís té dos diputats a Madrid, que són molt importants per a la majoria del govern espanyol. Creieu que se’n trau prou profit?
—Compromís ha de ser on es prenen les decisions que afecten el País Valencià, per tant, és positiu tenir els dos diputats a Madrid. Això sí, crec que se’n trau poc profit. Trobe a faltar una estructura forta de Compromís que avantpose una agenda i un termini de temps i, segons eixa agenda i els incompliments, anar deslligant-se dels acords amb l’esquerra espanyola i anar deixant clar que Compromís no hi participarà si no hi ha una data concreta de solució de les demandes de l’agenda valenciana. La funció de Compromís no és donar suport al govern, sinó obtenir resultats. Tenim un problema greu perquè la gent especula sobre quins són els motius pels quals fem acords amb l’esquerra espanyola.

—El sistema de primàries, tal com és ara, és bo?
—Portem una esmena sobre les primàries. El sistema és obert a la ciutadania i el fem bo o roí segons l’ús que en fem. I crec que l’hem desvirtuat amb eixes apuntades que es fan i que fan que en un període de temps molt breu abans de les primàries apareguen centenars i centenars de registres per a procurar guanyar-les. Nosaltres proposem que continue sent un sistema obert, però més garantista. Plantegem que calga una antiguitat mínima per a poder participar-hi quan no s’és militant. Que calga estar inscrit un any abans al cens per a poder votar i que hi haja una quota mínima simbòlica per a evitar els processos que alteren el procediment normal.

—Com s’han d’articular les tres potes de Compromís en el futur?
—Pensem que s’ha de consolidar com una federació de partits i ho diem a les esmenes, perquè a la ponència apareix com un partit únic. Potser quan tinguem anys d’experiència com a federació sí que podrem fer el partit, però crec que de moment no és ni sensat ni realista, i que la federació pot ser una bona articulació de l’espai de Compromís que respecte la diversitat i en què tots tres partits se senten més ben representats.