David Garriga: ‘Aquí hi ha d’haver un reclutador, que és el fort, i encara no ha sortit’

Encara hi ha moltes incògnites sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, que els mossos miraran d’esclarir durant les setmanes vinents. Alhora, molta gent es fa un seguit de preguntes difícils de respondre. Com pot ser que joves de disset i dinou anys decideixin d’entrar a formar part d’un grup que aspira a matar i sembrar el dolor? Qui els ‘sedueix’ i com ho fa? Són qüestions que formulem al criminòleg i expert en gihadisme David Garriga, que creu que la prevenció en la radicalització violenta és un dels àmbits en què caldria esmerçar més dedicació i més diners.

—És una pregunta que es fa molta gent. Com es pot arribar a radicalitzar un jove que viu aquí?
—La ideologia ja és aquí. Llavors, l’estratègia d’Estat Islàmic és influir per mitjà de dues vies: la d’internet i la personal. En aquesta última tenen avantatge. Si només es moguessin per les xarxes, es podria fer un seguiment i trobar qui s’ha radicalitzat i qui no. Però ells juguen a dues bandes. En el cas de Barcelona, aquests joves tenien un perfil baix a les xarxes i la radicalització forta es va fer en l’àmbit personal.

—Com ho fan?
—Principalment, mitjançant dues figures. En primer lloc, el que fa d’observador o facilitador, que pot ser un imam o algú que té un cert pes dins una comunitat i que s’encarrega de veure quins joves són candidats a radicalitzar, perquè n’hi ha molts que no es poden radicalitzar. Una vegada localitza els joves, els posa en contacte amb el reclutador, que és qui farà tot l’adoctrinament i bàsicament els renta el cervell.

—Quines eines fan servir?
—És una radicalització molt ràpida. Ara es fa en mesos. Abans, al-Qaida cercava gent més madura i la radicalització es feia aproximadament en dos anys. Ara no. També perquè el perfil ha canviat i els joves cerquen un protagonisme ràpid, tenir les coses ràpides. Per això els interessen els joves.

—Hi ha un perfil concret?
—És molt característic i ells veuen clar qui els interessa i qui no. Cal tenir en compte que això evoluciona, que canvia a mesura que els anem posant traves. No són els mateixos ara que quan es va crear Estat Islàmic. Però avui dia cerquen nois molt joves, com hem vist als atemptats de Barcelona. Alguns, menors d’edat i tot. Cerquen nois que tinguin una manca d’identitat, és a dir, que vulguin trobar un sentit a la vida i no el trobin, amb una vida poc estable. Que, a més a més, tinguin frustracions, que vulguin fer coses i no les puguin fer. Això algunes vegades va acompanyat de pobresa o d’exclusió social. Són nois que no se senten integrats. Si tu sents una frustració i la ciutat on vius no et dóna les eines per a sortir-te’n, pots tenir impulsos d’agressivitat. I, a més a més, són gent que vol un reconeixement i un èxit fàcil. Aquestes tres variables crec que són les que cerquen ara.

—Es fa difícil de comprendre que algú pugui arribar a aquesta situació.
—Els ofereixen una pertinença a un grup que els dóna seguretat i identitat, ser algú que podrà demostrar la seva vàlua. Que llavors hi ha un discurs de l’islam al darrere? Sí, però és un discurs molt superficial. On ells fan força de debò és en aquesta estratègia de cobrir unes necessitats que els joves tenen.

—I quin discurs islàmic els transmeten?
—Practiquen una desviació del salafisme que no té res a veure amb l’islam. Diuen que ser un màrtir és important perquè vas al cel i si mates infidels encara tindràs més premis. Però això és una desviació, perquè l’Alcorà no ho diu enlloc. Però imagineu-vos que us ve un imam o un membre influent de la comunitat i us transmet l’islam d’aquesta manera. Doncs els nois s’ho creuen. Per una altra banda, aquests nois no eres musulmans practicants i segurament no podien confrontar allò que els deien.

—Segons que sembla, va ser  l’imam, Abdelbaki es-Satti, qui va actuar com a cervell de l’operació. Sembla que el qui els va adoctrinar va ser ell.
—No ho sé. Jo crec que l’imam feia més d’observador. Qui va decidir quins serien els candidats. Però aquí hi ha d’haver un reclutador, que és el fort, i encara no ha sortit. I potser no sortirà. Aquests sempre s’escapen i no actuen mai. Enfoquem els radicalitzats, però hauríem de mirar qui ho ha fet, perquè si no l’agafem hi tornarà. El perfil dels reclutadors és diferent, és semblant al del psicòpata i el sociòpata. Gent molt freda, molt calculadora, molt intel·ligent i que saben com moure’s. Penseu que poden tenir un grup de deu joves durant mesos, que en circumstàncies normals els agafes un afecte, i ser capaços de deixar que s’immolin.

—I actuen en persona?
—Sí, sí, en persona. Segurament pot ser en el cercle d’ells i encara no sabem qui és. Estat Islàmic distribueix un manual per als reclutadors. El manual diu qui és candidat i quines fases s’han de seguir perquè acabi fent allò que tu vols. Per tant, pot ser que no tinguis un contacte directe amb Estat Islàmic, però tens el material i amb això n’hi ha prou.

—Què us ha sorprès de la manera d’actuar d’aquesta cèl·lula?
—A mi em sorprèn que, essent una cèl·lula tan ben organitzada, provessin atemptats low-cost. Ja se sap que l’explosió d’Alcanar va precipitar els atemptats i van haver d’actuar com van poder, a la desesperada. Però amb el temps que feia que preparaven l’atemptat, crec que hi havia d’haver més explosius, armament –no ganivets– i més nivell de preparació. A Cambrils tots portaven corretges bomba, però falses. També m’ha sorprès la dimensió de la cèl·lula, perquè quan la formen més de deu persones es considera gran. Coordinar deu persones és molt complicat i que passessin desapercebudes durant tant temps és preocupant.

—Hi ha hagut detencions al Marroc. Hi ha constància que van anar a París… És fàcil de deduir que no van actuar sols.
—Potser no directament, però és possible. S’haurà de veure. Sí que és segur que sempre que hi ha un gran atemptat surten llops solitaris espontanis. Com una imitació, un ‘copycat’. Aquesta vegada va passar a Finlàndia. S’emocionen, s’activen i atempten. Els atemptats afavoreixen el mimetisme, i cada vegada que n’hi ha un s’ha d’estar molt alerta arreu.

—És clar que les ramificacions d’Estat Islàmic arriben de ple a Europa.
—Sí, a través de les xarxes poden arribar a tot arreu. No saps on són. Ara aquí a Europa no solament virtualment, sinó també físicament. Per això de tant en tant tenim notícia de desarticulacions. L’objectiu que tenen é implantar la ideologia. Encara que morís Abu Bakr al-Baghdadi, el seu líder, si la ideologia l’han implantada ja estem perduts, perquè n’aniran sorgint adeptes.

—Fa la sensació que encara que es desarticulin cèl·lules, tard o d’hora n’hi haurà alguna sobre la qual no s’actuarà a temps.
—No hi ha seguretat 100% efectiva. I en aquests casos menys. Les cèl·lules sí que es poden seguir, perquè deixen més rastre i requereixen més temps per a formar-se, però així i tot són molt ràpides i difícils de detectar. I els llops solitaris és gairebé impossible de detectar-los perquè una persona pot radicalitzar-se d’avui per demà, sortir al carrer i cometre una barbaritat. Ara cal treballar molt més en la prevenció, que és l’única via que tenim. S’hi ha d’invertir molt més. Molt.

—I com es fa això?
—S’han de donar eines a aquests joves perquè no vegin atractiu el discurs d’aquesta gent. Primer ens cal una contranarrativa, que no la tenim. El discurs d’ells convenç. Nosaltres diem que això no és bo, però no hi oferim cap alternativa. I una figura molt important per a fer-ho és el professor, que té una autoritat i ha de poder transmetre-ho. Per una altra banda cal formació. La gent s’ha d’haver format i ha de saber quins són els signes de radicalització. Quan parles amb els pares et diuen que el seu fill feia temps que tenia un comportament estrany, o que havia deixat de fer alguna activitat que li agradava. I et preguntes per què no van avisar, però és que no ho sabien. Se n’adonen més tard, però en aquell moment no. Hi ha associacions de mares que expliquen les seves experiències i que seria bo que arribessin a més gent.

—Aquests darrers dies s’ha parlat de si calia haver col·locat pilones als accessos de la Rambla. Què en penseu?
—Bé, és molt lògic que se’n parli. Crec que el cos de policia va aconsellar de posar pilones després de l’atemptat en un mercat de Berlín. I sí, hauria funcionat, però no tenim davant un grup estàtic. Si hi ha pilones, potser et porten drons. Ells evolucionen i si es troben amb problemes, acaben trobant la manera d’atemptar. Hem de vetllar per la màxima seguretat, sí, però no ens pensem que això evita que puguin atemptar contra nosaltres.