David Folch: “És absolutament irrellevant el que digui el Tribunal Constitucional”

Solidaritat Catalana per la Independència ha tornat a registrar al Parlament de Catalunya la mateixa iniciativa legislativa popular (ILP) que el Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar. David Folch, secretari general del partit, i tres militants més que van signar la ILP, insisteixen en la idea que el parlament tramiti un text legal que declari la independència i sota la voluntat de bastir un corpus jurídic a tots els Països Catalans que estableixi com arribar a l’autodeterminació de cada territori i com s’haurien de relacionar entre si. En aquesta entrevista, Folch explica el camí que volen recórrer i què significar que el Constitucional tornés a declarar inconstitucional l’admissió a tràmit de la ILP.

—Com vau rebre la decisió del Tribunal Constitucional espanyol, que va declarar nul·la l’admissió a tràmit de la ILP per a declarar la independència?
—Ens podem esperar qualsevol decisió dels tribunals espanyols. Som un estat ocupat, aquests tribunals serveixen com a mecanisme per a justificar-ne la violència i la repressió. Era una cosa esperada, però s’han afanyat molt. Normalment, una resolució del Tribunal Constitucional es pren potser un any o dos, i en aquest cas han considerat necessari que calia aturar-ho només uns vuit mesos després de la presentació de la ILP. Les ILP apel·len a la democràcia directa del ciutadà, són més difícils de controlar. Més perilloses. Si s’aprovés i se’n recollissin moltes signatures, tindria un impacte brutal. Ara, per a nosaltres és absolutament irrellevant el que digui el Tribunal Constitucional o com ho justifiqui. Ho justificarà de qualsevol manera per mantenir la nació catalana ocupada. El que no ens és igual és que aquesta resolució serveix d’excusa per a reforçar la violència de l’estat espanyol: les amenaces de presó als diputats i la por permanent. La sentència del Tribunal Constitucional té un efecte instrumental que no podem obviar i és un dels motius pels quals hem de seguir.

—La vostra resposta ha estat tornar a presentar la ILP.
—El Tribunal Constitucional ha anul·lat la decisió de la mesa, a nosaltres no ens afecta directament. No hi podem presentar cap recurs en contra perquè no estàvem incorporats a la causa, per dir-ho així. És una decisió del Tribunal Constitucional contra la mesa. De fet, la mesa encara no ens ha comunicat res formalment. No ens ha dit si acceptava la decisió del Tribunal Constitucional; i si entres a la pàgina web del parlament, la ILP que vam presentar al febrer encara figura en tramitació i admesa. Com a resposta, hauríem pogut fer un comunicat, però a vegades és més important fer algun acte. El Tribunal Constitucional ho anul·la, doncs automàticament la tornem a presentar. Ara bé, aquest acte no és la base de la nostra acció política dels darrers temps, sinó que hem intentat d’establir un corpus jurídic per a cadascun dels territoris dels Països Catalans que determini com assoleixen la independència.

—Un corpus jurídic?
—Un corpus jurídic és una llei. Hem presentat aquesta llei al Parlament de Catalunya. El passat mes d’octubre, vam presentar a les Corts Valencianes el projecte de llei de declaració d’independència del País Valencià, on es feia un reconeixement explícit dels Països Catalans i del Regne de València. I aquest novembre, a Perpinyà, vam presentar una petició al Parlament Europeu sobre la reunificació del Principat de Catalunya. És a dir, hem establert de la forma més jurídica possible quins passos hauria de seguir cadascun dels territoris per, quan Catalunya esdevingui un estat independent, estructurar aquests Països Catalans amb la decisió democràtica de cadascun dels territoris. Aquesta és la feina que hem fet fins ara, n’estem molt contents, i treballem en una proposta per a les Illes Balears.

—També per a presentar-hi una ILP?
—Aquesta seria la intenció, tenir-ho en format llei. A vegades hi ha molta filosofia, però ho has de plasmar negre sobre blanc. Qui té la sobirania, com es pren la decisió, quin és l’horitzó per a cada un dels territoris, si s’ha de votar o no… I si li vols donar un cos, la millor manera és presentar-la en format ILP, perquè queda registrat al parlament com a precedent. Que, almenys una vegada, es va presentar una llei d’autodeterminació a les Illes Balears, per exemple. Això ja queda per a la història. Són precedents jurídics i morals.

—Amb la ILP que avui torneu a presentar al Parlament de Catalunya us podríeu trobar que el govern espanyol hi torna a presentar un recurs d’inconstitucionalitat.
—Si tornem al mateix punt, ja pensarem què fem. El missatge és que el Tribunal Constitucional ens importa ben poc i que continuarem treballant i lluitant. Si arriba el dia de la marmota i ens ho tornen a anul·lar, potser farem una altra cosa.

—Sigui com sigui, abans s’hauria d’haver admès a tràmit. La vegada anterior es va fer amb el vot a favor de Junts i la CUP i l’abstenció d’ERC, però aquesta legislatura la CUP no és a la mesa i el vot a favor d’ERC seria imprescindible.
—Volem que la decisió final sobre aquesta ILP recaigui en un element democràtic català, en aquest cas, la mesa del Parlament de Catalunya. És a dir, si ara la mesa decideix que no la tramita, ja farem les valoracions corresponents. Junts i Esquerra es declaren independentistes, no hi hauria cap motiu per a no admetre-la a tràmit. Si ells, per algun motiu, pels seus pactes amb el PSOE, per no fer enfadar l’amo espanyol o el que sigui, decideixen que no l’admeten a tràmit, ja ho justificaran. Però a Solidaritat no volem entrar a atacar els altres independentistes per les decisions que prenen. S’ha tornat molt fàcil oblidar que el gran enemic de la nació catalana és l’estat espanyol i ens dediquem a atacar els altres partits independentistes perquè això no té cap cost. Ara, quina millora té per a la independència de Catalunya? Cap.

—En el millor dels casos, si la ILP es convertís en una proposició de llei i es votés al ple, la majoria del PSC, PP, Vox i Comuns la tombaria i giraria el parlament en contra de la declaració del 27 d’octubre de 2017. Val la pena arribar a aquest punt?
—Les decisions que prengui un parlament no poden invalidar mai el resultat d’un referèndum. Poden ratificar-lo, però no invalidar-lo. De fet, ja van votar en contra d’una proposta de resolució d’Aliança Catalana que deia més o menys això. Som conscients d’aquest risc, però, de fet, ells ja ho podrien fer en qualsevol moment. El PSC pot fer una declaració a favor de la unitat d’Espanya, tot i que amb els gests que fa no necessita fer-ho. Però no ens ha de fer por que el parlament faci aquesta declaració, perquè el primer d’octubre es manté. La clau és el primer d’octubre, és la força, és el referèndum vinculant. Catalunya hauria de ser un estat, aquest parlament ha perdut la legitimitat en certa manera.

—Per què?
—Perquè a una gran part de la població catalana li han dit que la seva opció política, que és la independència, tindrà el cost de la repressió. Els han expulsat i han muntat unes eleccions en què l’opció política de molts catalans té un cost que moltes vegades és inassumible. El que digui aquest parlament té valor, però no té la legitimitat d’un parlament sobirà com hauria de ser des de l’octubre del 2017.

—Abans de la decisió definitiva del Tribunal Constitucional vau dir que, arribat el cas, ho portaríeu a la justícia internacional. Ho fareu?
—Si vols fer un recurs, has d’anar pel Tribunal Constitucional. Aquesta incoherència, ens la mengem. Sentenciaria el que volgués i aleshores podríem anar a Europa. Quan tu tries anar a Europa, reconeixes el que digui sobre la sentència. És una primera qüestió que s’hauria de discutir molt, perquè Catalunya té dret a l’autodeterminació i no necessita que un tribunal europeu li doni la raó. Si fas el pas de legitimar un tribunal europeu que decidirà el que li interessi, ho has d’acceptar. Per tant, a Europa, hi has d’anar a guanyar. Ha de ser un recurs molt ben fet i que sigui un recurs guanyador. En el cas de la ILP de Catalunya, no ho podíem fer perquè no estàvem personats en la causa. En el cas del País Valencià, sí que ho hauríem pogut fer, perquè era una decisió de la mesa contra la qual podíem presentar un recurs, però vam considerar que en aquest cas ja havíem fet el primer pas i tampoc teníem la gent preparada per a fer un recurs a Europa. Vam deixar-ho estar. És la decisió de la mesa de les Corts Valencianes, i la següent mesa ja veurem què decideix.

—Ho preguntava perquè vau ser vosaltres qui vau parlar d’elevar la causa a instàncies internacionals quan el govern espanyol va presentar el recurs d’inconstitucionalitat.
—Primer, hauríem de trobar la persona que ens portés el recurs a la justícia internacional. N’hem sondejat diverses, però no estan disponibles en aquests moments. Volem que sigui una persona de nivell, que ens assessori, perquè aquest recurs s’ha de guanyar. Per fer un recurs amb persones que no tinguin nivell, val més no fer-lo. No cremem aquest cartutx amb l’opinió d’un tribunal que tampoc ens importa gaire. Puc afegir una cosa?

—Endavant.
—Tenim molt clar que tots aquests moviments polítics els volem obrir a tothom, a tots els qui viuen i treballen a Catalunya. El projecte independentista ha d’incorporar tots els nouvinguts, se’ls ha d’explicar que és de justícia, i, a més, és de projecte econòmic de futur i social. Quan vius en un estat ocupat, és igual si has nascut aquí o allà, el teu color de pell o la teva religió. No s’expliquen els problemes de Rodalia sense entendre que és un país ocupat. No s’explica el problema de l’habitatge sense entendre que sense uns sistemes de transport públic equilibrat no podràs ajudar a solucionar el tema de l’habitatge. L’estat espanyol manté Catalunya en un estat que li permet extreure els màxims recursos, però que no permetrà mai que Catalunya s’enriqueixi i pugi. Això no afecta només els catalans de mil generacions, sinó de tots els nouvinguts. No el podem excloure, és un error estratègic de primer nivell. Els hem d’anar a buscar. La gent de carrer que té ganes de continuar treballant per la independència ha de tornar a fer xup-xup. Tornar a parlar amb les associacions, fer xerrades que expliquin els beneficis de la independència, tornar a muntar sopars per la independència, marxes per la independència, danses per la independència… Un dels relats que l’estat espanyol ens ha aconseguit colar és que el procés va fracassar per culpa de les manifestacions i tot això. No, el procés va funcionar. Vam arribar al Primer d’Octubre perquè hi va haver manifestacions amb cartolines, perquè la gent es va reunir i tot el dia es parlava de la independència. Perquè estàvem organitzats. Vam arribar a la final de la Champions. Van fallar els polítics de torn, que no van marcar el gol, perquè ens entenguem. Ens hem cregut que les manifestacions, les trobades i les xerrades no serveixen per a res, però són la base. Per tant, aixequem-nos del sofà, comencem a moure’ns i, a poquet a poquet, entre tots tirarem endavant.