David Folch: “Volem que aquesta ILP sigui un revulsiu per a l’independentisme”

La mesa del Parlament de Catalunya va acordar ahir de tramitar la iniciativa legislativa popular de declaració de la independència de Catalunya impulsada per Solidaritat Catalana per la Independència. Amb aquest primer pas fet, ara han d’obtenir cinquanta mil signatures per aconseguir de tornar a debatre la DUI al parlament. Però com és aquesta ILP? Quins passos s’han de seguir perquè es pugui debatre finalment? En vam parlar ahir amb el secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, David Folch, i un dels impulsors de la ILP.

—Per què creieu que és important que s’obri aquesta via amb la ILP per aconseguir la independència?
—La pregunta demana una resposta realment llarga, però intentaré resumir-la. Cal tenir en compte que Catalunya en aquests moments és una nació ocupada. Per tant, hem d’intentar per tots els mitjans, democràtics i pacífics, de revertir aquesta situació. Hem impulsat aquesta idea perquè aquests últims anys veiem una posició molt defensiva de l’independentisme. És lògic, i totalment raonable si tenim en compte les circumstàncies que hem viscut. Sempre estem a la defensiva, i vam pensar que, d’alguna manera, dins les nostres capacitats –que són més o menys limitades–, calia intentar un revulsiu. Calia passar a l’ofensiva. És a dir, no tan sols defensar-nos, que també és important, sinó també tirar endavant projectes per a assolir la independència i la llibertat. No ens podem oblidar d’aquest objectiu. Per això volem que aquesta ILP sigui un revulsiu per a l’independentisme. Cal resituar el debat, que sigui sobre la independència.

—Avui ha estat acceptada per la mesa amb els vots favorables de Junts i la CUP, però Esquerra s’hi ha abstingut.
—Crec que tots els independentistes, i jo en sóc un exemple, estem una mica esgotats de tanta baralla, i de tant mirar qui ho fa pitjor, qui té més por… Nosaltres en fem una altra valoració, d’això que ha passat avui. La ILP ha estat admesa a tràmit i ha tingut els vots favorables de Junts i CUP, i Esquerra s’ha abstingut. No hi ha votat en contra. Amb això ja podem treballar. Vull dir que ja està. A vegades sembla que es força que sempre discutim i estiguem barallats. En aquests moments crec que tothom ja sap la posició d’aquell a qui vota. No s’ha de convèncer ningú res, tothom sap cap on va cada partit. La gent ha pres la decisió de confiar en uns o uns altres, doncs, treballem amb això. Nosaltres ens ho hem pres de la manera més positiva possible. De fet, volem obrir la recollida d’assignatures a totes les entitats i a tots els partits independentistes. Si hi hagués votat en contra, hauria estat una altra cosa, però s’ha abstingut i la llei ha tirat endavant. Volem comptar amb tothom.

—Però ERC ha arribat a dir que no vol jugar amb les expectatives de la gent. Creieu que ho feu?
—Crec que parlar en nom de la gent sempre és una miqueta arriscat. Quines són les expectatives de la gent? El 2017 la gent tenia unes expectatives de fer un referèndum, que el vam fer, i de defensar les urnes i de fer la independència. Per tant, atorgar-nos el fet de saber quines expectatives té la gent crec que és un error. No m’ho plantejo així, sinó: tenim l’oportunitat de presentar una ILP per a complir el mandat del Primer d’Octubre? Sí, la tenim. Per mi seria un error tenir aquesta oportunitat i no fer-ho. Més sabent que hi ha possibilitats que s’aprovi perquè era la mateixa llei del 2011 i per tant jurídicament no tenim cap excusa per a tornar-la a presentar. Seria un error si nosaltres mateixos fem marxa enrere, perquè pensem que no és el moment. Qui ho ha decidit que ara no és el moment? Ho hem votat? Qui decideix quines són les expectatives? Jo no les sé. Nosaltres posem una eina a l’abast dels catalans. Ho intentem. I si recollim les cinquanta mil signatures, escolta’m, fantàstic. Estic segur que les recollirem. Llavors anirà al parlament i els partits polítics que van dir que farien la independència hauran de decidir què fan davant d’aquesta votació. Més frustrats que ara, que no fem res, no crec que ho puguem estar. Més frustrats que ara, que estem aturats, que ens barallem, que estem callats en tots els debats que ens subministra l’estat espanyol perquè ens barallem entre nosaltres…; més aturats que ara crec que no podem estar. Hem d’acostumar-nos a treballar una miqueta amb el fang. Hem d’acostumar-nos a treballar a vegades amb contradiccions, amb la por de perdre, que sigui un fracàs. Ho intentarem una vegada i una altra fins que aconseguim la independència. Només hem de guanyar una vegada. I ho hem d’intentar tantes com calgui. Aquesta és la nostra posició.

—Espereu que sigui un revulsiu com ho va ser la consulta d’Arenys de Munt?
—Fa poc una territorial d’una altra entitat es va posar en contacte amb nosaltres per saber quan podien començar a recollir signatures. Ha estat de manera espontània. En conseqüència, crec que podem fer una cosa molt gran. Tinc aquesta sensació. Pot ser un revulsiu, com volíem. I si ens ajuden el Consell de la República, l’Assemblea, Òmnium i l’AMI, que són les entitats amb què tenint contacte, ho podem rebentar. Pot ser una bola molt grossa que ja veurem com acaba. I ho dic en positiu, eh? La idea és d’agrupar el màxim de gent possible; per tant, de fer una cosa molt gran.

—Creieu que us podeu trobar entrebancs perquè finalment això no s’acabi debatent al parlament?
—I tant, hi comptem. Però passa que no m’agrada fer propaganda dels entrebancs que pugui posar o no l’estat espanyol. No li vull donar aquest premi. Nosaltres hem d’anar amb molt de compte, hem de fer jurídicament tots els passos correctes. Hem d’anar amb molta tranquil·litat perquè ja sabem que ens buscaran les pessigolles, per una banda o per una altra. No hem de ser ingenus. Per exemple, ens hem de deixar assessorar per gent que entén sobre gestió de bases de dades o per gent que té coneixements jurídics. I no farem cap pas en fals. No cal córrer, tenim dies. Aquests quatre mesos començaran a comptar quan la Junta Electoral aprovi els plecs validats. No comencen a comptar a partir d’avui. Volem fer-ho tot sense pressa, però sense pausa.

—De fet, el PSC, Vox, Cs i el PP han provat d’impedir que continuïn els tràmits de la ILP, demanant a la mesa del parlament que reconsideri l’admissió a tràmit del text…
—És una jugada jurídica que ja teníem prevista, perquè l’han feta altres vegades. És una decisió jurídica il·legal, perquè normalment s’executa fora de tots els terminis de temps. Per tant, és una jugada il·legal, i la mesa no hauria d’estar autoritzada a reconsiderar una decisió. Ja veurem com acaba tot plegat. No crec que hi hagi canvis, però si la mesa ho reconsidera, ja veurem com hi recorrem en contra jurídicament, i començarem una altra mena de batalla.

—Avui el lletrat de la comissió de control ha emès un informe en què advertia que la ILP no complia els requisits legals. Ens podem trobar que no s’acabi debatent.
—Sí. És una possibilitat prevista. Si passa estudiarem quin és el fons d’aquest recurs, i hi recorrerem en contra. Ho tenim previst. Si s’ha de fer el combat democràtic a l’àmbit judicial, el farem. Ara, nosaltres no ens quedarem als tribunals de l’estat espanyol, anirem a Europa. D’ençà de la independència de Kossove, que va ser declarada no contrària al dret internacional, els parlaments nacionals tenen aquesta atribució de declarar-se d’alguna manera. No es pot robar el debat als parlaments sobre la identitat d’aquests parlaments. Hi ha un detall molt important: quan tramites una llei tens dret a presentar-hi esmenes. Com es pot anul·lar la llei prèvia si potser en una esmena posterior seria declarada d’acord amb les normes de l’estat espanyol? És a dir, ells volen trencar el debat i impedir-lo. Faran servir tots els recursos jurídics. Nosaltres, si cal, arribarem a Europa, i a veure què passa.

—Ara caldrà aconseguir aquest mínim de cinquanta mil signatures. Teniu un pla?
—Sí, és clar. Aquests últims mesos hem preparat diversos escenaris. Nosaltres no sabíem el resultat final d’aquesta votació, perquè la política catalana és molt variable i no saps mai què passarà fins a l’últim moment. Però havíem preparat el pla en cas que no s’aprovés, i el pla contrari. Ho tenim tot preparat. Tenim preparats els plecs, hem de passar la validació els dies vinents. Ja hi ha gent que ens ha enviat correus per a ser fedatari, és a dir, per a recollir signatures. Anem mobilitzant la nostra militància. Però també treballem amb més entitats per crear confiances. De fet, ja n’hem rebut respostes positives. Hi ha gent interessada que ens reunim per mirar d’ajudar-nos a aconseguir les signatures. Estic convençut que n’obtindrem més de cinquanta mil.

—Hi haurà gent que potser llegirà aquesta entrevista i dirà: “Com puc ajudar?”
—Ara mateix, hem de seguir els passos legals. Primer hem de rebre la notificació oficial de la mesa. Després s’ha de constituir la Junta Electoral o l’ens substitutiu, que són els que han de validar els plecs, és a dir, els fulls de recollida de signatures. No pot ser qualsevol full. I en acabat s’han de nomenar uns fedataris. Aquests dies vinents acabarem de tancar tot això i ja farem una conferència de premsa per explicar-ho. Volem crear una pàgina web perquè els qui vulguin ser fedataris s’hi puguin apuntar. Però doneu-nos uns dies. Primer hem de rebre la notificació oficial de la mesa. Després ho podrem posar en funcionament, i comptarem amb tothom qui hi vulgui col·laborar.

—M’imagino que molta gent s’ha sorprès que la ILP fos impulsada per Solidaritat Catalana per la Independència. Molts pensaven que ja no existíeu. Què és avui Solidaritat? Què feu?
—Aquests últims anys hem sortit molt poc a la premsa. Ens han donat per morts i extingits. No crec que ara sigui el moment d’explicar què hem fet, però sí que voldria dir que el nostre paper va ser molt important per a impulsar el Primer d’Octubre. Nosaltres ara estem acostumats a no ser mediàtics, però això no significa que no hàgim fet feina, no hem parat. Els que quedem som irreductibles. Aquí no hi ha ningú per la cadira o un sou. I tots som de confiança extrema. Sabem què volem i treballem per arribar-ho a aconseguir. Busquem projectes que ens puguin portar a la independència. Temps enrere, per exemple, vam col·laborar amb el projecte de Primàries, com amb moltes altres iniciatives per a tenir una força unilateral al Parlament de Catalunya. És públic que si finalment la llista cívica és una realitat, nosaltres hi donarem suport. Fa molt de temps que treballem amb la idea de la ILP…

—Voleu afegir res més?
—M’agradaria adreçar-me a tots aquells independentistes que estan una mica decebuts, que estan frustrats, que pensen que no hi ha solució. M’agradaria dir-los que no estan sols, que no es poden permetre el luxe de pensar que estan sols sota els partits tradicionals. Sota d’això, a Catalunya, hi ha una xarxa que bull, que es mou per trobar maneres de col·laborar i començar a treballar per tornar a l’ofensiva per la independència. Cal deixar l’actitud defensiva i passar a l’ofensiva. La idea és tornar a fer petites coses, tornar-nos a mobilitzar. Coses tan senzilles com trucar als amics i quedar per tornar a fer reunions de les entitats independentistes. Cal que cadascú doni la seva opinió. Cal que ens tornem a moure. Potser comencem fent petits passos, però acabarem fent la independència.