David Fernández defensa prioritzar la mediació entre policia i manifestants abans ‘d’arribar a l’últim recurs’

L’ex-diputat de la CUP al Parlament David Fernández ha destacat la importància que ha tingut l’aparició de la mediació entre Mossos d’Esquadra i manifestants els últims anys, tot i que ha assenyalat que no és infal·lible. Fernández ha apuntat que la mediació és un equilibri permanent, però és millor intentar-ho abans d’arribar a l’últim recurs, ‘que tot el món sap com acaba’.

Així ho ha explicat en la seva intervenció a la taula rodona sobre aquesta qüestió que ha compartit avui a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, a Mollet del Vallès (Barcelona), al costat de l’inspector de l’àrea de mediació, Xavier Pastor, i l’inspector de la Brigada Mòbil, Carles Hernández.

L’ex-parlamentari ha determinat que a la mediació s’hi arriba més per necessitat que per convicció, rememorant els capítols violents de les Festes de Gràcia de Barcelona els anys 2004, 2005 i 2006, i en els quals els organitzadors van acabar acordant amb la policia catalana una solució.

Fernàndez ha recordat que la comissió d’estudi dels models de seguretat i ordre públic del Parlament ha estat creada amb el pretext de les pilotes de goma, que l’any que ve tindrà resultats definitius sobre la seva aplicació, i ha resultat ser un primer espai de trobada de mons antagònics que va servir per fomentar el diàleg i la comprensió.

En aquest sentit, ha criticat que es venia d‘‘un model caduc, inútil i fallit que forma part de la història policial’ i en què ell mateix va viure situacions en les quals malgrat haver arribat a acords amb comandants policials en manifestacions es va produir l’anomenada política, assegurant que la decisió final és del poder polític.

Ha indicat que l’aplicació de la mediació a Catalunya ‘ha nascut enmig de la intempèrie’ sense cap aplicació teòrica, i que s’ha passat d’un clima de desconfiança a un d’autèntica credibilitat.

Fernández ha admès que els últims anys han estat convulsos socialment, amb moltes mobilitzacions als carrers, i ha expressat que l’amenaça pública és la desigualtat i d’aquí neix la conflictivitat, i la discreció en aquest treball ha de contribuir a la cultura de mediació.