David Fernàndez: ‘Aspirem a ser la patronal catalana del segle XXI’

David Fernàndez és el coordinador de la comissió Fem República de l’ANC. Des d’allà ha dirigit algunes de les iniciatives d’Eines de País, com la campanya de consum estratègic; o els Consells per la República. L’última ‘eina’ a crear ha estat Anem x Feina, una patronal que es presenta ‘desacomplexadament independentista’. Hi parlem perquè ens expliqui de què pot servir una patronal en clau independentista, si volen plantar cara a Foment del Treball i si es coordinaran amb Pimec o Cecot, que sempre han donat suport al dret de decidir.

—Dieu que més de 500 empreses ja s’han afiliat a Anem x Feina. Cap de pes?
—Sí que n’hi ha alguna de pes i alguna de coneguda a escala mediàtica. Però no podem donar noms. També és cert que la majoria d’empreses inscrites i que representarem són mitjanes i petites, i fins i tot autònoms. De fet aquest és el públic objectiu a què ens adrecem.

—I d’aquestes conegudes a escala mediàtica, no podeu dir cap nom?
—No se’n pot dir cap per un tema de protecció de dades. També volem protegir el nostre associat perquè l’independentisme, d’alguna manera, és proscrit. Nosaltres sí que parlem en primera persona, però les empreses les hem de deixar al marge. Que facin la seva aposta, però que la seva aposta sigui protegida.

—Quantes peticions d’afiliació hi va haver les primeres hores?
—El primer dia en vàrem tenir més de 150.

—Què han fet malament Pimec i Cecot, que s’han manifestat en favor del dret d’autodeterminació, perquè els feu la competència?
—Jo crec que no es tracta de fer bé o malament les coses. Crec que no em toca parlar de Foment, Pimec ni Cecot, però nosaltres tenim molt clar que hi ha un espai social, empresarial i polític, que en aquest cas és l’independentista, i que cap d’aquests actors el representa clarament. Nosaltres ens presentem com una patronal, com una entitat de representació d’empresaris, desacomplexadament independentista. Aquest espai és orfe i les altres entitats de representació empresarial, que sí que són patronals a l’ús, típiques del segle XIX i XX, no cobreixen aquest espai.

—Abans de constituir-vos heu contactat amb aquestes patronals?
—No hi hem parlat.

—I després?
—Tampoc. Nosaltres hem de treballar per consolidar aquesta iniciativa. Sí que és cert que hem mirat de ser molt cautelosos a l’hora de treballar el projecte perquè algunes altres vegades, com a ANC, hem tingut filtracions, fuites d’informació que no ens han ajudat. Ara hem intentat de ser molt cautelosos. Si haguéssim parlat hauríem tingut problemes. De moment no hem valorat de parlar-hi. El futur dirà cap a on van les coses, però ara ens toca treballar el nostre espai.

—Voleu plantar cara a Foment del Treball?
—Nosaltres volem treballar per als empresaris que creuen que Catalunya mereix un teixit empresarial millor i que sigui productiu, deslligat de les elits polítiques, sobretot de les de Madrid. Què facin altres entitats, dependrà del públic que tinguin, però no és el nostre.

—I no voleu menjar-los terreny?
—Sí que és cert que el món empresarial l’hem de veure com un pastís, com passa en qualsevol mercat. I en el moment que hi entra un nou jugador, aquest aspira a tenir-ne una porció. Ara, d’on ve? Nosaltres creiem que hi ha una bona part que no és representada per ningú i aspirem a tenir-la. Igual que els empresaris que estan en les altres patronals i que no se senten representats. O empresaris que estan en gremis i en entitats sectorials que no saben que són associades a Foment o Pimec i potser no estan d’acord amb els postulats polítics i patronals.

—Per tant, sí que hi voleu posar cullerada.
—Això no dependrà de nosaltres, dependrà de la gent.

—Foment del Treball diu que no ‘té sentit’ la vostra creació. Què hi responeu?
—Que això ho diran els empresaris.

—Per què parleu d’entitats de representació empresarial i no de patronal?
—La patronal s’associa molt a l’empresari de barret, puro i copa de conyac, assegut al despatx mentre tot li ve donat i només posa diners perquè funcioni l’empresa. Nosaltres no som això. Som empresaris normals com qualsevol persona que es lleva a les 4, a les 5 o les 6 del matí, que apareix pel seu negoci, que pateix pels seus empleats, que porta els nens a l’escola, que els porta a activitats extraescolars i que anem tot el dia de corcoll. Aquest és el tipus d’empresari que optem representar d’una manera clara.

—Què vol aportar una patronal o entitat de representació empresarial com la vostra que no pugui aportar la resta?
—Aspirem a ser la patronal catalana del segle XXI. Moderna, socialment responsable, mediambientalment responsable, que funcioni en xarxa i tingui en consideració el territori. Barcelona és al capital de Catalunya i és molt important, però Barcelona no és Catalunya. Hi ha molt territori i moltes sensibilitats. Quan dic que hem de ser una patronal moderna i del segle XXI, ho dic perquè cal utilitzar les noves tecnologies i utilitzar propostes que ens acostin a l’associat, ser més eficients. Volem defugir de les megainfrastructures internes que són costoses i no aporten res a l’associat. Per tant, volem invertir com més recursos millor perquè repercuteixin directament a l’associat. Per exemple, posant en contacte proveïdors i demandants de serveis que hi hagi entre els nostres afiliats.

—I en clau independentista?
—Manifestant-nos clarament en favor de la independència. Imagina que l’1-O del 2017, el dia 2 d’octubre o el dia que es va aprovar el decret que permetia la deslocalització de seu social, tant patronals com sindicats s’haguessin expressat obertament contra aquella mena de mesures que tenen flaire d’il·legal. Que algú com a gerent d’una empresa pugui decidir per damunt dels propietaris és incomprensible, per dir-ho suaument. No oblidem que els empresaris formen part de la societat catalana, de la mateixa manera que l’ANC i les entitats són el reflex de la societat.

—O un 27-O.
—Sí, però vull deixar clara una cosa. Sigui un 1-O, o un 27-O, la societat espera que els empresaris prenguin un partit favorable vers la independència, o si més no una part de l’empresariat. Però tampoc no prometem un suport incondicional a qui governi políticament.

—Hi haurà cap coordinació amb la Cambra de Comerç? Canadell, que és bastant piulador a Twitter, curiosament no s’ha fet ressò del vostre naixement.
—La coordinació l’haurem de treballar. És una bona pregunta. Els vàrem informar d’aquesta iniciativa, però també és cert que no els en vàrem donar detalls per això que deia abans, perquè volíem ser discrets amb el traspàs d’informació. Però sí que és cert que ens haurem de coordinar amb la Cambra i amb els altres actors que siguin favorables a les nostres propostes.

—Consum estratègic, Cambra de Comerç i ara una patronal. Quin és el pròxim pas d’Eines de Páis?
—La comissió Fem República ja fa un any i mig que té un full de ruta i gairebé hi ha vint iniciatives. Però et diré que són en curs.

—I els Consells Locals? Perquè l’última cosa que se’n sap és que a l’agost en van constituir uns quants. El projecte s’ha aturat?
—M’agrada que em facis aquesta pregunta perquè divendres 20 hi haurà un acte important de proclamació de consells locals pertot arreu del territori. Serà un acte centralitzat en un lloc encara per a definir –segurament pel Vallès Oriental– i la intenció és fer visible tota la tasca que es fa als Consells Locals i que en tenim molts que es volen constituir.

—Creieu que s’entén per a què serviran?
—Reconec que és una iniciativa realment complexa. Vol construir una institucionalitat, des de l’àmbit privat, que permeti d’estar alineats amb el Consell per la República a Bèlgica. Però és clar, crear una institucionalitat és complex. És com crear un contenidor i que a dins hi hagi d’anar un seguit d’iniciatives que han de ser definides pel Consell per la República, que és qui ha de dotar de contingut els Consells Locals.

—Però el Consell per la República no s’ha mogut en aquest sentit.
—Nosaltres ja fa mesos que fem conferències pel territori en què expliquem quins són els objectius d’aquesta institucionalitat. No hem d’oblidar que vivim en un moment de repressió molt forta, de retrocés de llibertats. I els Consells Locals pretenen ser un bastió de construcció d’aquesta República Catalana. Entre les coses que es podran fer en el vessant institucional, que és com es pretén, se cercarà de fer les inscripcions al registre del Consell per la República, els debats constituents i que sigui un espai de trobada de republicanisme, tal com van ser les Taules pel dret de Decidir, que van aglutinar entitats socials, polítiques, i fins i tot persones a títol individual.

—L’ANC ha dit i repetit que opta per la via de la desobediència civil. Treballen cap acció?
—No sabria dir-t’ho perquè jo no tinc responsabilitats en aquesta àrea.

—La desobediència fiscal no és en els plans de l’ANC?
—Jo et puc dir que es treballen moltes propostes i més endavant es decidirà quines són les iniciatives que s’engeguen i quines no. Ara avaluem diferents propostes.

—Hi ha una desconnexió entre la base independentista i el govern?
—Hem de reconèixer que la situació política no és òptima per a treballar per la independència. Sovint es demana que sigui la ciutadania qui agafi les regnes de la situació. I jo crec que la ciutadania sempre hi ha estat –de fet no se n’ha anat mai. De moment la gent ja ha agafat les regnes per a fer segons què que és de la seva responsabilitat, com ara ser sobirans amb el consum i l’ocupació d’espais de poder. Dins les limitacions que tots som conscients que tenen, els partits polítics no porten al límit les institucions. I portar-les al límit no vol dir cometre il·legalitats, simplement aprofitar el marc legal. Passar de les paraules als fets, però de veritat.

—Aquest govern fa República?
—En podrien fer molta més en tots els sentits. Sovint es contraposa el diàleg amb la unilateralitat. Al full de ruta de l’ANC optem formalment per ser unilaterals. Ser unilaterals implica agafar les regnes del nostre destí i no dependre de ningú més per a avançar i fer passes efectives. Però això no exclou que les parts parlin i puguin arribar a acords satisfactoris. Però satisfactoris, perquè parlar per parlar no té sentit. I l’experiència que tenim amb governs espanyols –i s’han arribat a molts pactes– és que sempre s’acaben rebaixant i l’estat els incompleix. I poden perquè tenen el poder. I perquè tenen el poder dins una estructura estatal que nosaltres no tenim, perquè poden fer i desfer. Ara, no estem en contra del diàleg, però no tenim gens ni mica d’esperança.