David Companyon: ‘Si el referèndum és dins la legalitat espanyola, oli en un llum. Si no, el farem des de la legalitat catalana’

David Companyon (1960) va ser diputat per ICV-EUiA al Parlament de Catalunya (2012-2015). A les darreres eleccions va anar al número 20 de la llista de Catalunya Sí que es Pot, però no va sortir escollit. És militant d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). No es defineix independentista, però sí partidari de la independència de Catalunya. Per fer aquesta entrevista cita VilaWeb a la seu d’EUiA a la Barceloneta, però s’acaba fent a la terrassa del costat. Parlem del full de ruta actual, del referèndum vinculant i de corrupció a la sanitat catalana.

—Què en penseu, del full de ruta actual?
—Com dèieu, ara per a ser independents hem de votar una constitució? I ho serem si la votem, i si no, no? Si en aquella constitució hi ha articles que diuen que la sanitat és universal ‘només en els casos d’urgència’, vol dir que si jo voto que no, estic votant contra la independència? No té més sentit que hi hagi un referèndum sobre la independència? Perquè jo no conec cap país que hagi fet la constitució abans de ser independent. Jo entenc que som en un moment històric, constituent. I sóc dels qui creuen que difícilment hi haurà una possibilitat d’encaix. O, més ben dit: la manera més ràpida que hi hagi una república dels pobles de l’estat espanyol és que hi hagi una república catalana. És des d’on es pot treballar la fraternitat. Penso que s’ha de sancionar amb un referèndum sobre la independència, sí o no. Que el referèndum sigui vinculant crec que és el que agrupa més gent. El 70% o 80% de la gent hi està a favor.

—Cert. 80% a favor referèndum. Però si l’hem de fer sense haver-lo pactat, potser baixarà.
—En general, aquest 80% està d’acord amb el què: un referèndum. Com el fem, és on hi ha el matís. Per això crec que el com ha de ser com menys partidista millor. I, en el fons, és un combat democràtic. Jo crec que tenim el dret de decidir les fronteres. I seria una bona aportació demostrar que les fronteres no són fruit del pacte entre elits o de conflictes bèl·lics. Aquest és el combat democràtic enfront d’un estat autoritari que no reconeix drets. Hem d’agrupar el màxim de forces per vèncer democràticament un estat molt potent. Ens diuen que la llei de transitorietat jurídica vulnera la legalitat espanyola. Jo faria aquest envit pel referèndum. I en tot cas, que ens tanquin les urnes. Sempre serà més potent la imatge d’un estat que no permet de votar.

—El referèndum s’ha de fer digui què digui el govern de Rajoy?
—El referèndum és urgent. No podem esperar. Cal fer-lo.

—No podem esperar què diu Madrid?
—No, no podem. Hem de buscar les màximes contradiccions del règim i l’estat espanyol. Al parlament espanyol hi ha com a mínim 71 diputats que volen el dret de decidir. I suposo que també els de PNB, Bildu, etc. S’ha d’evidenciar davant Europa que una part del parlament espanyol creu que Catalunya ha de poder exercir el seu dret de decidir. Hem de fer una aliança que digui que si el parlament espanyol no permet aquest referèndum, el Parlament de Catalunya el farà igualment. Perquè és sobirà. S’ha de fer. És exercir la democràcia. Com ho fem? Ja ho trobarem, com. Que diran que no? Sens dubte, però que hi hagi 6 milions de persones a l’estat que han votat opcions a favor del dret de decidir no és menor. Són aliats nostres.

—Hi ha qui diu que el referèndum o és pactat o no serà.
—Si la teva disjuntiva és que el referèndum ha de ser pactat, o no serà, ja dius que no serà. Perquè l’estat espanyol no té cap al·licient per a fer-lo. Dit això, els companys d’ERC em diuen: mira el mapa d’Espanya, és tot blau! Sí, és cert. Però no podem passar del que s’ho facin a que es fotin. No es tracta d’això. Que tinguis a l’Ana Pastor o al Xavier Domènech a la mesa del congrés no és igual. No és igual.

—Per aconseguir que la gent del no, i del sí-no s’hi sumin, potser la solució és que gent dels comuns també organitzin el referèndum. Us hi veuríeu?
—És evident. Ja vaig fer-ho amb les consultes. Però això vol dir que prèviament hem construït alguna cosa junts. Serà donar resposta a una situació que no es pot eternitzar i que s’acabarà produint. Ara, si es vol que el no hi participi, la clau és que sigui vinculant. Que no passi com el 9-N, que com que no era vinculant no van votar.

—De veritat creieu que n’hi haurà prou que sigui vinculant perquè el no surti a votar?
—Jo em conec el meu entorn. I al 9-N molta gent tenia dubtes sobre la jugada de Mas, Mas l’astut, i com havia mort el seu decret, i havia convertit el 9-N en no vinculant. Era gent que se sentia refractària a participar en una maniobra partidista. Però el fet que el Tribunal Constitucional prohibís el 9-N els va moure a votar. Era un desafiament democràtic. I molts van votar sí-sí. Això és el que hem de reconstruir en les actuals circumstàncies. És bàsic i important. L’important és construir un escenari que l’endemà tingui conseqüències. Ens diuen que els referèndums tenen pocs matisos, però és que aquest és el debat. El debat és si Catalunya ha d’esdevenir un estat independent, i el debat és sobre la República Catalana. I no si s’ha de reformar la constitució o no. Després, si al referèndum surt que sí, ja farem la constitució catalana i les eleccions constituents. Perquè fer eleccions constituents d’una autonomia que encara és dins el Regne d’Espanya no aguanta cap raonament. Cap. Té a veure amb continuar fent eleccions, que crec que és la idea que tenen els convergents.

—I la idea de Xavier Domènech, també. Ell ara vol fer eleccions.
—Nosaltres ho hem de debatre i l’opinió que et dono és la meva. El món dels comuns no només ha de construir-se com a subjecte polític, sinó que ha de tenir una proposta des de Catalunya i per a Catalunya. També és cert que el món dels comuns no se sent prou reflectit a Catalunya Sí que es Pot. Recordem que Barcelona en Comú, i una part del Procés, no va participar en aquesta coalició.

—Aquest setembre per la Diada, crec que l’ANC posarà la directa pel referèndum.
—Si va del referèndum, cap problema. Si va del referèndum després de la llei de transitorietat jurídica, que a l’article 1 diu que som independents sense passar pel referèndum, et dic que no. Estaríem d’acord que no es pot fer una truita sense trencar els ous. Però a vegades em fa la impressió que el processisme és inventar una truita sense trencar els ous. I que la ruptura es faci com si no es notés.

—Voleu fer el referèndum dins la legalitat espanyola?
—No, no. Jo no et dic fer-lo dins la llei espanyola. Fem el referèndum dins la llei espanyola o dins la legalitat catalana. El que no té sentit és fer un embat per una llei de transitorietat jurídica que no deixa de ser un tecnicisme, com tu has dit, i que potser ens interessa a quatre. La gent entendrà que fem un referèndum sobre la independència. No sé si entendran que farem un referèndum per ratificar una llei de transitorietat jurídica. No és el mateix. Crec que l’embat ha de ser sobre el referèndum. Si el referèndum és dins la legalitat espanyola, oli en un llum. I si no, el farem des de la legalitat catalana. Aquest és l’acord que hauríem de tenir. Cap de nosaltres sols no té prou força per a acabar imposant la seva manera de veure les coses. Passa al món sindical, també. La societat és molt plural. Hem de construir un espai on siguem capaços de trobar aliances amb els altres. El mínim comú denominador, per mi, és el referèndum. Sóc un bastidor de ponts, com molta altra gent. I que viu amb un cert neguit aquest pim-pam-pum, on es magnifiquen les diferències i s’amaguen les coincidències.

—Com es pot ser d’esquerres i independentista? Segur que us ho han demanat.
—Jo vinc d’una tradició, que és la del POUM. I aquesta tradició venia de molt més enrere. Sóc de la Fundació Andreu Nin. Però et diré allò que deia Joan Comorera: ‘La República Catalana sempre viurà en el cor dels catalans’. Per què? Perquè és una aspiració que tenim. Ha de ser independent? Per les circumstàncies històriques en què ens trobem ara, amb un estat que ha fet una regressió molt gran, i on les diferents nacions no són respectades… Jo sóc favorable al dret d’independència per les circumstàncies que tenim ara i aquí. Però no em defineixo independentista.

—I el federalisme?
—El federalisme és pacte de sobiranies entre iguals. Els federalistes que no respecten el dret de decidir han segrestat la paraula. No es pot ser d’esquerres i no ser favorable al dret d’autodeterminació. Jo em sento molt proper al concepte de sobirania: sobirania alimentària, tecnològica, i també d’una nació. Jo vaig als 11 de setembre des que tinc 13 anys. I a l’1 de maig, també. No accepto lliçons de gent que han descobert que ara la independència és útil per a continuar mantenint el poder d’unes determinades famílies, a Catalunya. I que necessitem la independència per a arreglar coses que ja es poden arreglar ara. És indigne que es traslladi tot a la independència. Per exemple, trobo delirant el que ha fet l’ANC a Vic amb les creus. He estat a la comissió d’investigació de Sanitat. I t’asseguro que a la Catalunya de la sociovergència totes les menes de corrupció han estat una constant. I no té res a veure amb la frase de Alfonso de ‘hemos destrozado su sistema sanitario’.

—Un dels grans casos de corrupció amb la sanitat és la que destapa la CUP de Reus. I allà molts són del PSC, ICV i em sembla que d’ERC i tot. El tripartit.
—Et podria discutir això, i t’acabaria convencent. El problema de Reus era qui hi havia a l’ajuntament. Unes persones que després anaven als consells d’administració i que potser no s’assabentaven de res. I molt malament per elles, eh. Que quedi clar. Però el que teníem era una realitat paral·lela a l’Ajuntament de Reus. Parlem de model. Parlem de les 400 famílies de les quals parlava Millet.