‘Volien tornar a casa i els van apallissar i detenir’: el cas d’en David i l’Álvaro, dos dels joves empresonats

L’Álvaro i en David, dos joves de vint anys de Parets del Vallès, formen part dels vint-i-set empresonats arran de les protestes per la sentència del judici contra el procés. Van ser detinguts al carrer d’Aragó de Barcelona pels Mossos d’Esquadra el divendres 18 d’octubre a la matinada i són acusats de desordres públics, danys i atemptat contra l’autoritat. Per quins fets? Segons que explica el seu advocat, Eduardo Cáliz, els acusen d’haver llançat pedres contra una furgoneta de la Brimo en els aldarulls del passeig de Gràcia d’aquella nit. Els joves ho neguen, i fins i tot diuen que no hi eren, al passeig de Gràcia.

Cáliz explica així el moment de la detenció: ‘Van anar a la manifestació de dijous i després van anar a sopar i a fer unes cerveses cap a la Diagonal. A les tres de la matinada, quan volien tornar a casa, a Parets (amb el bus nit), van aparèixer dues furgonetes de la Brimo i els van apallissar. Els van donar cops a la cara i al cap, s’hi van tirar a sobre i els van detenir. Els van haver de fer dos punts de sutura, un a la cama i un altre al cap, i tenien ferides i hematomes per tot el cos. Van ser atesos a l’hospital de guàrdia amb ferides considerables.’ Segons l’advocat, sembla que la detenció es va fer perquè algun agent dels Mossos va alertar que dues persones havien llançat pedres al passeig de Gràcia. ‘Sobta que uns policies que anaven dins una furgoneta circulant poguessin reconèixer i recordar dues persones quatre o cinc hores més tard dels fets, tenint en compte que tot havia passat en un moment breu, de segons’, afegeix.

Acusacions ‘genèriques i incongruents’

L’advocat considera que les acusacions que pesen sobre els joves són absolutament genèriques i incongruents i que no es corresponen a un relat lògic del que va poder passar. En primer lloc, pel contingut de les declaracions dels agents: ‘Van manifestar que no podien determinar si els danys de la furgoneta havien estat causats per les dues persones que llançaven pedres o per moltes altres que també en llançaven, perquè la inspecció de la furgoneta es va fer després.’ Quant al moment de la detenció, diu que la versió de la policia tampoc no quadra amb alguns indicis. ‘Els policies diuen que els joves es van resistir a la detenció amb cops i empentes. Sobta, doncs, que no hi hagi cap agent ferit i que els únics ferits siguin ells. Els policies diuen que els detinguts van caure i per això estan ferits, però això tampoc no és coherent, perquè tenen ferides a totes les parts del cos, per davant i per darrere’.

‘La policia –continua l’advocat– també diu que els van intervenir tot d’objectes que els joves neguen que portessin: ulleres, canyelleres, una armilla reflectant, ampolles d’aigua… Sobta, perquè els agents van declarar que els havien escorcollat in situ, al lloc de la detenció, però l’acta d’intervenció dels objectes és feta a les quatre de la matinada a la comissaria de les Corts. A més, se suposa que els van reconèixer per una armilla groga i unes canyelleres que van trobar després, a l’escorcoll, cosa que resulta incoherent.’ Cáliz diu que no hi ha cap prova sinó la paraula dels agents, i recorda que de policia no n’hi ha cap de ferit: ‘No tenen ni una rascada, ni dolor, ni un hematoma, ni res; en canvi, els detinguts sí que tenen ferides.’

El jutge que va esborrar el seu Facebook, ple de referències espanyolistes

L’advocat denuncia també la decisió de decretar presó preventiva per als dos acusats. ‘Ells neguen absolutament haver participat en els aldarulls, però, igualment, la desproporció entre una mesura cautelar tan greu com és la presó preventiva i els delictes de què són acusats és manifesta. Arran de l’aprovació de la llei mordassa, es va augmentar l’àmbit de penalitat d’aquest delicte, però no hi ha ni policies lesionats ni llançament de pedres contra persones ni contra la línia de la policia, sinó contra una furgoneta. Per tant, no hi hauria delicte d’atemptat contra l’autoritat. Tampoc no hi ha una capacitat lesiva de les pedres o objectes. A més, manquen indicis que corroborin la versió policial i que hi hagi alguns indicis amb certa contundència és necessari per a adoptar una mesura com la presó preventiva.’ Cáliz creu que la mesura té la finalitat política d’enviar un missatge de por a la població en aquest moment de protestes.

El jutge que va decretar la presó preventiva és Jaime Conejo Heredia, titular del jutjat d’instrucció número 16, que en aquell moment era substitut al jutjat d’instrucció número 32, el que haurà de resoldre el recurs de reforma que ha presentat la defensa. Conejo, que va instruir temporalment el cas dels preparatius de l’1-O, havia fet publicacions amb contingut espanyolista al seu perfil de Facebook, un perfil que va acabar esborrant, tal com va destapar el digital Directe.cat. Entre més coses, hi havia publicat un vídeo enregistrat per ell mateix en una manifestació espanyolista el 12 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona.

L’advocat també denuncia que les acusacions es facin de manera genèrica i poc concreta, i ressalta les similituds amb uns altres casos: ‘L’atestat forma part d’un model pre-redactat en què s’imputa a molta gent els mateixos fets sense cap mena de concreció ni individualització de conducta.’ Diu que utilitzen un mateix model en què es canvien fragments concrets: ‘És una part molt petita de tot l’atestat, que potser no arriba ni a una pàgina. Canvien els fets per poder encausar gent, però no hi ha individualització. En aquest cas, l’acusació genèrica per la qual s’acusa de delicte d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics és llançar pedres al passeig de Gràcia.’

Els dos nois són al centre penitenciari de joves de la Roca del Vallès i l’advocat explica que tenen ganes de demostrar que no han fet res. ‘Al principi estaven commocionats, perquè havien rebut una pallissa i no entenien què havia passat. Ara són més conscients de la situació política i del fet que són caps de turc, tractats com a ostatges per l’estat espanyol.’