09.08.2015 - 06:00
El govern del canvi de les Illes Balears tot just fa un mes i mig que camina. Les reformes més urgents s’han centrat a intentar esborrar el rastre deixat pel govern de José Ramon Bauzá, com la derogació de la llei de símbols i del decret de trilingüisme. David Abril, portaveu de MÉS al parlament de les Illes Balears, ens explica que encara tenen molta feina sobre la taula. Entre les prioritats, minimitzar els efectes de la LOMCE, enfortir els lligams amb el Principat i País Valencià, i aconseguir un nou model de finançament. També ens parla del procés d’independència del Principat. Confia que serveixi per obrir camí i que el sentiment sobiranista de les Illes Balears se’n vegi beneficiat.
—Ja ha passat un mes i mig des que vàreu signar l’acord de govern amb PSIB i Podem. Com valoreu la coordinació entre els partits?
—De moment molt bé. No és com altres tripartits que hi ha hagut, els quals mai havien estat pactes d’esquerres ja que estaven molt condicionats per Unió Mallorquina, un partit de centredreta i molt vinculat, com s’ha demostrat finalment, a la corrupció. Aquest pacte té garantida una certa estabilitat, sobretot si es van complint els acords. Amb el PSIB, que només té cinc escons més, tenim un pacte d’igual a igual, no som un apèndix. Pel que fa Podem és un condicionament del pacte que no molesta perquè ideològicament no està a les nostres antípodes. A nivell autonòmic i de política pràctica teníem un 90% de coincidència programàtica. Evidentment MÉS és un subjecte polític sobiranista. Però amb Podem, per exemple, compartim una política amb una perspectiva més rupturista que amb el partit socialista, i amb PSIB compartim una visió política més pragmàtica que no pas amb Podem. Entre els quatre partits, perquè també hi ha MÉS per Menorca, ens complementem bastant.
—Fins al moment, en què creieu que s’ha notat més el canvi de govern?
—D’entrada, en la manera de governar, que és el que ens demanava la gent. Està molt clar que hi ha hagut un vot de càstig molt important al PP per la seva manera de governar. La lluita per l’educació, que va ser la mobilització social més important de la història de les Illes Balears, era una lluita per la llengua catalana i per l’educació pública, però també un moviment de protesta contra aquesta imposició a una manera de fer. Volien imposar com s’havien de fer les coses dins de les aules passant per sobre de les famílies i els docents. I aquesta manera de fer la van implantar en tots els àmbits de la societat i del govern.
—El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ha deixat les Illes Balears a la cua dels pressupostos de l’estat pel 2016. Tenint en compte aquest maltracte econòmic com creieu que podreu aconseguir un millor sistema de finançament?
—Des de MÉS, una de les condicions que vàrem posar al PSIB i Podem per pactar va ser un compromís en el canvi de model de finançament. Si a les eleccions generals espanyoles hi ha un canvi polític i no s’aconsegueix un nou model de finançament que, com a mínim, ens situï a la mitjana de la resta de comunitats i acabi amb aquest espoli que tenim, llavors sí que tindríem una crisi important del pacte. Entre altres coses, perquè sense un canvi del model de finançament és impossible dur endavant el programa de govern que tenim.
—Llavors, tot depèn d’un canvi de govern a Espanya?
—Sí, necessitem que hi hagi un canvi de govern a nivell d’estat. Malauradament la situació és diferent de la de Catalunya on hi ha un moviment social sobiranista que té un reflex en la política. Aquí encara estem per crear una majoria social que opti a un autogovern de les Illes. És un dels objectius polítics que tenim des de MÉS. Manejar assumptes polítics i necessitats d’uns pobles que estan rodejats d’aigua és bastant més complicat que fer-ho des de la península, per això seria molt important per nosaltres. Sempre juguem en desavantatge. Si a més som tractats com una colònia per part del govern de l’estat, encara més. Al Principat hi ha hagut un govern de dretes, però era conscient de la situació de maltracte per part d’Espanya. Aquí, en canvi, hem tingut un govern de dretes que cada cop que anava a Madrid acotava el cap.
—Martí Xavier March, conseller d’Educació i Universitat, ja va anunciar que recuperarà el decret de mínims. Des de MÉS sou partidaris d’impulsar una normativa d’immersió lingüística?
—Abans de Bauzá la immersió lingüística que teníem era la que tocava i ben igual que la de Catalunya. Era un consens polític que hi havia des de mitjans dels anys 80. També li donava suport el PP, que governava en aquell moment. Hi havia un acord pel paper que havia de jugar el català per recuperar la seva normalitat en l’ús social. La immersió mai ha estat un problema en aquesta terra, llevat per alguns grups minoritaris que el PP i la caverna mediàtica els han donat altaveus.
—Així doncs, amb la recuperació del decret de mínims estareu satisfets?
—Sí perquè sobretot s’ha de deixar fer feina als docents. Els primers que tenen clar que la immersió del català és útil són els docents i els equips directius dels centres. Saben que és una garantia d’equitat i igualtat.
—L’enquesta d’usos lingüístics ha conclòs recentment que l’ús social de català ha disminuït a les Illes Balears. Què es pot fer per augmentar-lo?
—Jo crec que en l’àmbit institucional és relativament senzill. Hem de complir el decret de mínims, la llei de normalització i una política lingüística mínimament acurada. També cal recuperar una IB3 diferent, que entre altres coses, emeti pel·lícules i sèries en català. És que ara mateix per una persona de les illes és impossible veure una pel·lícula en català. Ni al cinema ni a la televisió. Recuperar el català a IB3 seria un gran avenç, la televisió és una manera molt directa d’entrar a les cases. S’ha de respectar un dels objectius claus per la que va ser creada, que és fomentar la llengua catalana a les nostres llars. Per altra banda, també recuperarem TV3 a partir de setembre o octubre.
—L’Assemblea de Docents s’ha queixat que no esteu fent suficients moviments legals per evitar la implantació de la LOMCE de cara el curs vinent.
—L’Assemblea defensa que s’hauria d’haver fet és un decret llei però nosaltres no en som partidaris perquè en la legislatura passada en vàrem patir una trentena. Cal tenir en compte que un decret llei no hauria tingut gaire recorregut perquè abans de les eleccions el senyor Bauzá ja va aprovar un decret per implementar els currículums de la LOMCE. Bauzá ha estat un alumne avançat de les males polítiques del PP. Ara estem intentant concentrar els esforços en allò que la comunitat educativa reclama: que hi hagi un començament de curs normal i que aquest primer any de LOMCE tingui una aplicació de mínims. Intentarem que la reducció d’hores que hi havia pensada en determinades assignatures no es faci efectiva i donarem llibertat als centres perquè minimitzin els efectes. Surfejarem els efectes de la LOMCE confiant que a les eleccions espanyoles hi hagi un canvi de govern.
—En unes declaracions recents Francina Armengol parlava d’intensificar els lligams amb el Principat i el País Valencià. Com penseu fer-ho?
—D’entrada en el segon consell de govern ja vàrem demanar el retorn a l’Institut Ramon Llull. Tornarem i aquesta és una plataforma per compartir tot el llegat i la producció cultural que es genera arreu dels Països Catalans. També fomentarem altres institucions i espais, com l’Espai Mallorca, que en els últims anys no ha rebut suport institucional.
—En el llibre ‘I si passa, què ens passa?’, escrivíeu un text molt interessant en què explicàveu que la independència del Principat podria ser una oportunitat per les Illes. Penseu que ajudaria a fer créixer el suport sobiranista a les Illes?
—Depèn de com ho feu a Catalunya. Si a Catalunya feu un bon procés d’independència serà un revulsiu positiu per les Illes. Els que defensem un espai sobiranista volem que el procés del Principat sigui fluid perquè així ens en beneficiaríem. La gent veuria els avantatges que té l’autogovern. Però partim de la base que tenim unes condicions diferents per poder encarar un procés. Aquí encara estem en la fase de generar les condicions perquè hi hagi una majoria social que realment vegi els avantatges d’assolir més sobiranisme.
—El Tricentenari és una bona oportunitat.
—Sí, és una oportunitat per recordar justament això, que formem part d’un estat que històricament ha maltractat la seva diversitat i que fa 300 anys, per dret de conquesta, va ocupar militarment unes illes amb conseqüències com la pèrdua d’institucions i de lleis pròpies. A part d’això, va suposar l’inici de la persecució del català com a llengua pròpia i d’altres elements identitaris. És una herència que hem arrossegat durant 300 anys i que va més enllà dels Borbons, ja que fins i tot l’han heretat governs autonòmics. És una oportunitat per recordar la importància que els pobles siguin lliures i que tinguin institucions al servei de la seva realitat i de la seva gent.
—El territori ha estat un dels altres afectats per les polítiques del PP. Què teniu pensat fer assegurar-ne la preservació?
—Hi ha diferents nivells d’intervenció. D’entrada ja estem treballant en la derogació dels articles de diferents lleis que han afavorit l’especulació del territori: La llei de turisme, que per exemple preveia macrocomplexes turístics en sòl rústic; la llei de sòl, que preveia la legalització de multitud d’urbanitzacions que havien estat il·legalitzades anteriorment i que el PP havia tornat a legalitzar en l’anterior legislatura; la llei agrària, que amb l’excusa de millorar l’activitat del camp tornava a introduir la variable urbanística en el sòl rústic i la llei de comerç, amb la que hem aturat les llicències comercials per evitar que encara hi hagi més grans superfícies. La preservació del territori no és una obsessió que tenim, sinó una qüestió de supervivència, sobretot tenint en compte que vivim en un territori rodejat d’aigua.
