Davant una recuperació de velocitat variable

El grup de conjuntura de la comissió d’economia catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha avaluat aquest matí la situació de l’economia catalana. Després de reconèixer el fort impacte econòmic de la crisi sanitària de la covid-19, ha reclamat a l’administració que faciliti ‘els ajustaments necessaris perquè les empreses es recuperin’. La recuperació tindrà una velocitat variable, segons cada sector de l’economia.

En primer lloc, s’ha parlat de la poca fiabilitat de les previsions econòmiques sobre el PIB del 2020 i 2021, arran de la gran incertesa de la situació actual. S’ha apuntat que, per tenir un termòmetre de la situació, convindrà seguir l’evolució de les dades de l’afiliació a la Seguretat Social, el nombre de treballadors en ERTO i la desocupació registrada, perquè són les estatístiques en què es veu menys distància amb la realitat. Una altra de les coses que s’ha remarcat és que caldrà parar molta atenció a les dades del segon trimestre i a les del tercer. Sobre el segon, es parla de baixes intertrimestrals entre el 15% i el 20%. Si fos el cas, per recuperar tot allò que s’ha perdut d’ençà del començament de la pandèmia cal que el PIB pugi entre el 24% i el 35%, cosa molt difícil –pràcticament impossible– que passi el 2020. Ara, hi haurà sectors que es recuperaran més aviat que uns altres. Alguns revifaran l’any vinent i alguns altres potser esperaran al 2023. Aquest tercer trimestre serà molt important per a l’evolució futura de l’economia catalana.

S’ha posat en relleu la importància que la sortida dels treballadors afectats per ERTO –uns 340.000– els mesos de maig i juny hagi anat paral·lela a un creixement de la desocupació registrada molt baixa, i això vol dir que la gran majoria d’aquests treballadors afectats han tornat a la feina que tenien abans de la pandèmia. Aquest fet s’ha valorat positivament. Com també el fet que les afiliacions a la Seguretat Social hagin crescut d’un 0,6% el maig i el juny, cosa que ha trencat la dinàmica que semblava catastròfica el març i l’abril.

Seguidament, Modest Guinjoan, president de la comissió, ha repassat la situació actual de l’activitat empresarial. ‘Els darrers registres empresarials mostren una certa inflexió positiva –ha dit–, com en el cas de l’índex de producció industrial, que al maig va créixer d’un 18% amb relació a l’abril.’ També ha destacat: ‘L’administració ha parat el cop amb uns instruments i unes mesures raonablement eficaços.’ I ha afegit: ‘En un context de certa represa de l’activitat després de l’aturada, marcat per una demanda feble, els ingressos, els costos, la inversió, els resultats i els balanços de les empreses són afectats per aquest exercici.’ Segons que ha emfasitzat, ara cal, sobretot, ‘facilitar els ajustos necessaris perquè les empreses es recuperin. L’administració ha de fer tant com calgui per a prioritzar que no hi hagi cap tancament entre les empreses viables’.

Albert Carreras, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la comissió, ha destacat: ‘Amb la pandèmia, l’alineació de l’administració de l’estat i de la Generalitat de Catalunya ha estat molt important i ambdues han estat molt conscients del paper contracíclic que tenien, de manera que han fet tant com han pogut per facilitar liquiditat i per alleugerir el pes sobre els ingressos per tributació.’ I ha afegit: ‘Ara com ara l’administració de l’estat és la que té més capacitat d’endeutament, mentre que la de les comunitats autònomes és menor i completament regulada per l’estat. Segurament, que sigui l’estat que s’endeuti, aprofitant els avantatges actuals que ofereix el Banc Central Europeu, és la sortida més eficient, ara mateix’, ha dit.

La conclusió de tot aquest debat, en definitiva, és que la crisi de la covid-19 deixarà rastre i implicarà sacrificis per a tothom, però a la història de Catalunya tenim molts exemples de capacitat de regeneració ràpida, gràcies a una activitat emprenedora important. S’ha analitzat la situació amb realisme, però deixant de banda un pessimisme que no treu cap a res. ‘L’economia catalana s’adaptarà a les noves circumstàncies i, tot i que una mica malmesos, ens en sortirem a mitjà i llarg termini’, ha conclòs Guinjoan.