Davant del ‘Guernica’

Em fascinen les coses que ha vist el Guernica, el gran mural picassià, des que va ser pintat el 1937 i exposat a l’Exposició Internacional de París aquell any. Segurament ja n’he parlat en altres articles aquí, no ho puc evitar cada vegada que el veig en alguna foto que, sempre, és notícia. El quadre és un reclam per ell mateix i per això sempre es fa present de mala manera als ulls, també en una foto de premsa. Com ara en aquesta de fa una setmana, quan Barack Obama el va veure acompanyat pel monarca espanyol. Com si fos la primera vegada que el veiés, la casa reial espanyola va esbombar una fotografia en què el rei li assenyala aspectes del quadre: com si Obama no el conegués, diguem-ne.

Quan resulta que el quadre es va estar als Estats Units més anys dels que fa que és a Madrid. Hi va arribar el 1939 i després de voltar pel país en exposicions va quedar dipositat al Museu d’Art Modern de Nova York del 1957 al 1981 que va viatjar a la capital española en una operació que se’n va dir el ‘retorn’ del quadre que en realitat no era tal, ja que el Guernica no havia estat mai a Espanya. En els vint anys passats entre el 1937 i l’aixopluc al museu novaiorquès, el quadre, de grans dimensions, va recórrer primer diverses capitals europees durant el que quedava de la guerra civil per continuar donant suport a la Segona República, després pels Estats Units i, als anys cinquanta, de nou per Europa. En temps de guerra, de postguerra i de guerra freda, ha estat sempre un emblema de les potències visuals de l’art. Una de les frases sovint citades de Picasso és aquella que diu: ‘La pintura no ha estat feta per decorar els pisos. És un instrument de guerra ofensiva i defensiva contra l’enemic.’

Doncs mira, mestre, mentre que el teu quadre republicà continua servint per a parlar dels morts al Mediterrani i de tantes coses més, que sembla que hagis estat l’avi del Banksy  (i de fet ho ets), el Guernica físic, el que vas fer tu, el que s’està al museu que porta el nom d’una reina, ara potser sí que és decoratiu.

Des que està al Reina Sofía, el quadre ha perdut intensitat, penso de vegades. La foto que dissabte passat va posar en circulació la casa reial espanyola no ha provocat gaires reaccions. Brometes a les xarxes i prou. Hi veiem un monarca que fa poc que ha signat el ducat a la néta de Franco, una de les últimes disposicions del govern Rajoy abans de plegar. Un mandatari que amb la mà assenyala al seu interlocutor aspectes del quadre encarregat i pagat per la Segona República espanyola. La composició de la foto fa pensar, per la placidesa, que no li explica pas com va ser bombardejada Gernika sinó aspectes que Picasso en diria ‘decoratius’. Per la seva banda, Obama, un president nord-americà de llums i ombres en les guerres del seu país durant el seu mandat, escolta, potser incòmode, segons permeten pensar els dits tensos de la seva mà esquerra…

Tal vegada Obama recorda un dels moments més tensos que el Guernica va protagonitzar a l’ONU, el 5 de febrer de 2003, data clau de la història del present, quan el secretari d’estat Colin Powell va anunciar a la premsa el començament de la guerra de l’Irac. Darrere seu tenia la reproducció, en tapís, del quadre. Era un tapís que Nelson Rockefeller havia encarregat i que el mateix artista va supervisar, el 1955. Quan el quadre original va deixar el MoMA, Rockefeller el va cedir a les Nacions Unides i des de llavors era a l’entrada de les sales del Consell de Seguretat. Allà es va fer l’anunci a la premsa de l’inici de la guerra de l’Irac. Colin Powell brandava a la mà un flascó de vidre suposadament ple del que va anomenar ‘armament químic’, ho recordeu…? Per la televisió, la imatge va resultar brutal. S’anunciava una guerra que després dels atemptats de l ’11-M novaiorquès es preveia difícil i dura, i es feia amb el Guernica darrere… No podia ser. El quadre es va tapar amb una cortina. El quadre no ho permetia, no feia creïble el que deia Powell.

El tapís de l’ONU va continuar tapat amb una cortina blava, el color corporatiu de la casa. L’organització no va saber què fer-ne fins que el 2012 va traslladar aquest Guernica al Museu d’Art de San Antonio, Texas. Potser pensava en això, Obama mentre el monarca espanyol li donava… quines explicacions?