16.09.2015 - 06:00
|
Actualització: 16.09.2015 - 15:19
La reestructuració funcional de Google ha estat àmpliament comentada als mitjans. Els motius, les persones que el dirigeicen i les tecnologies que empren. La part més destacable de la metamorfosi de Google aquests darrers mesos ha estat la incorporació de tecnologia física. Les ulleres i el cotxe són els projectes més coneguts. Però Google ha estat adquirint companyies d’alta tecnologia, d’origen militar, com Boston Dynamics, que els obren un ampli ventall de possibilitats en nous sectors i especialment en noves funcions.
Fa anys que segueixo l’evolució de Boston Dynamics. El seu grau de desenvolupament mecatrònic és espectacular, la capacitat de regulació que tenen amb la sensòrica en objectes autònoms és molt superior a la tecnologia disponible que Lockheed Martin fa servir per als UAV o en els exoesquelets per a cames. De la tecnologia disponible a Boston Dynamics a un exèrcit d’infanteria droide de la ‘Guerra de les galàxies’ hi ha només la voluntat de fer-lo.
No sóc del parer que el futur vagi per aquí. Penso més que amb tota la tecnologia que té disponible Google tendirà més a realitzar robòtica civil, el mercat és molt més gran, a vendre’ns avatars i extensions de nosaltres mateixos, de connectar-la als seus bancs de dades per a oferir-nos més potència física, més potencia en informació i més temps per a consumir.
La pregunta no és si passarà o no. Tal com l’Eudald Carbonell ens va ensenyar des d’Atapuerca, què ens hem de preguntar és com de de pressa podem fer que se socialitzi aquesta tecnologia. Els líders i accionistes d’Alphabet no tindran cap interès a alliberar aquesta tecnologia, però si volem viure en un món que sigui el màxim de lliure, just, que tendeixi a igualar les oportunitats, hem de procurar que aquest temps de socialització sigui com més breu millor.
En un món on ja no anem a velocitat constant, sinó a acceleració constant, els qui van davant són més lluny d’una manera exponencial, no pas lineal. És per això que els esforços que hem de fer des dels governs i la societat civil han d’anar orientats a escurçar les distàncies, potser no demà però sí en les generacions vinents. Davant d’aquest dilema hi ha països que han fet un canvi important en el seu sistema docent. Anglaterra en aquest sentit, i des d’aquest curs acadèmic, ha fet la programació una assignatura obligatòria. En alguns països com els Estats Units la cultura ‘maker’ és molt arrelada i fins i tot a casa nostra, com a assignatura extraescolar, hi ha centres que treballen la robòtica.
La capacitat de programació, la mentalitat algorítmica, les matemàtiques i l’estatística, com més socialitzades i en entorns de codi obert més contribuiran al naixement de noves empreses i organitzacions que contribueixin a la democratització de la tecnologia. Els nens i les nenes que avui aprenen a programar són els qui ens ajudaran a mantenir l’estat de benestar.
La cultura de codi obert fa anys que existeix, els ‘hacklabs’ són nombrosos a tot arreu, a casa nostra ja comencen a proliferar els ‘makerspaces’. Però cal que més enllà d’una cultura minoritària siguem capaços d’incorporar-ho a la societat tal com vam fer en el seu moment amb l’alfabetització. Potser Google, en aquest sentit, també ens en dóna una pista. També és responsabilitat nostra que el gegant Alphabet sigui, com ha estat fins ara Google, una contribució espectacular a la humanitat, i no un malson que hauria de restar al cel·luloide.
