I ara què? Quines són les dates clau i quan serà la investidura del nou president?

La quinzena legislatura del Parlament de Catalunya ha començat amb el ple de constitució, que ha elegit Josep Rull com a president de la cambra arran de l’acord de Junts amb ERC i la CUP.

Una vegada formada la mesa, el següent pas és la constitució dels grups parlamentaris. Els partits polítics tenen un termini de vuit dies hàbils, a comptar de l’endemà de la constitució del parlament, per a adreçar un escrit a la mesa, que han de signar tots els diputats que volen formar part del grup, i en què fan constar la denominació del grup, els noms de tots els membres i els de les persones que el representen.

Els grups parlamentaris han de tenir, com a mínim, cinc membres. La principal incògnita és si algun partit cedirà un diputat a la CUP i podrà tenir grup propi o formarà part del grup mixt juntament amb Aliança Catalana. Una altra possibilitat en el grup mixt és que es formi un subgrup parlamentari, integrat per un mínim de tres diputats del mateix partit o coalició.

Quan serà el ple d’investidura?

El nou parlament ha d’elegir entre els seus membres el president de la Generalitat. El president del parlament, és a dir, Josep Rull, prèvia consulta als representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària, ha de proposar el candidat a la presidència de la Generalitat en els deu dies hàbils següents a la constitució de la cambra. Aquest termini acaba el 25 de juny. I tot seguit ha de convocar el debat, que es farà entre el 25 de juny i el 29 de juny.

En aquesta sessió, el candidat presenta el programa de govern, sense límit de temps, i sol·licita la confiança de la cambra. Aleshores, el president del parlament pot suspendre la sessió durant un temps no superior a vint-i-quatre hores o procedir tot seguit amb la intervenció d’un representant de cada grup parlamentari, amb dret de rèplica del candidat.  Per a la investidura del president de la Generalitat es requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, com a mínim, 68 diputats dels 135; si el candidat no l’assoleix, l’endemà passat es pot sotmetre a un segon debat i a una segona votació en què n’hi haurà prou amb majoria simple, és a dir, més vots a favor que no pas en contra.

La influència de la llei d’amnistia

Abans del 14 de juny –això és aquest divendres– s’ha de publicar al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) la llei d’amnistia. A partir d’aleshores, els jutges que han tractat causes del procés tindran dos mesos per a aplicar la normativa. És a dir, han de moure fitxa, sigui d’ofici, a petició de la fiscalia o dels advocats dels afectats que considerin que s’hi poden acollir.

Previsiblement, ha d’afectar tres dels actuals diputats del parlament que es troben a l’exili: Carles Puigdemont i Lluís Puig, tots dos de Junts, i Ruben Wagensberg, que és exiliat a Suïssa. De fet, tant Puigdemont com Wagensberg són cridats a declarar pel Tribunal Suprem espanyol com a investigats de manera voluntària i per videoconferència entre el 17 i el 21 de juny. La llei d’amnistia ja hauria d’haver entrat en vigor, de manera que, teòricament, els jutges haurien d’aixecar les ordres de detenció.

La tornada de Puigdemont

Puigdemont ha assegurat que tornarà en la pròxima sessió d’investidura al parlament, tant si és la seva com si no. La data seria, per tant, el 25 de juny a tot estirar. El retorn el faria acompanyat, com a mínim, dels consellers exiliats Toni Comín i Lluís Puig.

Quan s’ha d’haver format el nou govern?

Si aquest primer candidat proposat no aconsegueix de ser elegit, s’hauran de tramitar propostes successives amb el mateix procediment. Si, al cap de dos mesos de la primera votació d’investidura, és a dir, previsiblement, cap al 26 d’agost, no ha estat elegit cap candidat, el parlament es dissoldrà automàticament i l’actual president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, convocarà noves eleccions, que s’haurien de fer la primera quinzena d’octubre. En aquest cas, la campanya electoral quedaria reduïda de solament vuit dies.