23.05.2017 - 13:20
El Govern central presentarà aviat a la UE la seva contribució per a la cooperació reforçada en matèria de Defensa
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
El ministre d’Afers Exteriors i de Cooperació, Alfonso Dastis, ha afirmat aquest dimarts que confia que l’assumpte de Gibraltar no sigui “un tema principal, ni tan sols important”, en les negociacions del Brexit.
Dastis ha defensat que la qüestió de Gibraltar és un assumpte entre Espanya i el Regne Unit, mentre que les negociacions per al Brexit hauran d’enfocar-se a “obtenir el millor dels resultats” per a totes les parts.
A més, ha dit no saber a què podia referir-se el ministre gibraltareny Joe Bossano quan, en un seminari de l’ONU, va dir que Espanya té polítiques franquistes envers el Penyal. “Aquest Govern de franquista en té poc”, ha replicat, durant la seva participació en un Esmorzar Informatiu d’Europa Press, patrocinat per Popular, IFS, Suez, Fujitsu, Telefónica, Altadis i KPMG.
Segons ha dit, respecte a la colònia el Govern espanyol persegueix dues coses, “assegurar que els llaços que s’han anat creant entre Gibraltar i el Camp de Gibraltar es mantinguin en la prosperitat compartida”, i utilitzar els mitjans disponibles per a, complint el mandat de l’ONU i en diàleg bilateral amb el Regne Unit, “aspirar a resoldre en algun moment el conflicte” i complir les “aspiracions” espanyoles. “No crec que que estiguem fent res extraordinari”, ha reblat.
Quant a les negociacions per a la sortida del Regne Unit, ha deixat clar que dependrà de Londres que pugui haver-hi o no un Brexit tou. En tot cas, ha apostat per no donar gaire importància a les declaracions, ja que la negociació encara no ha començat i el més lògic és que cadascú miri de posar-se en una posició favorable per als seus interessos.
Això sí, ha recordat que per a Espanya el primer és l’acord de la retirada, on els temes clau seran els ciutadans –britànics residents en la UE i viceversa– i el saldo pressupostari. “Un ha de comptar amb què hi haurà moments difícils i hi haurà una mica de drama, però treballarem perquè el resultat sigui positiu per a tots”, ha insistit.
En el plànol europeu, ha remarcat que Espanya aspira a “prendre part en la refundació” de la UE a la qual aspira el president francès, Emmanuel Macron, i ha admès que per a aquest objectiu no seria bo ni que el país patís una secessió –de Catalunya– ni que deixés de complir les seves obligacions d’estabilitat pressupostària, així que espera que “cap de les dues coses no es faci realitat”.
UN MOTOR NO NOMÉS FRANCOALEMANY
En tot cas, també ha deixat clar que, ara que el tradicional ‘motor francoalemany’ de la UE sembla que “funciona bé”, el Govern espanyol vol que “sigui un motor amb més elements” i en aquest context ha defensat la necessitat de cooperacions reforçades i una Europa a dues velocitats en alguns àmbits.
Això sí, ha volgut “tranquil·litzar” els líders europeus que veuen amb reticència aquesta possibilitat, perquè això “no va contra ningú”, sinó que alguns Governs estan “convençuts que cal avançar més per enfortir la integració” però creant “condicions perquè tothom pugui unir-s’hi”.
En aquest sentit, ha avançat que el Govern espanyol presentarà pròximament la seva contribució per al futur de la Política Europea de Seguretat i Defensa (PESD), com ja ho ha fet per a la Unió Econòmica i Monetària (UEM).
Segons ha explicat, es tracta que la UE es doti d’instruments per ser un actor global, ara que a més “creixen les pressions perquè la UE, que cada vegada és una organització més madura, assumeixi les seves responsabilitats en matèria de seguretat i defensa” i, a més, tenint en compte el Brexit, atès que el Regne Unit és un component fonamental de la defensa europea.
Dastis ha puntualitzat que no es tracta de construir un Exèrcit europeu o un sistema de defensa col·lectiva que substitueixi l’OTAN, però sí de poder construir capacitats quan sigui necessari, utilitzar millor les infraestructures que ja existeixen, com l’Eurogendarmeria, posar en comú i racionalitzar les compres i desenvolupar una base tecnològica de la indústria de Defensa.
UTILITZAR EL BEI PER A SEGURETAT I DEFENSA
Quant als recursos financers, creu que a més del pla de la Comissió Europea i el Fons Europea de Defensa cal explorar més possibilitats com utilitzar el Banc Europeu d’Inversions.
La defensa és una de les polítiques on no poden avançar tots els països alhora, ja que alguns tenen “especificitats” –des de les quals són neutrals fins als qui no participen ja en la PESD–, de manera que el Govern espanyol aposta perquè comencin els qui vulguin fer-ho però “sense posar barreres d’entrada extraordinàriament grans” als qui s’hi vulguin sumar.
A més, en sentit contrari, ha deixat clar que no es pot plantejar la devolució de competències a països que es mostren poc inclinats amb la integració o les polítiques europees. Així, ha deixat clar que aquestes polítiques són precisament fruit de demandes dels països europeus –dels seus governs, les seves societats civils o els seus operadors econòmics– i que el que cal fer és treballar perquè funcionin bé.
“Si alguns Estats membre prefereixen, en el futur, no aplicar determinades accions comunes, haurem de posar-nos d’acord per modificar els Tractats en aquest sentit”, ha dit. De moment, ha puntualitzat, no veu voluntat de deixar de treballar junts ni de “fer fora ningú, entre d’altres coses perquè no es pot fer fra ningú si no es deixen”.
