20.10.2016 - 05:01
|
Actualització: 20.10.2016 - 10:04
El tercer i darrer debat de la campanya electoral dels Estats Units s’ha fet aquesta nit a Las Vegas (Nevada). Comparat amb els dos anteriors, ha estat molt més educat i centrat en la política. Però, així i tot, en bastants moments els candidats han recorregut als atacs personals i a les insinuacions d’afers sense base demostrable.
Els debats presidencials són un gran esdeveniment als Estats Units i totes les televisions dediquen grans espais a fer-ne el seguiment. Moltes vegades amb programes paral·lels d’anàlisi i debat sobre el debat. CBS News, per exemple, ha organitzat un grup de discussió (focus group, en anglès), amb habitants de Nevada, decidits a votar per un dels dos candidats o encara indecisos. Una vintena. Abans i després del debat, els integrants d’aquest grup han donat les seues opinions i, segurament sense voler-ho, han protagonitzat un dels moments de la nit. Després de defensar l’un candidat o l’altre, quan el conductor del grup els ha demanat obertament si haurien preferit tenir dos candidats diferents de Clinton i Trump competint per la Casa Blanca, el vot ha estat gairebé unànime: no volien ni Clinton ni Trump. Un dels membres del grup ho ha dit ben clar: ‘Amèrica s’ha equivocat de candidats.’
Malgrat tot, el debat ha estat molt més interessant i civilitzat que no havien estat els dos anteriors, i també molt més igualat. Trump intentava clarament donar una imatge més presidencial per mirar d’eixir del pou on l’han dut les enquestes, gairebé sense cap possibilitat de guanyar. I, a diferència dels debats anteriors, ho ha fet defensant les seues diferències amb Clinton en aspectes econòmics i d’immigració, com també de política exterior. No s’ha pogut estar de fer les seues famoses interrupcions, però aquesta vegada molt limitades.
Tanmateix, el moment que ha sacsat l’audiència ha estat quan el moderador ha insistit a demanar a Donald Trump si acceptaria el resultat electoral, tenint en compte les acusacions que ha fet dient que havien estat falsejades i que hi havia un pla per a fer presidenta Clinton encara que els votants no ho volguessen. Però Trump, una vegada i una altra, s’ha negat a dir si n’acceptaria el resultat o no: ‘Ja ho veurem.’ Aquesta actitud ha causat una onada d’indignació, perquè la transició pacífica i constructiva entre administracions és una tradició gairebé sagrada als Estats Units.
Clinton ha aprofitat aquest moment per atacar Trump amb molta duresa. L’ha acusat de fer perillar el sistema mateix i ha intentat unes quantes vegades de vincular-lo amb Putin, dient que WikiLeaks, que ha fet públics episodis molt comprometedors sobre Hillary Clinton, formava part d’una campanya orquestrada per Rússia amb la voluntat d’afavorir el seu ‘candidat titella’, referint-se a Trump.
Trump hi ha respost dient que l’única titella era ella: titella dels grans negocis, de les corporacions i dels grups d’interès als quals ha estat vinculada durant tant temps. Clinton també ha patit especialment quan Trump li ha retret els negocis estranys de la Fundació Clinton i alguns dels episodis no gaire edificants de la seua llarga carrera política.
Siga com siga, ja tot és dat i beneït, fora que apareguen novetats sorprenents que puguen alterar encara el curs de la campanya, com va passar amb les acusacions d’assetjament sexual, que molt probablement faran perdre les eleccions a Trump. Passe què passe, la imatge d’aquesta campanya electoral del 2016 no pot ser més dolenta i la sensació, expressada pels membres del grup de discussió, que tots dos són uns mals candidats és una de les grans incògnites que ningú no sap dir si pesarà molt sobre l’electorat quan acudesca a votar, d’ací a vint dies.
(Ah, i, novament, els candidats no s’han saludat ni quan han entrat ni quan han eixit…)
Vegeu ací el debat:
https://www.youtube.com/watch?v=JDYTpgLzQaM