Avançament editorial: ‘La dansa de la venjança’, de Jordi Casanovas

Poques vegades tenim la sort que un text teatral contemporani es publiqui i arribi a les llibreries coincidint amb l’estrena de l’obra. Però amb la nova peça del destacat dramaturg Jordi Casanovas, aquesta quadratura es donarà la setmana vinent. Casanovas estrenarà La dansa de la venjança, que es podrà veure a partir del 8 de febrer al teatre Villarroel, tot i que l’estrena oficial serà el dia 11. I a partir del 6, les llibreries ja disposaran del text, coeditat per Comanegra i l’Institut del Teatre, dins la col·lecció Dramaticles.

Jordi Casanovas és un home inquiet. Director i dramaturg de la companyia Flyhard, ha escrit més d’una trentena de textos, entre els quals destaquen: Un home amb ulleres de pasta (Sala Flyhard, 2010), Sopar amb batalla (Versus Teatre, 2010), La Revolució (la Villarroel, 2009 i premi Butaca al millor text teatral), La Ruïna (la Villarroel, 2008) i City/Simcity (Sala Beckett, 2007). Va escriure i dirigir Una història catalana, estrenada a la Sala Tallers el juny del 2011. També ha escrit i dirigit, entre més, Pàtria, Ruz-Bárcenas, Vilafranca i l’any passat va estrenar Mala broma. També va el primer torneig de dramatúrgia catalana al festival Temporada Alta i el va coordinar.

Cada nova obra teatral de Jordi Casanovas genera expectació. Aquesta, a més, té l’atractiu dels protagonistes, els actors Laia Marull i Pablo Derqui. L’argument: una parella se separa després d’anys de matrimoni, però cap de les dues parts no es conforma arreplegant-ne els pedaços. S’acusen l’un a l’altra d’haver destruït l’amor que els unia i de ser una mala influència per al fill, menor d’edat, que es converteix en moneda de canvi per a la venjança.

Llegiu un fragment de La dansa de la venjança, que serà a la Villarroel fins al 17 de març.

Marina Laboreo, editora i directora de la col·lecció Dramaticles, explica:

‘Estem molt contents d’incorporar el nom de Jordi Casanovas al catàleg de la col·lecció Dramaticles. La dansa de la venjança fa una colpidora dissecció d’una parella en descomposició, en el moment que ja han destruït l’amor i només queda el dolor. I la ràbia, l’enveja, els retrets, les ganes de venjança. En una sola escena de ritme progressiu i amb només dos personatges, assistim a un combat dialèctic que enfronta la parella fins a les últimes conseqüències… I que ens condueix a reflexionar sobre els límits de la civilització.’

‘Aquesta és la primera vegada que fem coincidir la publicació d’una obra de la col·lecció amb la seva estrena als escenaris, en aquest cas a la Villarroel. Creiem que pot ser interessant per a crear complicitats entre les dues menes de públic: els lectors i els espectadors. Si val la pena llegir el text abans o després de la representació ja és una altra qüestió, segurament un debat interessant.’