Daniel Cornellà: ‘Nosaltres no passem per l’adreçador de l’Audiència espanyola’

Després de la declaració independentista del parlament del 9 de novembre passat, molts ajuntaments del Principat van aprovar mocions per adherir-s’hi. Des de començament de març, més d’un centenar de consistoris han rebut, mitjançant els mossos d’esquadra, un requeriment de l’Audiència espanyola demanant-los informació sobre els plens en què es van aprovar aquestes mocions. En la notificació, l’Audiència reclama l’acta del ple i també vol saber què va votar cadascú, si hi ha enregistraments… A final de l’any passat ja hi va haver sis ajuntaments que van rebre una nota del tribunal i, entre aquests, el de Celrà (Gironès) ja va dir que no en faria cas, que desobeiria. La setmana passada van rebre una segona notificació, de mans dels mossos. I ahir van fer saber a la policia catalana que de cap manera no atendrien el requeriment. També ahir, l’Ajuntament de Viladamat (Alt Empordà) va anunciar que s’afegia a la desobediència i que no respondria el requeriment.  ‘No pensem passar per l’adreçador’, diu el batlle de Celrà, Dani Cornellà (CUP) en aquesta entrevista.

—Al desembre us va arribar la notificació de l’Audiència espanyola.
—Sí, i senzillament no vam respondre.

—I ho vau dir públicament.
—Vam fer una declaració política de suport dels grups municipals a la decisió de l’equip de govern de desobeir els requeriments de l’Audiència espanyola.

—I després van ser els mossos que us van fer arribar el requeriment.
—Sí, i ens van fer un requeriment molt i molt concret, en comparació amb els requeriments que han rebut els altres pobles. A nosaltres ens pregunten qui va votar a favor de la urgència de la moció que es va aprovar; prèviament a la votació es va votar i es va aprovar per unanimitat que es tramités per urgència i després vam votar pròpiament la moció, que es va imposar per unanimitat. El requeriment, per tant, demostra que l’Audiència espanyola ja tenia la informació.

—I quina resposta heu donat a la notificació que heu rebut dels mossos.
—La vam rebre l’1 de març. La van entrar al registre. I jo la vaig signar d’entrada com a batlle. I l’endemà ens vam reunir els portaveus dels grups municipals i es va acordar de donar la mateixa resposta que es va donar el desembre a la notificació que vam rebre per fax de l’Audiència espanyola. I hi vam afegir que amb data 2 de març del 2016 els grups municipals de l’Ajuntament de Celrà acordaven de tornar a donar suport a la decisió de l’equip de govern municipal de no respondre cap requeriment de l’Audiència espanyola. Avui ho hem donat això als mossos d’esquadra.

—Això pot tenir conseqüències.
—Som conscients que a l’estat espanyol hi pot haver conseqüències per aquesta decisió. Però quan això s’arribi a jutjar ja no serem en aquest estat.

—Però us heu assessorat jurídicament.
—Sí. La CUP ens assessora, i també alguns altres organismes supramunicipals investigats. I veiem que de conseqüències directes, ara, no n’hi ha. Jurídicament ens diuen que ara per ara no hauria de passar res, si bé cal tenir en compte que amb la justícia espanyola això no es pot dir.

—No deixa de ser un segon requeriment que no responeu.
—Sí, però no hauria de tenir unes conseqüències directes ara. Una altra cosa seria que arribés un tercer requeriment. Els advocats ens diuen que, ja que la justícia espanyola és tan polititzada, hi pot haver qualsevol resposta. I cap advocat no s’ha atrevit a dir-nos que ens passaria una cosa o una altra. És evident que ens poden acusar de desobediència a l’autoritat, de desacatament…

—Una cosa és que com a batlle assumiu la responsabilitat. Però també podrien amenaçar tècnics municipals…
—No ho crec. Perquè sempre deixem molt clar que és una decisió política que pren l’equip de govern amb el suport dels grups municipals. I en el comunicat deixem molt clar que la decisió de desobeir afecta exclusivament els regidors, sense interferir en les decisions que adopti lliurement el funcionariat de l’ajuntament’. No obliguem cap funcionari a fer res, només faltaria. El secretari treballa per l’estat, i nosaltres no ens podem oposar a allò que decideixi de fer; és la seva feina, hi ha una relació laboral. I com que és una qüestió política sí que tenim clar que nosaltres no passem per l’adreçador.

—Són uns quants ajuntaments que han rebut requeriments…
—Sí, n’hi ha molts. He parlat amb l’ACM i m’han transmès que hi ha més de cent ajuntaments que han rebut el requeriment a través dels mossos d’esquadra. És una ofensiva a gran escala.

—Els primers, tret de vosaltres, sí que van donar la informació que els demanaven.
—Sí. I a alguns fins i tot els van arxivar la causa.

—I no heu pensat que donant la informació, si efectivament s’acaba arxivant el cas, el cas ja quedaria tancat?
—De fet, nosaltres ens pensàvem que per lògica arxivarien també el nostre procediment. Com que es va fer públic que els dels sis ajuntaments o set de la primera tongada els havien arxivats i no ens van dir res, vam entendre que en el nostre cas també. Perquè la moció era la mateixa. I ens va sorprendre quan vam rebre el requeriment dels mossos. Si un magistrat de l’Audiència espanyola aplica un criteri en diversos ajuntaments, enteníem que automàticament tota aquesta pantomima quedava arxivada. I vam veure que no. Hi ha magistrats que continuen amb aquesta cacera de bruixes. I n’hi ha que n’obren de nous. Això demostra la politització de la justícia.

—Us busquen les pessigolles?
—Ens prenen el pèl. Tota la informació que demanen és pública i nosaltres no hem amagat mai res a ningú.