02.11.2020 - 21:50
El tinent coronel Daniel Baena és el cap de la policia judicial a Catalunya i el principal responsable de les investigacions judicials més destacades obertes arran del procés d’independència. Aquests darrers tres anys, Baena ha estat el braç executor de l’estat profund contra l’independentisme i ha tingut el suport i la complicitat de la fiscalia i de jutges com Joaquín Aguirre, el difunt Juan Antonio Ramírez Sunyer, Carmen Lamela i Manuel Marchena, entre més.
Perfil de Daniel Baena, la signatura de la rebel·lió i la sedició
L’operació Vólhov de la setmana passada, preparada amb el jutge Aguirre, és el darrer muntatge contra l’independentisme. Però Baena va reconèixer durant el judici contra el procés que investigava els principals dirigents de l’independentisme d’ençà del 2015, en una investigació prospectiva amb el suposat aval de la fiscalia. La tesi de la sedició i la rebel·lió va construir-se a partir de suposats indicis que la Guàrdia Civil recollia molt abans que l’independentisme es plantegés de convocar un referèndum l’1-O, i va tenir el seu punt àlgid durant la tardor del 2017, amb el 20-S com a principal bastió juntament amb l’1-O.
Dos revesos en pocs dies
Les detencions de dimecres passat han coincidit amb l’anunci de la fiscalia que no recorreria contra la sentència absolutòria de l’Audiència espanyola sobre el major Trapero, la intendenta Laplana i l’ex-cúpula d’Interior. Ha estat el segon toc d’atenció per a Baena des de la judicatura. Els dos jutges que la signaven van desmentir el seu testimoni, que tenia la voluntat d’intentar incriminar Trapero. Deia tres coses. Una, que Trapero havia estat nomenat major perquè l’independentisme tingués el suport dels Mossos. Dues, que es reunia en secret amb el president Puigdemont. I tres, que formava part de l’anomenat estat major del procés. Doncs bé, cap d’aquestes tres afirmacions ‘no es corresponen a la realitat’, segons la sentència.
El primer avís el tingué fa poques setmanes, quan la magistrada del jutjat penal 25 de Barcelona va acusar la Guàrdia Civil de treballar amb poca seriositat en la sentència absolutòria de Tamara Carrasco. El seu cas i el d’Adrià Carrasco van ser un intent del cos policíac de criminalitzar els CDR amb el relat de la violència, i s’hi afegí el muntatge de l’operació Judes contra els independentistes detinguts el 23-S.
Impunitat malgrat el descrèdit
Tot i aquestes irregularitats i els dos revesos que ha tingut aquestes darreres setmanes, Baena continua al capdavant de la policia judicial a Catalunya. Els darrers anys, ha signat i supervisat els atestats policíacs que han nodrit les causes judicials contra l’independentisme. Malgrat que aquests informes contenien valoracions i s’extralimitaven tot proposant quins delictes cometien els dirigents independentistes, van ser assumits acríticament per la fiscalia i pel Suprem. Primer, per l’instructor de la causa, Pablo Llarena, i després per Marchena i els seus sis companys de sala. També per la magistrada Concepción Espejel en el seu vot particular contra Trapero.
És conegut que Baena insultava periodistes i polítics a Twitter amb un compte fals, Tácito, segons l’àudio que va revelar Público. Tanmateix, el Suprem va denegar a les defenses dels presos polítics que es pogués esbrinar alguna cosa més sobre aquesta qüestió i va refusar una prova pericial de Twitter, tot i que aquest fet posava en evidència la falta d’imparcialitat i neutralitat que se li requereix com a cap de la policia judicial a Catalunya. La impunitat de Baena només pot explicar-se per la carta blanca que li dóna l’estat profund perquè actuï contra l’independentisme.
Una imatge que exemplifica aquesta llibertat d’acció de Baena és la sintonia que va mostrar amb el fiscal Javier Zaragoza, que encara avui sosté la tesi de la rebel·lió. Va fer-se viral l’any passat, durant l’homenatge a la patrona de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca. Baena feia broma i reia juntament amb el fiscal Zaragoza, amb gests afables, i el diputat socialista José Zaragoza. Segons Baena, la investigació contra els presos polítics que va començar el 2015 fou per ordre del fiscal en cap de l’Audiència espanyola, que en aquell moment era, precisament, Zaragoza.
