Dani Cornellà: “No hi pot haver una amnistia que ho tapi tot amb calç i amb terra”

La CUP, sense representació al congrés espanyol, resta al marge de les negociacions sobre l’amnistia que fan ERC i Junts. I segueix el resultat de les converses amb un advertiment insistent: que es vinculi l’amnistia i l’autodeterminació. Després del mínim consens sobre l’amnistia a què van arribar els tres partits independentistes en el debat de política general, parlem amb el diputat Dani Cornellà sobre l’abast i els límits que consideren que ha de tenir la llei. Defensa que no s’hi ha d’incloure els policies i que s’ha d’obrir a altres casos de repressió més enllà dels vinculats al Primer d’Octubre.

—La CUP està informada de les negociacions que fan Esquerra i Junts sobre l’amnistia?
—No. En tenim la mateixa informació que surt per la premsa.

—Ho enteneu?
—Entenem que, com a partits, enfoquen les negociacions a Madrid d’una manera hermètica, i si ells ho han decidit, és la seva opció. Nosaltres sí que intentem de garantir que aquí al parlament tinguem un mateix discurs, que tinguem molt clar quin tipus d’amnistia ha de ser la que es negocia a Madrid. Si aquí ens posem d’acord, com ja ha passat en el debat en política general, per a nosaltres és molt més còmode.

—Com s’hauria de vincular formalment l’amnistia i l’autodeterminació? En l’exposició de motius de la llei? A l’hora de presentar-la públicament?
—El punt de partida ja és la proposta de llei que vam fer el 2020 i que vam registrar al congrés dels diputats espanyol. Aquesta és la base, perquè ja preveu el fet que l’amnistia és tan sols la resolució antirepressiva, però no la solució al conflicte polític. I que allò que fa una amnistia és reconèixer un problema polític i buscar la solució. En aquest cas, és el dret que el poble pugui exercir l’autodeterminació. La proposta del 2020 ja anava en aquesta línia. Per això és tan important haver recuperat, en el debat de política general, un consens que ja havíem treballat. No només els tres partits polítics, sinó també les entitats socials i polítiques. I, a més, anava avalat per més de 200.000 signatures de catalans.  Per tant, aquest és un bon punt de partida.

—La mesa del congrés espanyol no va admetre aquella proposta i ara es parla d’aprovar una llei d’amnistia…
—L’estat espanyol és expert a modelar totes les paraules. L’inadmissible és admissible segons l’interès polític del moment. Això sempre ha anat així. També se’ns deia que la constitució no es podia modificar i l’han modificada. L’ús que fan de certes paraules i de la justícia segons els seus interessos polítics s’ha incrementat tots aquests anys. Aquesta és una més. Quan a ells no els interessa, l’amnistia és inadmesa i no és assumible. I quan sí, l’endemà ja és assumible i se’n pot parlar. Això és una mica l’estat espanyol.

—Vosaltres heu dit que voleu que s’incloguin a l’amnistia tots els represaliats per motius polítics i en defensa dels drets i llibertats. Què vol dir, això?
—Hem de tenir clar que venim d’un conflicte del 2010 fins a l’actualitat. I és un conflicte que no abasta únicament tot allò vinculat explícitament al dret d’autodeterminació, al referèndum, a les consultes. Hi ha hagut una repressió sistemàtica envers el poble català, no tan sols en termes nacionals, sinó també en termes socials. Aquests anys, s’han tombat moltíssimes lleis que s’havien aprovat al Parlament de Catalunya, tot atacant la sobirania del poder legislatiu del poble. Per tant, tot allò que va relacionat amb la defensa d’aquesta sobirania, sigui el dret de l’habitatge, sigui el feminisme, etc., també va vinculat a aquest procés de repressió i d’atacs constants als drets fonamentals dels ciutadans. Nosaltres entenem, i així es va aprovar al debat de política general, que s’han de considerar més enllà dels casos directament implicats en les manifestacions independentistes, o la consulta, o el Primer d’Octubre.

—És una defensa feta a mida per als casos de Hasel i Valtònyc?
—No hi ha res fet a mida per a cap cas en concret. De la manera com la defensem nosaltres, ha de ser una amnistia en què tingui cabuda absolutament tothom que ha vist vulnerats els seus drets fonamentals: ja sigui un raper per les seves cançons o represaliats per manifestacions antimonàrquiques. Tota aquesta gent hi ha de poder ser: tant aquell a qui demanen presó per una cançó com els qui han participat en les manifestacions. També hem de recordar que el paper del rei en tot aquest conflicte ha estat atiar el foc i la repressió contra el poble català. Per tant, nosaltres defensem una amnistia a mida per a tothom a qui han vulnerat drets fonamentals.

—Si aquestes altres causes quedessin fora de l’amnistia, però es reformés el codi penal espanyol per despenalitzar els delictes d’injúries a la corona o ultratge a la bandera, n’hi hauria prou per a la CUP? Sumar va presentar una proposició de llei en aquest sentit.
—Han tingut moltes oportunitats per a fer aquestes modificacions, i al final acabes pensant que aquestes propostes, que fa un grup que és al govern, són purament cosmètiques. Han governat aquesta última legislatura i podrien haver fet els canvis necessaris, o haver tombat la llei mordassa, tal com havien promès, i això no ha passat. Nosaltres som molt escèptics amb els canvis a l’estat espanyol. Realment, costa molt que canviï res i que vulguin negociar. Ara la proposta unitària de l’independentisme, les entitats i la societat civil és l’amnistia, és l’autodeterminació, avalada per més d’un 80% de la població, i creiem que el camí és aquest, i no pas reformar les seves lleis.

—Per tant, uns indults per a Hasel o Valtònyc tampoc serien suficients?
—No hem de descartar res. Si el procés d’amnistia és el que és, si arriben indults per a Pablo Hasel o per a Valtònyc seran per una altra via. No pensem que hagin de ser sortides individuals, sinó col·lectives, antirepressives, i que solucionin el problema de fons: que és un estat espanyol que no deixa decidir el nostre poble sobre l’autodeterminació. Amb un estat propi, superaríem el marc jurídic espanyol, que és hereu del 78 i del franquisme. I és aquí on hem d’anar. No som aquí per reformar les seves lleis, sinó perquè es reconegui el conflicte i avancem en el dret d’autodeterminació.

—Si s’amplia tant l’abast de l’amnistia, s’hi podria acollir Laura Borràs?
—No sóc jurista, però molts juristes consideren que aquesta amnistia hauria d’estar prou ben definida. Hi han d’entrar tots els processos que s’haguessin obert si no existís un conflicte entre l’estat i Catalunya. Aquells casos amb uns fets objectius que haurien estat els mateixos independentment del procés no haurien d’entrar a l’amnistia. I amb això entenc que ja responc a la pregunta. És a dir, una cosa és participar en una manifestació en defensa del Primer d’Octubre o de les lleis abolides i una altra són temes particulars del seu lloc de feina que, independentment del procés independentista, haguessin passat igualment.

—Junts diu que és lawfare i que és perseguida a conseqüència del procés.
—Els fets objectivables no tenen a veure amb el procés independentista. Si diuen que hi ha lawfare, en tot cas, és la seva visió política, però l’objecte pel qual és jutjada hauria passat igualment sense aquest procés independentista.

—Els policies espanyols s’haurien de beneficiar de l’amnistia?
—No. Totalment en contra. Una amnistia ha de ser per a la gent, per a les persones que han sofert la repressió durant aquest procés independentista, però no per a la policia, que al final és l’estat mateix. No es poden incloure en cap cas amb una amnistia, a escala internacional això no s’aguantaria per enlloc. Molts d’ells són investigats i jutjats per delictes que sobrepassen les seves funcions i, per tant, no poden entrar en una amnistia per la vulneració de drets humans i drets essencials.

—Hi ha juristes que argumenten que, si no s’hi inclou els policies, es trenca el principi d’igualtat i l’amnistia podria acabar invalidada pel Tribunal Constitucional.
—Això no és així. Sí que hi haurien d’entrar les causes vinculades a manifestacions espanyolistes, que n’hi va haver, i incidents que van protagonitzar, etc. Aquests sí que haurien d’entrar a la llei d’amnistia, perquè són la contrapart del moviment independentista. Però la policia en cap cas es troba en aquesta situació. Els seus processos judicials han de continuar.

—Teniu comptat quants són, aquests activistes espanyolistes o unionistes?
—No, la veritat és que aquest sector no el tenim quantificat.

—Creieu que hi ha marge temporal per a aprovar aquesta amnistia al congrés espanyol abans de la investidura?
—En principi, sí. Si hi ha una negociació prou àgil, haurien de tenir temps d’arribar a un acord i que es visibilitzés abans de la data límit.

—Puigdemont va parlar d’un mecanisme de mediació. Com creieu que hauria de ser aquest mecanisme, si esteu d’acord que hi sigui? 
—Això és una segona part. La primera part és arribar a l’acord de l’amnistia. Després, com sempre hem dit: referèndum o referèndum. I no pot ser que apareguin elements per a allargar aquest procés. Estem d’acord a seure, a parlar de tot i a buscar la millor solució possible, però sense allargar-ho. L’amnistia ha d’anar lligada al reconeixement del conflicte i al dret d’autodeterminació, com ja ha passat en altres països, i s’ha de posar data. No tenim cap problema que hi hagi una mediació, però sempre que es posin terminis i es deixin les coses molt clares.

—En el debat de política general, la CUP va facilitar que s’aprovés la resolució d’ERC i Junts segons la qual no donaran suport a una investidura al futur govern espanyol que “no es comprometi a fer efectives les condicions per a la celebració d’un referèndum”. Què interpreteu que vol dir, això?
—Nosaltres vam decidir d’abstenir-nos per facilitar que s’aprovés, perquè no volem posar cap bastó a les rodes. Però és un redactat molt poc definit que dóna peu a moltes interpretacions. No és concret ni específic. No l’acabem de compartir, perquè pensem que s’ha de ser molt més clar. Aquest redactat pot donar peu a una negociació a mesos i anys vista sense que en surti res concret, com ha passat amb la taula de diàleg. Hi ha una taula de diàleg, però que no saps ben bé quin és l’objectiu final ni quines dates té. Vam entendre que havíem de facilitar que s’aprovés, però se’ns va fer molt difícil votar a favor d’una cosa tan poc concreta.

—Què penseu del fet que negociïn l’amnistia persones que se’n poden beneficiar?
—Sempre que defensin els posicionaments compartits entre els partits independentistes i les entitats, qui negociï no ens representa cap problema.

—Si el PSOE acceptés l’amnistia, ho faria per acabar de desactivar l’independentisme. Creieu que una amnistia pot desmobilitzar encara més els ciutadans?
—L’amnistia que voldrien –perquè ens entenguem– Pedro Sánchez o Jaume Asens és una amnistia de punt final i sí que serviria per a desmobilitzar. De fet, és el que pretenen. Però l’amnistia que nosaltres defensem i que apel·lem a ERC i a Junts a defensar és l’amnistia del referèndum o referèndum. És a dir, de la independència o la independència. No hi pot haver una amnistia que ho tapi tot amb calç i amb terra i s’amagui durant anys, com va passar amb la del 77. No podem repetir la mateixa història. Ha de ser una amnistia que els partits independentistes defensin com a solució al conflicte polític. Perquè s’acabi definitivament. La que voldria el PSOE i Asens, o Sumar, és una amnistia que permet d’un dia per l’altre canviar de règim i que tot quedi com si no hagués passat res, tant la part que ha generat el conflicte i la repressió com la part que l’ha soferta, i sense buscar cap solució compartida al problema. Senzillament, volen enterrar-lo, i aquí no volem que s’enterri el conflicte. Si l’enterren, realment sí que generarà encara més desafecció i desmobilització, com ja hem vist aquests darrers anys.