Dani Cornellà, batlle de Celrà: ‘Si Millo vol diàleg, que vingui a Celrà i veurà què fem amb la seva constitució’

L’Ajuntament de Celrà és un dels diversos consistoris d’arreu del Principat que avui obriran les seves portes. En el cas concret de Celrà, alguns dels treballadors públics aniran a la feina i el consistori oferirà part dels seus serveis habituals. Pel batlle del poble, Dani Cornellà (CUP), treballar el 6 de desembre és normal, ja porten anys fent-ho i, de fet, ‘la majoria de les empreses del polígon de Celrà’ treballaran com sempre. Per ell, obrir demà no és un acte de desobediència, sinó un gest polític per desmarcar-se de l’estat espanyol i les seves lleis.

Cornellà denuncia la constant judicialització de la política municipal per part del govern espanyol, i reconeix que enguany han aconseguit ‘atemorir els treballadors públics amb tot el que va passar el 12 d’octubre’. El batlle i els regidors de Celrà ja estan sent investigats per haver donat suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya. La investigació, per ara, està aturada, però no es descartable que els citin per anar a declarar. Què passarà llavors? ‘No ho hem discutit, però en principi ens quedarem a Celrà’.

—Per a l’Ajuntament de Celrà avui és un dia normal?
—Sí, l’ajuntament obrirà com cada dia però amb menys serveis, perquè no treballarà tot el personal. És cert que enguany han aconseguit que menys treballadors públics treballin: els han atemorit amb tot el que va passar el 12 d’octubre a Badalona. És per això que aquest cop hi haurà menys serveis a l’abast de la ciutadania. Hi haurà treballadors, però menys, perquè hi ha certa por.

—Creieu que els treballadors públics estan atemorits?
—És evident. La judicialització, una vegada més, de la política municipal el 12 d’octubre ha provocat que alguns treballadors que altres anys havien treballat aquell dia, o el mateix 6 de desembre, aquest any prefereixin no fer-ho.

—S’ha parlat molt de la diferència entre la desobediència dels càrrecs electes i la dels funcionaris, quin creieu que ha de ser el rol dels treballadors públics quan calgui desobeir?
—Jo entenc que la desobediència la fem els càrrecs electes. Els treballadors vénen si volen, i recuperen el dia festiu un altre dia: els funcionaris no desobeeixen, sinó que obeeixen les decisions que es prenen en l’àmbit municipal. Els únics que desobeïm som els polítics, els que prenem aquestes decisions.

—El delegat del govern espanyol, Enric Millo, i el mateix president espanyol, Mariano Rajoy, treballaran demà. Quin sentit té, aleshores, aquesta desobediència si Millo i Rajoy també ho fan?
—És una desobediència que ve forçada pel govern espanyol. Nosaltres ja fa anys que treballem el dia 12 d’octubre o el 6 de desembre, i ho enteníem com un gest polític per desmarcar-nos de l’estat espanyol i les seves lleis, però no com un gest de desobediència. Fa cinc anys que ho fem i és per una qüestió purament ideològica: volem ser independents i volem un nou país, i una de les maneres de reivindicar-ho és aquesta. El govern espanyol, judicialitzant de nou la política municipal, dóna a entendre que aquest acte és de desobediència. Volen fer creure que estem desobeint, però no és cert. Ells també treballen: el 12 d’octubre estan tots treballant! Desfilades militars, actes protocol·laris amb la guàrdia civil i l’exèrcit, la cabra de la Legió… Després no poden venir a dir-nos que nosaltres no ho podem fer. Això sí, nosaltres sí que desobeïm quan ens demanen llistes i informes sobre què vam fer el dia 12 d’octubre.

—Això dels informes, com va anar?
—Van enviar una carta a tots els ajuntaments demanant que féssim un informe sobre què havia passat el 12 d’octubre als nostres ajuntaments. Molts dels consistoris no vam enviar-lo perquè considerem que no li hem d’explicar res al delegat del govern espanyol. Nosaltres ens devem als ciutadans i ciutadanes del nostre municipi i al Parlament de Catalunya, i no a una gent que ve de fora a judicialitzar la política catalana a tots els nivells i que es carreguen l’autonomia local i nacional. Davant d’això, nosaltres desobeïm i no contestem. Però el fet d’obrir, nosaltres no ho hem entès mai com a acte de desobediència, sinó com un gest en contra d’una constitució que no ens representa.

—Hi ha hagut força descoordinació entre els ajuntaments de l’AMI sobre què fer aquest 6-D. Com ho valoreu?
—No crec que hi hagi descoordinació. Hi ha diferents maneres d’enfocar la qüestió. L’AMI fa una crida a què els càrrecs electes treballin i es facin actes festius. És una demanda legítima, però des de la CUP i des d’altres partits apostem, no per actes lúdics i festius, sinó per anar a treballar de manera normal i demostrar que aquesta constitució no és la nostra. Són dues maneres de veure-ho, totes legítimes i correctes. Em sembla correcte que hi hagi ajuntaments d’altres partits que, seguint les instruccions de l’AMI, obrin per fer algun acte, però la nostra postura és la d’obrir l’ajuntament a la ciutadania. Són dues opcions diferents però correctes.

—Parleu de la judicialització de la política. L’Ajuntament de Celrà ja està sent investigada per donar suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya.

—Sí, ens estan investigant per la moció que vam aprovar en suport a la declaració de ruptura del 9-N.

—Creieu que aquest nou acte de desobediència, sobretot si involucra funcionaris, us portarà més problemes amb la justícia?
—Això depèn d’ells. El que fem nosaltres és normal. La majoria d’empreses del polígon industrial de Celrà treballen i faran festa divendres. Anirà el senyor Millo a aquestes empreses a preguntar-los què estan fent? És quelcom normal: obren dilluns, dimarts i dimecres, i tanquen dijous i divendres. Els Mossos d’Esquadra també treballen i molta més gent. I no estan desobeint. Des de l’ajuntament el que fem és donar una opció política per desmarcar-nos d’una festa concreta i de l’estat espanyol. I la seva resposta és judicialitzar la política. No crec que això porti més problemes a Celrà, i, si els portés, el problema el tindrien ells. Nosaltres tenim molt clar cap a on anem: vam aprovar la moció de suport a la declaració del 9-N, el nostre referent és el Parlament de Catalunya i la justícia que ens representa és la nostra, no el Tribunal Constitucional ni l’audiència espanyola.

—En el marc de la suposada ‘operació diàleg‘, Enric Millo va dir que no intervindria si els càrrecs electes treballaven el 6-D, però potser sí si qui treballava eren els funcionaris.
—Doncs potser l’ajuntament de Celrà també denunciarà tots els treballadors públics que treballen el 6-D, que en són molts. El govern espanyol organitza moltíssims actes arreu de l’estat espanyol que es poden fer perquè hi ha molts treballadors públics – i no precisament l’Enric Millo – que treballen. Si entrem en aquest joc, o es denuncia tothom o es deixa tothom en pau. I si Millo vol diàleg, el primer que ha de fer és escoltar i veure que aquí hi ha un problema. Si vol diàleg, que vingui a Celrà i veurà què fem amb la seva constitució.

—Ja per acabar. Encara no us han citat a declarar, no sabeu res…
—No, està tot aturat per la repetició de les eleccions espanyoles i el temps que han trigat a formar govern. De moment no sabem res.

—Si, arribat el moment, us citessin a declarar, què faríeu?
—És una qüestió que encara no hem discutit però farem cas del que ens digui la gent del poble, no el que ens diguin des de fora. En principi nosaltres no ens mourem de Celrà.