Dani Alves s’ha beneficiat del text original de la llei de llibertat sexual

El futbolista Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per haver violat una noia, s’ha beneficiat del text original de la llei de llibertat sexual, coneguda popularment com a llei del “només sí és sí”. Aquest text ja no és vigent perquè el PSOE va promoure’n una reforma, però és el que hi havia en vigor en el moment de la violació, el desembre del 2022, i, per tant, és el que s’ha aplicat en el judici perquè es prioritza sempre el que és més favorable a l’acusat.

La llei va unificar els delictes d’abús sexual i d’agressió sexual i va fer que tots els fets que s’hi descrivien passessin a ser considerats agressió sexual. Tanmateix, com que l’abús sexual es castigava amb penes menors, quan es va unificar es va establir un ventall de penes més ampli per a les agressions sexuals, que anaven entre els quatre anys de presó i els dotze. Dins aquest interval, s’han de tenir en compte circumstàncies dels fets, atenuants i agreujants per decidir quina condemna s’imposa. La llei tenia l’objectiu que els tribunals en graduessin les penes en funció de les circumstàncies de cada cas, però això ha implicat problemes interpretatius. En aquest cas, la sentència no deixa clar per què aplica una pena de quatre anys i mig, i no superior.

La sentència reconeix a Alves l’atenuant per reparació del dany perquè va dipositar 150.000 euros perquè fossin lliurats a la víctima si calia indemnitzar-la. Ara, considera que s’ha de considerar un atenuant simple, i no qualificat, perquè 150.000 euros no són cap esforç econòmic per a Alves. A més, afegeix que els delictes sexuals no són reparables econòmicament.

D’una altra banda, el tribunal ha descartat l’atenuant per embriaguesa que demanava la defensa. Considera que no s’ha acreditat que el consum d’alcohol l’hagués afectat prou per no saber què feia, i diu que els enregistraments de la discoteca Sutton de Barcelona, on va violar la noia, i els peritatges forenses van deixar clar que Alves sabia distingir entre el bé i el mal.

Tot i això, Alves ha rebut la pena mínima de l’interval que preveu el delicte d’agressió sexual, tal com va ser establert a la llei de llibertat sexual. En canvi, la reforma impulsada pel PSOE va concretar que en els casos d’agressió sexual amb violència o intimidació l’interval de penes seria entre sis anys i dotze. Dit d’una altra manera, si Alves hagués comès l’agressió uns quants mesos després, quan la reforma del PSOE va entrar en vigor, el tribunal l’hauria condemnat a sis anys de presó, pel cap baix. En canvi, ha acabat condemnat a quatre anys i mig, tot i que la primera redacció de la llei també permetia una pena superior.

La reforma del PSOE es va fer arran de la polèmica per la rebaixa de condemnes a violadors que van fer molt jutges emparats per la nova llei, que tenia un interval de penes menor a l’anterior codi penal espanyol. En aquests casos, els condemnats poden demanar formalment una revisió de condemna, i els jutges les van acceptar.