“Dana” o “gota freda”?

De fa uns quants anys, hem anat veient que allò que abans anomenàvem gota freda ha passat a anomenar-se DANA (escrit també amb minúscules, dana). Avui hi ha mitjans que fan servir el primer terme, mitjans que fan servir el segon i mitjans que els alternen. D’on neixen aquestes denominacions? Per què hem de dir-ne dana si la gent ja s’havia acostumat a gota freda? Té justificació aquest canvi, o bé és una moda i prou? En aquest article, mirarem d’explicar l’origen d’aquestes denominacions i justificar per què a VilaWeb emprem gota freda.

Quan va néixer el terme “gota freda”?

El concepte de gota freda neix el 1886 a Alemanya, on s’anomena kaltlufttropfen (literalment, ‘gotes d’aire fred’).  Wladimir Köppen i Richard Sherhag van definir una kaltlufttropfen com “una marcada depressió en altura, sense reflex en superfície, a la part central de la qual es troba l’aire més fred”. Fent un calc de l’alemany, als anys cinquanta del segle passat el Servei Meteorològic espanyol (avui AEMET) va encunyar i difondre el terme gota fría (‘gota freda’). El doctor Manuel Ledesma, que hi treballava, escriu: “La tardor del 1950 érem a la Central de Predicció de l’SMN [Servei Meteorològic espanyol] al parc del Retiro analitzant una estranya borrasca que s’havia format entre el golf de Cadis i les Canàries i l’alemany Shiet que treballava per a nosaltres la va identificar com a cut-off low. Després de discutir com podríem designar-la en espanyol vam decidir anomenar-la “gota fría” [‘gota freda’] que després es va fer cèlebre quan fou popularitzada per tots els mitjans de comunicació.”

Que la denominació “gota freda” sigui usada habitualment a la península ibèrica no és estrany, tenint en compte que en l’àrea mediterrània, a final d’estiu i durant la tardor, se n’hi formen sovint. Per això, aquests dies, trobem alguns mitjans internacionals es refereixen al fenomen amb el nom en espanyol, gota fría. Vegeu, per exemple, Le Monde: “le phénomène météorologique de la gota fria (la ‘goutte froide’)”; i The Guardian, “The intense rain has been attributed to a phenomenon known as the gota fría, or ‘cold drop’”.

D’on surt “dana”?

El terme DANA el va introduir l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola (AEMET). És la sigla de “depressió aïllada en nivells alts” i, alhora, és un homenatge al meteoròleg espanyol Francisco García Dana (1924-1984).

Segons que sembla, si es va abandonar gota freda i es va començar a difondre dana és perquè gota freda s’havia “desgastat”, és a dir, els mitjans de comunicació –i la població en general– el feien servir erròniament per a referir-se a qualsevol situació de pluja intensa i abundant, sobretot quan passa a la costa mediterrània de la península Ibèrica durant la tardor.

Així ho explica, per exemple, la pàgina de meteorologia de 3Cat: “L’AEMET va estimar oportú marginar el concepte de gota freda quan aquest terme es va popularitzar de forma incorrecta i es feia servir per a qualsevol situació de pluja abundant, sobretot al Mediterrani.” És a dir, inicialment, no hi havia raons de precisió, sinó una raó una mica estranya: s’abandonava un terme perquè es feia servir amb un significat equivocat, allunyat del que tenia originàriament.

Quina denominació fan servir les obres catalanes de referència?

Si consultem obres de referència com ara la Gran Enciclopèdia Catalana, l’actualització de l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català d’Eduard Fontserè (IEC) o la Viquipèdia, ens adonarem que cap no dóna preferència a dana.

A la Gran Enciclopèdia Catalana, cal cercar la definició a l’entrada gota freda. L’entrada, sense assenyalar diferències de significat entre ambdós termes, acaba dient: “En la nomenclatura meteorològica és coneguda amb el terme tècnic equivalent depressió aïllada en nivells alts (DANA).”

L’actualització de l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català d’Eduard Fontserè defineix de la mateixa manera gota freda i DANA; per tant, no estableix cap diferència ni cap matís de significat entre ambdós termes.

La Viquipèdia també dóna prioritat a gota freda, per bé que diu, que “entre els meteoròlegs” el fenomen és més conegut per DANA. A més, aquesta setmana s’ha creat l’entrada “Gota freda de 2024 al País Valencià”. En les altres versions de la Viquipèdia també hem de cercar el terme per la denominació corresponent a gota freda: en castellà i gallec, gota fría; en portuguès, gota fria; en francès, goutte froide; en anglès, cold drop; en alemany, l’original Kaltlufttropfen. En italià i en neerlandès no ho tradueixen i ho mantenen en castellà: gota fría.

Afegim-hi encara que entre els homes del temps de TV3, per exemple, tampoc no es fa servir exclusivament dana, sinó que alguns empren sempre gota freda, com hem pogut comprovar aquests dies.

Per què a VilaWeb mantenim “gota freda”?

Seguint la Gran Enciclopèdia Catalana i la Viquipèdia –i, d’alguna manera, també el vocabulari meteorològic del IEC–, a VilaWeb creiem que cal donar prioritat a gota freda, que és el terme que ja s’havia difós entre la població. Especialment, no ens sembla que, per a canviar de nom, sigui acceptable l’argument que se n’ha fet un ús erroni. Justament, ens correspon als mitjans de comunicació de fer un ús recte dels termes, no pas de canviar-los una vegada s’han “desgastat”. Altrament, podem esperar que, d’ací a uns quants anys, si s’empra erròniament DANA, necessitarem una altra denominació?

Per VilaWeb, doncs, canviar el lèxic dels mitjans de comunicació no pot respondre a cap moda. Quan es comprova que les obres de referència no han fet aquest canvi –perquè no el consideren necessari–, ens convé ésser prudents i no desorientar el lector.

No cal dir que en aquestes decisions ens podem equivocar. Si és el cas, ja serem a temps de rectificar.