Francesc de Dalmases: ‘Qüestionar ara qui ha de ser el president de Catalunya pot ser perillós’

Ara mateix una candidatura unitària de l’independentisme el 21 de desembre sembla impossible. Tant ERC, com el PDECat com la CUP han anat preparant sengles candidatures, i el projecte d’una llista unitària sembla que no hi pugui encaixar. Però els promotors de la iniciativa Llista Unitària 1-O ja han aconseguit més de 35.000 signatures de les 55.000 que han de menester abans de divendres per a conformar una agrupació electoral que volen posar a disposició dels partits perquè puguin efectivament fer un front comú a les eleccions. Un dels impulsors, Francesc de Dalmases, en parla en aquesta entrevista.

—Com ho teniu?
—Costa molt d’aconseguir mig milió de signatures, i ho puc ben dir des del Pacte Nacional pel Referèndum. Això implica que hi ha un batec molt important per la llista unitària. Jo era fora de viatge, vaig tornar dimecres i, arran d’un comentari a Twitter, em van proposar de participar en la conferència de premsa de presentació. Penso que els partits, que han estat molt obedients fins ara en el procés d’autodeterminació, seria interessant que ara també ho fossin. El vehicle el tindrem igualment. I això és una decisió política, i no pas una qüestió tècnica.

—El vehicle hi serà? Esteu convençuts que tindreu les 55.000 signatures?
—Fins ahir n’hi havia 35.000, però tenim temps fins dijous, i les tindrem de sobres.

—I un cop les tingueu, què?
—Posarem l’agrupació a disposició del govern legítim, dels parlamentaris… És que el 155 és una acció per la divisió de la societat catalana, i costa d’entendre que nosaltres l’assumim. La proposta de l’agrupació d’electors és combatre el 155 i recuperar el paisatge polític d’abans, i això implica Puigdemont, els seus consellers, els batlles, tots els encausats, els represaliats per haver votat el primer d’octubre. Diem als partits que s’asseguin i facin el favor d’entendre’s.

—Els partits que interpel·leu no han donat cap senyal de complicitat amb la vostra iniciativa.
—Efectivament. Jo no els culpo de res. Els partits fan allò que han de fer. Nosaltres som ara un projecte, no una realitat. ERC, PDECat i la CUP han de decidir què fan sense esperar a veure què fan aquests arreplegats. Un cop sigui realitat això, que haurà sorgit de baix amb expressió de voluntat popular, haurien de respondre. Un cop això existeixi, els direm ‘feu el que vulgueu’.

—Si divendres no hi ha la resposta que espereu per part dels partits voldrà dir que estem abocats al fracàs el 21-D?
—No. Aquesta força de baix a dalt és gran. Jo penso que seria molt més lògic i coherent una resposta unitària i si finalment no és així voldrà dir que s’haurà obligat la gent a decidir entre el president i el vice-president, entre líders de la societat civil organitzada i persones que no ho són, entre certs presos… No crec que sigui un valor de mobilització. I als qui fan sumes i restes, una cosa: jo estic segur que aquesta llista unitària tindria majoria absoluta de vots i, per tant, d’escons. Però en l’hipotètic cas que no fos així, que jo no ho crec, no parlem de màrqueting electoral, sinó que parlem de dignitat, de desautoritzar el 155, de dir que nosaltres ja teníem un govern i un parlament, i una decisió popular. I canviar això no ho pot decidir l’estat espanyol. Això és profundament deslleial amb la voluntat de la societat catalana.

—Heu parlat de la vostra iniciativa directament amb la gent dels partits?
—Sí, amb tots.

—I què us han dit?
—Han fet allò que havien de fer. Ens han dit que teníem tot el dret de fer això i ells que tenien la necessitat d’afrontar amb les seves militàncies respectives què farien el 21-D. Som en aquest punt. Ells han fet la seva feina i nosaltres fem la nostra. Crec que seria interessant que en el moment que aquest vehicle existeixi el posem a disposició de tothom i donin una resposta. Estaria bé que hi fossin sensibles.

—En la presentació de divendres feia l’efecte que aquest projecte l’impulsa més aviat gent del PDECat descontenta amb la direcció.
—Sí que és cert que en l’expressió màxima del restabliment d’un parlament, l’elecció d’un govern i d’un president, la figura que finalment cal legitimar, recordar i protegir és la del president. Posar a debat ara qui ha de ser el president de Catalunya, quan teòricament tots estem d’acord que Catalunya ja té un president legítim, és perillós. Per la manera com això pot arribar a donar la part de raó al 155 i sobretot com deslegitima això que diem que és legítim. Per tant, puc entendre que hi hagi gent pròxima al president, que estigui preocupada. Creiem que és legítim o no? I que tenim mig govern a l’exili i mig a la presó? I que la nostra feina és no deslegitimar cap d’aquestes figures? Ens podem permetre de projectar –nacionalment i internacionalment– la imatge d’una llista guanyadora que no vagi encapçalada pel president deposat de forma autoritària per l’estat espanyol? És que és d’una irresponsabilitat molt gran.

—No hi ha hagut gent de l’entorn d’ERC que s’hagi posat en contacte amb vosaltres per donar-vos suport?
—Això ens ha passat amb ERC, amb el PDECat i la CUP. I, per responsabilitat, no pensem fer públics qui són els batlles, alts càrrecs, ex-diputats i diputats que ens han dit que els semblava que aquesta era la línia i que ens ajudarien. Aquest vehicle hi serà. Tot això ho hem fet perquè no hi hagi rivalitats, i en cap cas això farà de rival de cap opció independentista. Això només té sentit si tots els partits renuncien a anar pel seu compte i s’acullen a aquest paraigua. Si no, plegarem el paraigua i el desarem en un calaix.

—Si Puigdemont, juntament amb el PDECat, ho volguessin aprofitar per fer una llista amb independents, serviria?
—No, no. ERC ha fet la seva proposta, la CUP la seva i el president diu que fa la llista i la tira endavant. Doncs farà la seva llista. I si acaba essent així, per mi serà la llista més legítima, jo faré costat al president fins al final, perquè és la figura més representativa. I és irresponsable posar en joc la seva legitimitat. I això és una opinió personal.

—I la llista Junts pe Catalunya, justament amb Puigdemont i el PDECat, com la veieu?
—Ja he dit que els partits han de fer la seva dinàmica. I el compromís que Puigdemont va expressar amb lista unitària també el percebo ara. Però no entendria que el president acabés configurant una llista de partit, perquè perdria el capital polític que ha aconseguit tots aquests anys, i més encara en la situació d’exili en què es troba.

—En un dels punts del vostre manifest proposeu de ‘col·laborar en la constitució d’una República espanyola confederal, sobre la base d’estats iguals i lliures’.
—Això inclou la màxima transversalitat i la màxima incorporació de persones. Pensem que cal distingir entre els federalistes de saló, que són monàrquics, i distingir-los dels que pensen realment que és possible la república espanyola. Creiem que actualment qui té més capacitat per a evidenciar les mancances democràtiques de l’estat espanyol i també per a ajudar-los a millorar la qualitat democràtica de l’estat és el procés d’autodeterminació de Catalunya.

—Però la formulació pot fer pensar que proposeu una confederació.
—No, si el dubte és si obrim la porta a una altra cosa que no sigui l’establiment d’una república, la resposta és no. No és cap tercera via per a donar un espai de federació, ni res d’això. En absolut. Parlem sempre de procés d’autodeterminació, que no necessita el permís de ningú, sinó l’obediència a la voluntat popular. I la llista unitària és això, és escoltar un cert clam popular que existeix, més o menys majoritari. El cap de setmana ha estat una bogeria perquè la gent deia ‘on portem les signatures?’ i no ho sabíem perquè som autoorganitzats, no tenim cap estructura. És fàcil quan ets l’ANC o Òmnium o hi ha partits darrere, però això és pura generació espontània, i té un valor. Els partits haurien d’explicar molt per què no hi participaran quan això existeixi.