18.02.2023 - 21:40
Júlia Riera té vint-i-tres anys i d’ençà de l’agost del 2021 capitaneja Daily Catalan, un compte d’Instagram que ofereix petites dosis de català perquè l’aprenguin estrangers. A més, comparteix frases fetes i explica costums i tradicions sobre la cultura catalana. Al seu compte, hi trobem vídeos, reels i stories de tota mena: com fer els bunyols de Quaresma, per què celebrem Sant Jordi o quan cal fer servir el verb “fotre”. En definitiva, un contingut molt fresc per a aprendre català de manera molt ràpida, senzilla i amena.
Tot i que moltes vegades li han demanat que fes contingut en castellà, no ho ha sospesat mai: “Hi ha molta gent que es pensa que per aprendre català, primer has de saber castellà. No contemplen l’opció d’aprendre català directament de l’anglès”, explica. Daily Catalan és un projecte que neix de les casualitats i que ja acumula vora 58.000 seguidors. Riera ho té clar i assegura que cal treballar de valent per a posar fi a la davallada que viu la llengua i que per salvar-la solament hi ha una fórmula: “Mantenir el català.”
—Daily Catalan neix d’una història d’amor?
—Podríem dir que sí. Vaig conèixer la meva parella l’any 2018, quan ell va venir d’Erasmus a Barcelona. Vivíem a la mateixa planta de la residència i ell era l’únic americà. La resta érem catalanes. Va arribar de Califòrnia sabent espanyol de Mèxic i tenia un nivell bo, però es va trobar que totes les noies d’aquí parlàvem català entre nosaltres. Sabia que existia aquest idioma, però no que era tan important.
—I va decidir d’aprendre’l…
—Em va dir que per respecte a la meva família creia que havia d’aprendre català. Quan ens trobàvem tots i parlàvem en català i ell no en sabia, se sentia una mica incòmode. Em va explicar que hi havia comptes per a aprendre italià o anglès de manera molt entretinguda, però que no en trobava cap en català. Em sonava que sí que n’hi havia algun, però no eren comptes que es dirigissin a gent estrangera. Per tant, si no tenies cap coneixement de català ni de castellà era molt difícil d’accedir-hi, sobretot a les xarxes. I aleshores em va dir que per què no ho feia jo.
—Us ho vau pensar gaire?
—Al començament, li vaig dir que em feia molta vergonya posar-me davant la càmera, però em va animar i em va dir que creia que ho faria bé. Em deia que me’n sortiria perquè, a més, tenia una formació en humanitats, coneixia molt bé la llengua, la cultura… I al final vaig dir, vinga va, em llanço a la piscina. Això va ser l’agost del 2021, però no m’havia plantejat mai de fer contingut a les xarxes i encara menys, contingut educatiu.
—En aquest compte, compartiu petites dosis de català de manera molt amena i divertida. Per què vau decidir de fer-ho així?
—Vull que algú que vegi els meus vídeos vegi el català molt accessible. Intento d’acostar la llengua a la gent d’una manera entretinguda, despreocupada… Faig un contingut poc seriós i fàcil de digerir, però alhora rigorós i educatiu. Vull que el català sigui com qualsevol altra llengua i que pugui aprendre’s com la resta. Quan veiem vídeos en anglès, pensem que són molt divertits, doncs ha de poder passar igual en català.
View this post on Instagram
—Reivindiqueu aprendre català tan sols amb “un minut el dia”. N’hi ha prou amb aquest compromís per a aprendre un idioma?
—Sí. De fet, per això el compte es diu Daily Catalan. Ho vaig tenir clar des del primer moment. És una filosofia en què crec molt. Un idioma no s’aprèn amb un curs intensiu d’un mes ni s’aprèn anant tres mesos a l’estranger. Un idioma s’aprèn picant pedra i, de fet, no s’acaba d’aprendre mai. Aquesta és la meva experiència amb l’anglès. Cada dia es pot aprendre ni que sigui una paraula en català.
—També parleu de costums i tradicions catalanes i fins i tot feu recomanacions turístiques. És imprescindible per a aprendre un idioma entendre la cultura del país?
—Sense cap mena de dubte, i més la cultura catalana. No podem separar la llengua de la cultura. La nostra llengua diu molt sobre la nostra cultura i viceversa. No veig la llengua com una entitat independent, sinó que forma part de la nostra identitat com a catalans. Crec que quan algú aprèn català és important que també sàpiga per què els catalans pensem així, per què tenim aquestes expressions i per què tenim aquest caràcter.
View this post on Instagram
—En molt poc temps heu aconseguit gairebé 58.000 seguidors a Instagram. Dèieu que somniàveu d’arribar als 50.000 i ja els heu superats. Quan va ser l’esclat del compte?
—Ha estat un creixement molt orgànic i he tingut molta sort. Dic sort perquè això de l’Instagram i l’algorisme és una cosa indesxifrable. Però l’esclat inicial va ser un mes després de crear el compte, quan el president Puigdemont em va repiular un piulet en què explicava que havia obert aquesta pàgina. Vaig guanyar uns cinc mil seguidors de cop, cosa que em va ajudar moltíssim a agafar embranzida al principi. Hi havia una set, una necessitat d’aquesta mena de contingut per a aprendre català. La gent m’enviava moltíssims missatges dient que feia anys que buscaven contingut així.
—Us han demanat mai que féssiu el mateix contingut, però en castellà?
—Moltíssimes vegades, milions de vegades. La gent no sé si ho fa amb bona intenció o mala intenció, però es qüestiona que no ho faci en castellà. Em diuen que arribaria a molta més gent, quan hi ha més gent que parla anglès que no castellà. Hi ha molta gent que es pensa que per aprendre català, primer has de saber castellà. No consideren l’opció d’aprendre català directament de l’anglès. Per això crec que el meu compte sobta molta gent. Es demanen: “Qui vol aprendre català a partir de l’anglès?” o “Als estrangers, els importa, el català?”. Però bé, tinc molts seguidors, de manera que a algú sí que li importa.
—Us preocupa el futur de la llengua?
—Em preocupa per les coses que veiem en el nostre dia a dia. Cada vegada s’utilitza menys el català a les escoles, entre la gent jove… Em preocupa la tendència a la baixa del català i sobretot la inacció del govern. Les polítiques lingüístiques no són rigoroses i no s’apliquen bé. Però en el meu cas, tinc la sensació que he crescut en una bombolla que és Girona i allà aquesta davallada del català no s’ha notat tant com a Barcelona, per exemple. Jo he viscut en català tota la vida.
—Què caldria fer per a posar fi a la situació d’emergència lingüística?
—L’acció hauria de ser doble. D’una banda, s’han d’aplicar les polítiques lingüístiques de manera rigorosa, és a dir, cal exigir a tothom que viu i treballa a Catalunya que aprengui català. I sobretot, si treballa de cara al públic: en una botiga, a les administracions públiques per descomptat, a l’escola… La immersió lingüística és una teoria molt bonica, però sabem que no s’aplica. I d’una altra, cal fer el català la llengua de l’entreteniment. Ha de ser molt més que una llengua que es parla amb la família i a l’escola. Hem de poder consumir pòdcasts, música i vídeos de youtubers en català. És important que la gent es llanci a la piscina, com vaig fer jo. Hi ha un públic, però per mantenir-lo cal que hi hagi contingut. S’ha fet feina, però n’hi ha molta per fer.
—I què podem fer per salvar la llengua?
—Mantenir el català. Crec que és una filosofia bàsica i que jo he fet tota la vida, però no sabia que els altres catalans no ho feien. Hi ha gent que si veu una persona racialitzada s’hi adreça en castellà en compte d’en català, jo no ho he fet mai. Cal fer del català una llengua útil i que es vegi útil des de fora.
—Heu creat una comunitat i rebeu molt de retorn dels vostres seguidors. Alguna història que recordeu?
—He rebut tants missatges i tan bonics… N’hi ha dos que encara recordo. Un d’ells és d’una noia que està casada amb un català, viuen a Dinamarca. Em va explicar que els seus fills arribaven a l’edat de saber més català que ella perquè el parlaven amb el seu pare i que ella es quedava enrere. Deia que el meu contingut l’havia ajudat moltíssim perquè a Dinamarca no tenia els recursos per a aprendre català. Una altra història que em va agradar molt va ser la d’una noia que em va explicar que el seu avi era català, però que se n’havia anat a una illa del Carib, on van néixer els seus pares. Però després, la seva família va emigrar a França. Amb el temps, s’havia anat perdent una mica la llengua i ella em va dir que amb el meu contingut havia pogut tornar a connectar amb les històries que explicaven els seus pares del seu avi. Em va tocar molt la fibra sensible.
View this post on Instagram
—I hi ha gent que hagi decidit d’aprendre català amb el vostre compte sense tenir-ne cap vincle previ?
—Sí, moltíssima. Gairebé un terç dels meus seguidors són d’aquest perfil. Gent poliglota i a qui interessen molt els idiomes. El català, si tens un bon domini d’unes altres llengües romàniques, és fàcil d’incorporar. També hi ha gent que ve a treballar a Catalunya i que sap la importància de saber l’idioma. I després hi ha gent que s’ha enamorat de la llengua per factors externs. Per exemple, hi ha molta gent que s’ha enamorat del català gràcies al Barça.
—El Barça és un factor important?
—Sí. Si més no, la gent n’ha sentit a parlar amb expressions com ara “Força Barça”, “Els culers” i fins i tot amb l’himne. El Barça és un referent internacional de Catalunya i del català. Ens agradi o no. Però hi ha més factors externs, com ara l’art català, que és internacional al cent per cent. Tothom sap on és la Sagrada Família o qui és Salvador Dalí.
—Quin és el contingut que feu que triomfa més?
—L’algorisme és basat en l’entreteniment i els vídeos d’humor sempre triomfen a Instagram. Els vídeos que més m’agrada fer són els que combinen humor amb contingut educatiu. Aquest contingut agrada molt a l’algorisme i a la gent. I el contingut que agrada molt a la gent, i no tant a l’algorisme, són les frases fetes.
—Us guanyeu la vida amb el compte?
—Ara sí. Al principi no, perquè a Instagram no monetitzes amb els vídeos i prou. No és com a YouTube i, per tant, quan comences mai guanyes diners. A part, la monetització sempre ha d’arribar de fonts externes.
—I vós heu creat un curs de català en línia.
—Ho faig juntament amb una altra plataforma i així redirigeixo tot el públic d’Instagram que hi està interessat. És l’única manera que tinc de monetitzar el meu compte. De fet, alguna vegada m’han ofert fer col·laboracions algunes marques que no tenen res a veure amb la llengua i he dit que no perquè o bé no va d’acord amb els meus principis, o bé no s’adequa al meu contingut. Però sí que n’he fet amb productes catalans a què crec que cal donar suport.
—Quina rebuda han tingut els cursos?
—Ha estat magnífica i la gent està molt agraïda. Vaig llançar el curs pensant “a veure què en surt, d’això” i el resultat ha estat espectacular. Hi ha més de cinc-cents estudiants apuntats.
—I de cara al futur, quins desafiaments teniu?
—Espero continuar creixent de manera orgànica, tot i que els seguidors tampoc m’obsessionen. Vull que el meu contingut continuï essent interessant i important per a la gent i que s’apuntin més estudiants al curs. Això em faria molta il·lusió.
