[DADES] La reconstrucció d’ERC: com són i com han canviat els seus votants?

ERC començarà una nova etapa el cap de setmana vinent amb la renovació de la direcció. Aquests darrers anys, bo i coincidint amb el procés, el partit ha tingut un auge i una caiguda, amb un primer període de creixement en el nombre de militants i representació, fins a tocar sostre l’any 2019. D’aleshores ençà, ha anat en sentit contrari, amb un cicle de pèrdua de militants i de patacades electorals.

L’any 2017, en les eleccions convocades amb l’aplicació de l’article 155, ERC va rebre 935.861 vots i va obtenir 32 diputats; enguany, el suport ha baixat fins als 431.128 vots i els 20 escons. Mig milió de vots menys, que ha implicat un canvi en el perfil dels votants, perquè els que se n’han anat no són els mateixos que hi han romàs. Al mateix temps, la preferència del conjunt de catalans també és diferent, tal com revela el tercer baròmetre del CEO, publicat fa poc.

Una primera dada a destacar és que hi ha hagut un canvi demogràfic. Ara fa 5 anys, el 2019, més de la meitat dels votants d’ERC tenien menys de 50 anys (52%). Això significa que hi ha una massa de votants més jove que no pas el conjunt de la societat. Tanmateix, la situació ara ha canviat, i la pèrdua de suport ha estat més accentuada entre els més joves. Ara, solament un 41% té menys de 50 anys, i això fa que tingui uns electors més envellits que no pas el conjunt de catalans. En la mateixa línia, si fa 5 anys el 21% dels votants d’ERC tenien menys de 35 anys, ara solament són el 14%.

També trobem un canvi respecte de la posició ideològica. El 2019, hi havia un 41% dels votants de la formació que se situava escorat a l’esquerra, entre 0 i 2 sobre 10, en què 0 és totalment a l’esquerra. De fet, un 13,7% s’hi situava. No obstant això, en aquest darrer CEO el perfil del votant d’ERC és molt diferent. Solament un 22,7% se situa entre el 0 i el 2 i, d’aquests, un 3,6% al zero. El votant ara és més de centre, i si la mitjana fa cinc anys era de 2,78, ara és de 3,52.

En referència a la independència, també trobem que el perfil de votant ara és menys independentista; una transformació que coincideix amb el tomb discursiu de la formació, que ha centrat l’estratègia en una taula de diàleg i negociar concessions del govern espanyol en canvi d’estabilitat. Ara fa cinc anys, l’opció preferida per dos votants d’ERC de cada tres era esdevenir un estat independent, ara ho és per al 56%.

També trobem que el 2019 un 43% dels electors d’ERC se situaven en el 10 en una escala de catalanisme. En canvi, ara solament és un 32% dels qui van optar per ERC a les eleccions al parlament.

També trobem una transformació en les preocupacions polítiques principals. Fa cinc anys, la qüestió que preocupava més els catalans eren les relacions Catalunya-Espanya: un 31,5% la situava com la més important; això incloïa el 28% dels votants d’ERC. Ara ha esdevingut minoritària, i l’accés a l’habitatge ha esdevingut la preocupació principal. La baixada és més accentuada entre els votants d’ERC, atès que solament un 3,7% considera que les relacions Catalunya-Espanya són el problema principal, i, en canvi, ho considera un 6,6% dels votants la CUP i un 10,5% dels de Junts.

De manera que, després d’haver perdut la meitat dels votants aquests darrers anys, es pot detectar que ara hi ha un votant més envellit, que se situa més al centre i que no vol ni prioritza tant com abans la independència. Per tant, una de les missions d’aquesta nova directiva serà recuperar aquest sector que se n’ha anat cap a unes altres formacions, o cap a l’abstenció, atès que un independentista de cada quatre va decidir de no votar en aquestes darreres eleccions.

Poca vinculació amb els dirigents

Un fet que destaca del darrer baròmetre del CEO és una vinculació feble dels votants d’ERC amb els seus dirigents. Una primera qüestió era sobre qui voldrien que fos el president de la Generalitat: Salvador Illa, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o cap dels tres. Un 56% dels votants del PSC va triar Illa i un 70% dels de Junts va optar per Puigdemont, en canvi, solament un 17% dels votants d’ERC va triar Oriol Junqueras.

A més, gairebé la meitat dels enquestats no vol que ho sigui cap dels tres o no ho sap. De fet, hi ha més votants que opten per la suma d’Illa i Puigdemont que no pas pel president d’ERC d’ençà de l’any 2011.

En una línia semblant, una altra dada del CEO és la valoració dels dirigents dels partits. En aquest cas, d’ERC es valora el president de la Generalitat fins a les darreres eleccions i cap de llista de la formació, Pere Aragonès. Així, entre els votants del seu partit, Aragonès rep una valoració mitjana de 5,91 i solament un 36,5% el valora amb un 7 o més. Aquesta nota no és gaire lluny del 4,97 que els votants d’ERC posen a Puigdemont –un 32% li posa un 7 o més– o fins i tot del 5,17 de mitjana a Illa.

Aquesta actitud contrasta amb la d’uns altres partits, atès que els votants de Junts valoren amb un 7,59 el seu president, i els socialistes amb un 6,8 el seu candidat i actual president de la Generalitat.

Fuga de vots

El darrer baròmetre també mostra que el partit ha continuat perdent suport d’ençà de les eleccions i l’aval dels militants d’investir Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya.

Així, un de cada quatre votants d’ERC del 12 de maig ara com ara no repetiria el vot, i és el partit que reté menys electors respecte de les eleccions passades. La principal fuga és cap a unes altres formacions independentistes: un 6% que ara votaria Junts i un altre 6%, la CUP. I també hi hauria una part de votants que se n’aniria a uns altres partits. Principalment, un 4% optaria pel PSC i un 3% pels Comuns. Tot i mantenir aquesta tendència a la baixa, ERC aconseguiria un nombre d’escons semblant a l’actual.

Ara, la nova directiva tindrà la tasca de frenar la pèrdua de votants que hi ha hagut en totes les eleccions d’aquests darrers anys i de canviar la tendència i aconseguir de ser novament el partit de referència de l’independentisme i de l’esquerra.