13.05.2016 - 22:00
En les eleccions del 20-D el resultat va configurar un escenari on ni la dreta ni l’esquerra sumaven una majoria suficient per a formar govern. Aquest bloqueig de la política espanyola s’explica en gran part per la fragmentació de l’esquerra, que no sap donar una resposta única a l’encaix de Catalunya, així com per la voluntat dels partits independentistes de no acceptar cap contrapartida que no sigui negociar la independència o permetre un referèndum.
Més enllà de la posició dels partits d’àmbit català, cal tenir en compte també que als dos grans partits que han controlat sempre els governs d’Espanya, PP i PSOE, els ha sortit una alternativa. Aquest nou escenari dificultaria la formació d’una gran coalició, ja que existeix un partit capaç de capitalitzar els vots que perdin les dues grans formacions. Les noves eleccions del 26-J vindran marcades, doncs, per dos factors que poden fer variar els resultats del 20-D: l’abstenció i la confluència.
L’abstenció i la confluència claus per la formació de majories.
El suport al Partit Popular ha estat constant en les dues últimes dècades, pràcticament el mateix nombre de vots. Per entendre aquesta consistència hi ha prou en aquestes últimes eleccions amb sumar el vot de Ciutadans en aquest bloc. El vot al PP, o al PP i Ciutadans es situa sempre al voltant dels deu milions de paperetes, amb la sola excepció del 2004 quan els populars van ser castigats després de l’11-M.
En canvi en l’esquerra, l’abstenció és un factor clau per explicar els resultats electorals tan diferents. Les majories absolutes del PP el 2000 i el 2011 no s’expliquen per la mobilització de la dreta, sinó per l’abstenció dels votants d’esquerra. Per tant, la capacitat de l’esquerra de mobilitzar els seus votants, el possible càstig que s’endugui el PSOE per l’acord amb Ciutadans o els vots que pugui perdre o gunayar la confluència Podem-IU, seran els factors decisius en el resultat del 26-J.
La confluència Podem-EU pot fer variar el resultat de les eleccions. El sistema electoral espanyol perjudica els partits petits com EU, que només va aconseguir dos escons amb gairebé un milió de vots. Si Podem i EU haguessin anat unides el 20-D, amb el mateix nombre de vots, haguessin obtingut 85 escons, catorze més que els 71 que van assolir per separat. La suma dels escons d’aquesta confluència amb els del PSOE hagués donat un resultat de 173 escons. A només dos escons de la majoria absoluta, que s’hauria obtingut fàcil amb el suport de PNB, Coalición Canaria o Bildu, fins i tot sense necessitat de pactar amb la dreta o els partits d’àmbit català.
El que cal veure ara és si aquella suma, feta en teoria, es tradueix o no en realitat.
El CIS, amb o sense confluència, com a example.
L’últim baròmetre del CIS, que encara presenta Podem i EU per separat, mostra uns resultats a les noves eleccions molt semblants a les del 20-D. Tanmateix alguns petits canvis respecte les eleccions, així com l’efecte del sistema electoral, produïa un descens de Podem, que era avançat per Ciutadans en moltes províncies on hi ha un escó en disputa.
Com a conseqüència d’això l’enquesta preveu gran pèrdua d’escons de la formació de Pablo Iglesias i un augment de de l’Albert Rivera. En aquest escenari plantejat pel CIS, PP+C’s haguessin sumat 172 escons, a tres de la majoria absoluta, mentre que PSOE, Podem i IU haguessin sumat 154 escons.
Amb la confluència Podem-EU, però, tot varia. Amb els mateixos percentatges de vot del baròmetre del CIS però unint els vots de Podem i IU, el PP i C’s passarien de 172 escons a 156, mentre que PSOE i Podem-EU n’obtindrien 171, molt a prop de la majoria absoluta. La incògnita en aquest escenari seria si el PSOE i els seus barons estarien disposats a pactar amb la confluència d’esquerra i apartar a Ciutadans. L’encaix del referèndum en aquest acord també seria motiu de tensió entre socialistes i la confluència d’esquerres.
L’abstenció encara és el factor clau
Sobre el paper les esquerres es veurien beneficiades, però cal no oblidar que hi ha altres factors que poden impactar en els electors. Els electors estan disgustats pel fet d’haver de repetir eleccions, així com per la campanya que s’ha fet sobre el cost d’uns nous comicis. A més, un sector dels votants socialistes poden estar molestos pel pacte PSOE-C’s i per tant abstenir-se o canviar el vot. També s’observa clarament un descens en la intenció de vot a Podem. Com que la dreta és d’esperar que assoleixi un nombre de vots similar, independentment de l’escenari el càstig que puguin rebre els partits d’esquerra dels seus electors descontents serà el que marcarà el resultat de les eleccions.
L’enquesta de Metroscopia, elaborada per El País, pronosticava una participació del 70%. Amb un descens de 3,2 punts de la participació respecte a les eleccions del desembre. Si aquest descens fos degut a l’abstenció de votants socialistes i de la confluència a parts igual i similar arreu de l’estat, trobaríem un resultat ben diferent. Només amb aquest petit descens de l’esquerra, el PP-C’s sumarien 162 escons per 161 del PSOE i la confluència. Un resultat molt similar a l’actual. La gran incògnita per tant, serà la capacitat de l’esquerra de mobilitzar els seus votants.
En l’escenari que la confluència Podem-EU fos negativa i només retinguessin el 80% dels votants que van tenir al desembre per separat, el resultat seria força similar al repartiment actual. Podem-EU obtindrien 69 (160 amb el PSOE) i no hi hauria cap majoria. Si fos el PSOE el partit que perdés un 20% dels votants, tampoc es produiria una majoria clara. L’escenari més beneficiós per a l’esquerra seria un gran transvasament de vot de C’s a PP. Després de no ser una alternativa de govern i pactar amb socialistes, si un 20% de C’s anés al PP produiria automàticament que Ciutadans s’enfonsés assolint només 20 escons. Donant la majoria absoluta a PSOE i a la confluència Podem-EU.
Sembla clar que després de l’acord Podem-EU les alternatives el 26-J seran entre un resultat similar a l’actual o unes esquerres més a prop de la majoria. Cal tenir en compte però que un descens de C’s en benefici del PP i un abstenció alta de l’esquerra podria donar un gran resultat a favor del Populars.
I als Països Catalans?
A les Illes Balears la unió de Podem (23,05%) i EUIB (2,37%) no produeix cap variació en el repartiment d’escons. Però si MES es suma finalment a la coalició podria catapultar la candidatura fins la primera posició, ja que la suma dels tres partits va superar en vots al PP. A més, seria molt probable que aconseguissin un escó més, ara en mans del PSIB. Més enllà de la incògnita de si finalment es forma una coalició Podem-EU-MES, El PI (Proposta per les Illes) ha decidit no presentar-se en les eleccions, per tant hi ha gairebé 13.000 vots més a repartir entre la resta de formacions.
Al País Valencià, EUPV va quedar fora del repartiment d’escons obtenint un 4,17% dels vots (4,7% a la província de València). Amb la suma de les dues candidatures podrien ser la força més votada a la província de València per davant del PP i disputar-li la primera la força a la ciutat de València i la ciutat de Castelló.
A Catalunya cal destacar el canvi d’estratègia dels partits d’àmbit català. En gran part, el bloqueig actual de la política espanyola s’explica per la negativa dels partits independentistes a negociar el suport a un govern a canvi de contrapartides, com sí es va fer el 1996, 2004 o 2008. En aquest cas la gran incògnita és si els partits independentistes podran tornar a mobilitzar el seu electorat amb l’objectiu de fer imprescindible les forces independentistes per a la formació de qualsevol majoria de govern. Negociar la independència o un referèndum o bloqueig institucional. Després de mesos de Rajoy com a president en funcions, s’haurà de comprovar la fortalesa que puguin tenir ERC i CDC a l’hora de mobilitzar els seus votants.
