[DADES] Com ha evolucionat la població de les principals ciutats dels Països Catalans?

La fisonomia de les deu ciutats més poblades dels Països Catalans s’ha transformat aquestes darreres dècades, amb noves onades de població. A grans trets, en la majoria de ciutats s’ha aturat l’anterior flux migratori provinent de l’estat espanyol i hi ha hagut un augment de nascuts provinents de fora de la Unió Europea. Però la intensitat no és la mateixa a tot arreu.

L’Institut d’Estatística espanyol (INE), que, lògicament, no inclou dades d’Andorra i Catalunya Nord, ha publicat el cens de població, amb xifres sobre l’estructura demogràfica.

Barcelona: s’ha interromput l’arribada d’emigrants espanyols

A Barcelona, vora un 48% de la població ha nascut a la ciutat, un 7% prové d’altres municipis catalans, un 13% ha nascut a l’estat espanyol –fora dels Països Catalans– i un 31% prové de fora de l’estat espanyol.

La diferència, però, és important per edats. Igual com passa arreu del Principat, la majoria dels nascuts a Espanya són els més vells, es troben en les franges de més edat. En concret a Barcelona els nascuts a l’estat espanyol fora dels Països Catalans tot i ser un 13% sobre el total de la població, són el 40% entre els més grans de seixanta-cinc anys. En canvi, només són l’1,5% entre els menors de setze anys i el 8% entre els que va de 16 anys a 64. Això representa la interrupció del flux migratori espanyol, una interrupció significativament més gran que no pas el que trobem en les principals ciutats del País Valencià i les Illes.

Però passa el contrari amb els nascuts fora de l’estat espanyol. Un 4% dels barcelonins ha nascut a la resta de la Unió Europea i un 27% fora del bloc comunitari. I són només un 9% dels més grans de 65 anys però arriben a ser un 41% dels que tenen entre 16 anys i 64. La majoria procedeixen de l’Amèrica Llatina i encapçalen la llista els argentins, amb 40.466 residents (2,4%), Colòmbia (2,2%), el Perú (2,1%) i Veneçuela (1,8%). Els llocs d’origen següents més comuns són el Paquistan (1,6%), l’Equador (1,44%) i Itàlia (1,32%).

Respecte de fa vint anys -és a dir, comparant-ho amb el cens del 2001- trobem que aleshores un 58% de la població havia nascut a la ciutat, representant deu punts més que ara. Al mateix temps, s’han reduït considerablement els nascuts a l’estat espanyol fora dels Països Catalans, que han passat de ser un 25,6% el 2001 al 13% actual i, en canvi, han augmentat els nascuts fora de l’estat espanyol, que aleshores eren només el 8,3% de la població.

València: més de la meitat de la població ha nascut a la ciutat

A València, a diferència del que passa a Barcelona, més de la meitat de la població ha nascut a la ciutat. Hi ha, a més, un 11% de la població que viu a València però que ha nascut en uns altres municipis del País Valencià, de manera que gairebé dos terços de la població ha nascut al país. Però també hi ha diferències significatives segons l’edat. Si bé de mitjana els nascuts a València són més de la meitat del cens, entre els més grans de seixanta-cinc anys aquesta xifra baixa fins al 39%, pel pes de l’emigració espanyola.

Els ciutadans nascuts fora de l’estat espanyol són ara mateix el 22% dels valencians. El lloc d’origen més nombrós és Colòmbia, 20.695 (2,6%), seguit de Veneçuela (1,8%), l’Equador (1,6%) i l’Argentina (1,5%).

Respecte del cens del 2001, aleshores un 58% havia nascut a València (-6%). Els nascuts a l’estat espanyol baixen també del 23,5% al 14% actuals, i els nascuts fora de l’estat passen del 6% al 20%.

Palma: els nascuts a les Illes superen de poc els nascuts a fora

A Palma, un 45% dels habitants han nascut a la ciutat; un percentatge més baix que no pas a Barcelona o a València, però que, malgrat això més alt que el conjunt de les Illes, on solament un 38% dels habitants viuen al municipi on han nascut. Hi ha un 6% de la població de Palma que és nascuda en un altre municipi de les Illes i això fa que els palmesans nascuts a les Illes superin de poc els nascuts a fora.

La diferència torna a ser important segons l’edat. Entre els menors de setze anys, un 80% ha nascut a Palma, una xifra aquesta que baixa fins al 42% entre els que tenen entre 16 anys i 64 i que és de solament el 29% entre els més grans de seixanta-cinc. El grup majoritari en aquest grup d’edat són els nascuts a l’estat espanyol peninsular, que representen el 43,5%.  També trobem que en el cas de Palma el flux migratori procedent de l’estat espanyol és més fort: el 19,3% de la població entre 16 anys i 64 (en el cas de Barcelona era el 8% i en el de València l’11,5%). La província de procedència més nombrosa entre els residents d’aquest grup d’edat és Madrid.

Un 27,7% dels palmesans són nascuts fora de l’estat espanyol, xifra que augmenta fins al 34,5% entre el grup de 16 anys a 64. La majoria prové de Colòmbia, 14.835 (3,4%), seguit de l’Argentina (3,04%), l’Equador (1,75%), el Marroc (1,4%) i Alemanya (1%).

En el cens del 2001 més de la meitat de la població havia nascut a Palma, un 50,6%, cinc punts més que no pas ara, i un 31% havia nascut a l’estat espanyol (-10%). Els nascuts fora de l’estat han passat del 9,6% al 23%.

Alacant: la ciutat amb més residents arribats d’Espanya

A Alacant menys de la meitat de la població ha nascut a la ciutat. De les deu localitats més poblades del país, és la que té el percentatge més alt d’habitants nascuts a l’estat espanyol fora dels Països Catalans: un 19% del total.

Hi ha canvis significatius també pel que fa als grups d’edat. Entre els més grans, solament un 27,5% és nascut a Alacant, contra un 44,8% nascut a l’estat fora dels Països Catalans, sobretot procedents de Múrcia i Albacete. Però es manté un flux important encara, amb un 17% de la població entre 16 anys i 64 i un 4,5% dels menors de 16 anys provinents d’Espanya.

Un 25% de la població ha nascut fora de l’estat espanyol, principalment a Colòmbia, 5.933 (2,5%), el Marroc (2,4%) i Romania (1,2%).

L’any 2001 un 50,8% la població havia nascut a Alacant (ara és un 46) i més d’un 10% en uns altres municipis del País Valencià. Tot i mantenir encara el flux, els nascuts a l’estat espanyol fora dels Països Catalans van de baixa i passen del 31% al 19% i els nascuts fora de l’estat augmenten del 7% al 22%.

L’Hospitalet de Llobregat: el grup majoritari ha nascut fora de la Unió Europea

L’Hospitalet de Llobregat és un cas singular entre les grans ciutats catalanes, amb una estructura de població clarament diferenciada. És l’única on el grup més nombrós és el dels nascuts fora de la Unió Europea, que representen el 35% dels habitants de la ciutat.

Per edat, es forma una estructura de la població molt diferenciada que en demostra la complexitat. Entre els menors de 16 anys, hi ha un 71% dels residents que han nascut a l’Hospitalet i un 13,5% de nascuts en uns altres municipis catalans. En canvi, solament un 1,7% ha nascut a l’estat espanyol fora de Catalunya i un 14% fora de l’estat.

Entre els 16 anys i els 64, la majoria són nascuts fora de l’estat, un 49%. Solament un 15% és nascut a l’Hospitalet, un 28% en uns altres municipis catalans i un 7,7% a l’estat espanyol. La majoria dels nascuts fora de l’estat són nats a l’Equador, un 4,6% del total de la població, seguits dels nascuts al Perú (3,5%), la República Dominicana (3,3%), Bolívia (3,3%), Colòmbia (2,8%) i el Marroc (2,6%).

Per contra, entre els més grans de 65 anys els nascuts a l’estat fora de Catalunya són els més nombrosos: un 66,3% del total. Un 8,6% ha nascut fora de l’estat, un 17% en unes altres localitats catalanes i el grup més nombrós són els nascuts a l’Hospitalet mateix, el 7,8%.

Sobre això, cal tenir en compte l’evolució demogràfica del municipi. Fa cent anys, el 1920, la ciutat tenia 12.360 habitants, el 1950 71.580, el 1970 241.978 i actualment en té 274.455.

Respecte del 2001, trobem que ara hi ha més habitants nascuts a l’Hospitalet que aleshores. Fa una mica més de vint anys, un 17,3% de la població havia nascut al municipi, un 37% en uns altres municipis catalans i un 7% fora de l’estat. El grup més nombrós aleshores eren els nascuts a l’estat fora de Catalunya: el 37,2%.

Elx: un 70% de la població és nascuda al País Valencià

En el cas d’Elx, la majoria de la població ha nascut al municipi i una bona part ha nascut en uns altres municipis valencians. En total vora un 70% de la població ha nascut al País Valencià.

Novament, hi ha diferència segons els grups d’edat. Però, així i tot, a diferència de moltes altres grans localitats, la majoria de població de més de 65 anys ha nascut al país. Així i tot, entre els més grans, un 40% ha nascut a Espanya.

Elx té menys població procedent de fora de l’estat, un 15,8%, que puja fins al 20% entre els que tenen entre 16 anys i 64. El lloc d’origen més comú és Colòmbia (2,49%), seguit del Marroc (2,35%).

En comparació amb el 2001, el percentatge de nascuts a la ciutat és el mateix (53%). Tanmateix, abans hi havia més població nascuda en uns altres municipis valencians (20%). Els nascuts a l’estat espanyol fora del País Valencià passen del 22,26% al 15% actual; en canvi, els nascuts fora de l’estat passen d’un minoritari 4,6% al 14%.

Terrassa: tants d’arribats de la resta del país com de fora de la Unió Europea

A Terrassa els nascuts a la ciutat voregen la meitat de la població, amb una part important nascuda en uns altres municipis catalans. Ha tingut, doncs, una immigració important tant del país com de fora.

Les diferències són especialment grans segons l’edat. Un 82% dels menors de 16 anys ha nascut a Terrassa, i una part important ha nascut en uns altres municipis catalans (8%). En canvi, entre els egarencs més grans de 65 anys, sols un 25% ha nascut a Terrassa i un 55% a l’estat fora de Catalunya. De fet, entre els més grans de 65 anys, 9.983 habitants han nascut al municipi, però una bona part en províncies andaluses com ara Còrdova (3.657), Almeria (3.524) o Granada (2.349).

Entre la població nascuda fora de l’estat, trobem que, amb diferència, el lloc de naixement més comú és el Marroc: un 6% del total de la població de la ciutat. El següent estat més comú és l’Equador (1,4%), seguit de Colòmbia (1,3%).

Respecte del 2001, aleshores un 51% de la població havia nascut a la ciutat (-2%). En canvi, baixen els nascuts a l’estat fora de Catalunya, del 29% al 14%, i pugen els nascuts fora de l’estat, del 5% al 18%.

Badalona: La ciutat que atreu més catalans d’uns altres municipis

Badalona és la localitat gran del país on més ciutadans procedeixen d’uns altres municipis catalans. Són un quart de la població, principalment entre 16 anys i 64 (31%), però també és important entre els menors de 16 anys (13%), cosa que significa que encara hi ha un flux de famílies que s’hi instal·len.

La majoria, un 37%, ha nascut a Badalona, però aquesta majoria baixa fins al 19% entre els més grans de 65 anys. Un 60% de la població d’aquesta edat ha nascut a l’estat fora de Catalunya, el percentatge més alt després de l’Hospitalet.

Els nascuts fora de l’estat espanyol són el 20% de la població, un 28% de la denominada població activada, de 16 anys a 64, i procedeixen en primer lloc del Paquistan (3,5%), seguit del Marroc (2,6%), l’Equador (1,6%) i Colòmbia (1,1%).

L’any 2001, un terç de la població, un 33%, havia nascut a Badalona, un 31% en uns altres municipis catalans i un 32% a l’estat fora de Catalunya. En canvi, els nascuts fora de l’estat aleshores eren solament el 4% del cens.

Sabadell: baixen a la meitat els nascuts a Espanya

A Sabadell gairebé la meitat de la població ha nascut a la ciutat, un 48,7%, i un 17% en uns altres municipis catalans. Aquestes xifres són força semblants a les de Terrassa.

Entre els més grans de 65 anys, els nascuts a Sabadell baixen fins al 23% i passen a ser majoria els espanyols nascuts a l’estat fora de Catalunya, que representen el 56% del cens. Els nascuts fora de l’estat representen el 18% del total, procedent principalment del Marroc (2,9%), Bolívia (1,4%) i Colòmbia (1,3%).

L’any 2001 un 51% havia nascut a Sabadell (-2%). Principalment, la diferència la trobem en la baixada dels nascuts a l’estat espanyol fora de Catalunya, que passen del 30% el 2001 al 15% actual, fet que s’explica per l’aturada del flux migratori. En canvi, els estrangers passen del 3,6% al 17% actual.

Castelló de la Plana: el flux migratori espanyol no s’atura tan clarament com a la resta

A Castelló de la Plana, la desena ciutat més poblada del país, amb 172.589 habitants, gairebé la meitat dels habitants, un 49%, ha nascut a la localitat. A diferència de la majoria de ciutats, no hi ha una aturada tan brusca del flux de persones procedents de l’estat fora dels Països Catalans. També s’hi manté l’arribada de molta població procedent d’uns altres municipis valencians.

Entre els més grans de 65 anys, un 31% ha nascut a Castelló mateix, un 23% en uns altres municipis valencians, un 8% fora de l’estat espanyol i un 37% a l’estat però fora del País Valencià.

Entre els castellonencs de 16 anys a 64, n’hi ha un 15% procedent de l’estat fora del País Valencià, percentatge que baixa al 3,4% entre els menors de 16 anys.

Un 21% ha nascut fora de l’estat espanyol, principalment a Romania (7,21%), però també a Colòmbia (2,8%) i al Marroc (1,7%).

Respecte del cens del 2001, aleshores un 51% havia nascut a la ciutat i un 16% en uns altres municipis valencians, un 4% més que ara. Baixen els nascuts a l’estat fora del País Valencià, del 25,3% al 15% actual; en canvi, els nascuts fora de l’estat passen del 7,5% al 20%.