Les dades que condicionen la lectura: un terç de la població no llegeix mai i el català té molts obstacles

  • L'argument principal per a no llegir en català és la manca d'oferta

VilaWeb

Alexandre Solano

10.02.2024 - 21:40
Actualització: 11.02.2024 - 10:38

Els nivells de lectura en català han millorat aquests darrers anys, però partien d’unes xifres molt minses. Així ho assenyala el nou baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres, de la Federació de Gremis d’Editors de l’estat espanyol.

Les dades revelen una tendència positiva respecte de l’ús del català entre els lectors. A les Illes, un 48% llegeix habitualment o de manera esporàdica en català, fet que representa una millora de 3,9 punts en comparació amb el 2012. Al País Valencià, el percentatge és del 44% (+4,4), i al Principat, del 75,3% –és a dir, és el territori on es llegeix més en català, però on menys ha augmentat d’ençà del 2012 (+0,8). Aquestes dades, juntament amb les d’uns altres idiomes, com ara l’èuscar, el gallec, l’anglès i el francès, mostren que a l’estat espanyol hi ha un 43% de la població que llegeix en llengües que no són el castellà.

Més enllà que hi hagi com més va més gent que llegeix en català, també trobem que n’hi ha més que el té com a llengua habitual de lectura, tot i que parteix d’uns nivells molt baixos.

Sobre el darrer llibre llegit, un 27% dels ciutadans del Principat el va llegir en català, i també el 2,7% dels del País Valencià i l’11,3% dels de les Illes. Quan es demana pel motiu de no haver-ne llegit un en aquesta llengua, les respostes es poden agrupar en tres grans grups. Un primer és que el llibre que volien no existeix en català; de fet, més de la meitat de valencians hi dóna aquesta explicació. Un segon argument de bona part de la població és que no llegeix prou bé en català o que li resulta més senzill en castellà. Això ho diuen un 63% dels habitants de les Illes, un 42% dels del Principat i gairebé la meitat dels del País Valencià. Després, com a tercer punt, hi ha una part més petita, però que representa un quart dels ciutadans del Principat, que simplement ho justifica pel fet que no l’ha llegit en català perquè va alternant o perquè no ha pogut elegir.

Així, la manca d’obres traduïdes és el motiu principal per triar obres en castellà. Tot i això, solament un 39% d’habitants de Catalunya, un 3% del País Valencià i un 10,7% a les Illes diu que prefereix llegir en català. A grans trets, el català és més estès en llibres i menys en revistes i webs.

En aquesta línia, en el cas del Principat, on hi ha més editorials, solament un llibre de cada quatre es publica en català, és a dir, un percentatge menor que el nombre de lectors que prefereixen llegir en aquesta llengua o que hi llegeixen, encara que sigui esporàdicament. De fet, a principi de segle XXI, els exemplars en català superaven el 30%, però la proporció ha anat davallant. Tot i això, el Gremi d’Editors de Catalunya va dir a final d’any que la venda de llibres de ficció, no-ficció i literatura infantil i juvenil en català havia crescut del 12% aquest darrer any. I tot i que solament és un 25% dels llibres publicats, representa un 30% de la facturació.

Un terç de la població no llegeix mai

Una de les dades més destacades del nou baròmetre és que encara hi ha més d’un 30% de la població que no llegeix mai en el temps lliure. Hi va haver un augment durant la pandèmia, que s’ha estabilitzat, però no millora. Així, un 68% dels catalans diu que llegeix durant el temps lliure, per un 59% del 2012; al País Valencià, un 64% també dedica part del lleure a llegir (57% el 2012) i a les Illes són un 62% (59% fa dotze anys). La majoria de la població llegeix a casa (98%), però també a l’aire lliure (21%) o al transport públic (13%).

En dades generals, les dones (69%) són més lectores que no pas els homes (59%). També hi ha diferències segons els estudis; entre la població que no té l’educació secundària, solament llegeix el 38%, i entre els universitaris, el 86%. També hi ha diferències importants per edat, els que més llegeixen són els més joves (74%) i els que menys són els més grans de seixanta-cinc anys (55%), tot i que aquesta xifra no ha parat de millorar aquests darrers anys.

En l’adquisició de llibres, més de la població n’ha comprat algun aquest darrer any, un 55% de la població de les Illes, un 52% del Principat i un 53% del País Valencià. Quan es demana on es va comprar, gairebé la meitat de la població diu haver anat a una llibreria (45%), un punt menys que l’any 2012; un 26% per internet, quan fa dotze anys era un 4%; i es manté el percentatge de qui els compra en cadenes de llibreries (13%), mentre baixen els qui van a grans magatzems (del 14% el 2012 al 6% actual). Respecte de la llengua, un 13,7% dels llibres comprats a les Illes era en català, un 5,3% dels del País Valencià i un 32,4% dels del Principat.

Finalment, la major part de gent que no llegeix mai ho excusa per la manca de temps (44,3%), tot i que més de la meitat reconeix que no vol, sigui per manca d’interès (29,7%) o perquè prefereix dedicar el temps a uns altres entreteniments (31%). En aquest darrer cas, esmenten activitats com ara mirar la televisió, navegar per internet, sortir i mirar sèries i films.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor