04.05.2019 - 22:00
|
Actualització: 06.05.2019 - 07:53
El 28-A l’independentisme ha obtingut els millors resultats en unes eleccions espanyoles al Principat, tant en percentatge com en escons i en vots. Aquesta vegada ERC ha estat la força amb més representació. Ha superat el PSOE i amb Junts per Catalunya i el Front Republicà ha arribat a un milió sis-cents mil vots, mig milió més que no pas als comicis anteriors del 2016.
Això ha estat en gran part a causa d’un canvi de comportament en l’electorat català en comparació amb les darreres eleccions espanyoles. S’ha reduït el nombre d’electors que històricament feia un vot dual (és a dir, que votava un partit sobiranista a les catalanes i un d’estatal a les espanyoles) i han crescut els qui sempre trien la butlleta dels partits independentistes. Alhora, una part de l’electorat que s’abstenia ha anat a votar aquest 28-A i la participació ha assolit el seu segon millor registre.
Una de les claus d’aquest canvi de comportament amb relació a les eleccions espanyoles té a veure amb la centralitat de l’eix nacional, que ha prevalgut per damunt del social. Per calcular-ho, hem fet servir aquesta metodologia: hem analitzat municipi per municipi, mirant la variació que hi ha entre els diversos partits. Si en puja un de determinat, què fan els altres? Pugen també? Baixen o potser creix l’abstenció? Al final, s’obté una tendència de fons.
El gràfic mostra com es relacionen els partits entre si. Les relacions s’obtenen mirant-ne un en l’eix horitzontal i mirant com s’encreua amb els altres en el vertical. Si a la casella hi surt el color groc, significa que la relació és positiva (o sigui, quan en puja un, puja l’altre). En canvi, si és en vermell significa que és a la inversa: quan en puja un, disminueix l’altre. La grandària mostra com és de forta aquesta relació.
Les conclusions són clares: ERC, JxCat i Front Republicà són en groc entre si. És a dir, en els municipis on més es vota un partit independentista més es vota les altres candidatures independentistes. En canvi, quan aquestes formacions pugen, la resta de mostra un color vermell, cosa que significa que baixen.
D’una altra banda, el vot al PSC és vinculat amb el creixement de PP, Cs i Vox. Allà on més es vota els socialistes, més es vota també la resta de formacions d’àmbit espanyol. El mateix comportament el tenen el PACMA i l’abstenció, relacionats amb aquest creixement.
Això ens permet de concloure que en aquestes eleccions hi ha prevalgut l’eix nacional, perquè els dos grups de partits hi responen clarament. En canvi, no hi ha dos grups tan diferenciats en l’eix esquerra-dreta.
El comportament independentista dominant augmenta
Una vegada observat que hi ha dos grans grups electorals, hem procedit a dividir els municipis en funció d’aquestes dues tendències, que tècnicament s’anomena ‘anàlisi clúster’, que ens permet de classificar-los segons els resultats. El resultat és de dos grups, cadascun corresponent a les dues tendències anunciades i amb municipis de comportament semblant a dins de cadascun.
Uns pobles accentuen la primera relació, o sigui on hi ha un comportament independentista dominant i on ERC, JxCat i Front Republicà treuen un resultat per damunt de la mitjana. En canvi, en uns altres (Grup A) hi sobresurt una quantitat més gran de vot espanyolista, més abstenció i vots a algunes altres formacions com el PACMA. En un mapa, aquesta és la distribució:
En total, 791 municipis tenen un comportament independentista dominant i en 166 n’hi domina un de més vinculat a les formacions d’àmbit espanyol.
Òbviament, alguns combinen factors de tots dos grups, perquè la frontera sempre és porosa. En aquests casos el percentatge del vot independentista és superior a la mitjana però, per exemple, hi ha més abstenció o més vot a un partit d’àmbit espanyol. En el mapa s’observen nou que presenten aquesta darrera casuística.
La comparació amb les eleccions espanyoles anteriors
Les dades d’aquestes eleccions també ens permeten de comparar el comportament en comicis anteriors. En les eleccions espanyoles del 2016 l’eix nacional també va ser clau per a explicar el vot per municipis, encara que de manera menys intensa que enguany.
Aquesta vegada els partidaris de l’estat independent han votat més als partits independentistes. A banda, trobem que els municipis en què domina l’independentisme són més que no pas ara fa tres anys.
Sobre el mapa, trobem com l’anàlisi clúster mostra que el 2016 un total de 621 municipis van ser majoritàriament independentistes (791 enguany) i que a 326 es va votar més als partits d’àmbit espanyol.
Això fa que, amb el millor resultat independentista de la història en unes eleccions espanyoles, augmentin les localitats amb una dinàmica de competència entre els partits d’àmbit català mentre es redueixen de manera considerable els que mantenen una dinàmica més vinculada a la política espanyola.
El mapa s’ha capgirat en poc temps en comparació amb el 2008. Els partits del 155 (i Vox) han passat de representar el 63% dels vots, en les eleccions en què obtenen un millor resultat, al 43%. Per tant, l’espanyolisme ja no supera el 50% dels vots en cap votació.
El gran canvi ha estat causat pel fet que, mentre abans hi havia partits més ambigus en l’eix nacional, ara és aquesta qüestió la que ha marcat el vot i hi ha prevalgut amb molta diferència. Alhora això ha reduït considerablement els municipis que mantenen una dinàmica del sistema de partits espanyols i consolida un espai polític català propi.
