Alfafar, Paiporta, Picanya i Massanassa (Horta Sud) són algunes de les localitats més colpejades per la gota freda i on hi ha hagut centenars de morts. Però els efectes del temporal han arribat a molts altres municipis del centre del País Valencià, especialment on passa el riu Magre i el barranc de Torrent.

El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat va calcular que hi havia seixanta-nou municipis afectats, de les comarques de la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, els Serrans, el Camp de Túria, l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Ribera Baixa. També vuit pedanies de València: Faitanar, la Torre, el Forn d’Alcedo, el Castellar – l’Oliveral, Pinedo, el Saler, el Perelló i el Palmar. Ací es pot veure en un mapa:

Aquestes són les localitats on s’han desplegat l’exèrcit espanyol per a fer tasques de neteja i cercar desapareguts. Hi va fer referència el president Carlos Mazón en la declaració institucional de dissabte: “Tots hem vist la magnitud de la tragèdia: seixanta-nou municipis afectats totalment o parcialment.”

En referència a aquesta zona, la Cambra de Comerç de València ha publicat un informe sobre els efectes, amb dades, que detalla que hi viuen 845.371 persones, gairebé un terç de la població del País Valencià. L’informe, que se centra sobretot en l’activitat econòmica, calcula que hi ha entre 4.000 i 4.500 locals comercials, situats en plantes baixes, que poden haver sofert d’anys considerables; i una bona part, entre 1.600 i 1.800, són botigues de venda al detall. Alhora, hi ha una important activitat industrial, amb 54.289 empreses i 123 polígons industrials, cosa que també fa que els efectes econòmics siguin importants. La federació empresarial FEPEVAL ha calculat que hi ha cinquanta àrees industrials i 6.800 empreses afectades en graus diversos.

Segons les primeres estimacions d’Agroseguro sobre els afectats al camp, hi ha 20.000 hectàrees afectades distribuïdes en 42.000 parcel·les, sobretot de cítrics, caquis, raïm de vi i hortalisses i, en grau més baix, cultius llenyosos com ara ametllers i oliveres. D’acord amb l’anàlisi feta per aquesta entitat, que agrupa les entitats asseguradores, el valor de tota la producció danyada és de 159 milions d’euros, si bé per saber exactament el valor de les indemnitzacions caldrà esperar el peritatge dels danys.

Els més afectats, segons el satèl·lit

Tot i afectar una setantena de municipis, la gota freda no ha tingut el mateix impacte a tot arreu. Imatges del programa europeu de satèl·lits Copernicus han revelat que hi una àrea especialment devastada, de tretze localitats: Alaquàs, Aldaia, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Torrent i Xirivella, a més de les pedanies valencianes de la Torre i Castellar.

En total, en aquesta zona hi resideixen 325.000 persones, en unes 2.200 hectàrees que formen part de la primera corona de l’àrea metropolitana de València. Això es dedueix de les dades que va difondre Copernicus i va analitzar l’equip de María Dolores Pitarch, catedràtica de geografia humana de la Universitat de València (UV). A més, hi ha afectats uns 75.000 edificis i nombrosos polígons industrials. I, a escala ambiental, també ha tingut un impacte evident en el parc natural de l’Albufera, que s’ha qualificat també de “catàstrofe ambiental”.

Un dels comportaments que es destaquen entre la població és l’alta mobilitat. Tres habitants de cada quatre viuen en un municipi diferent d’on treballen, i s’hi desplacen cada dia. Les carreteres principals presenten una intensitat mitjana diària de més de 125.000 vehicles, el 7% dels quals són pesants. Un trànsit molt dens i que ajuda a explicar per què van restar atrapats milers de persones dins els vehicles, alguns durant dies.

De fet, tota la zona afectada forma una àrea metropolitana, un contínuum urbà sense delimitació física, amb un terra urbanitzat, que fa que, com diu la catedràtica María Dolores Pitarch, “l’aigua no dreni i, per contra, fins i tot agafi una velocitat encara més gran que la normal perquè transcorre per un asfalt que accelera”. Hi ha alhora molts polígons dedicats a l’oci i una forta presència d’industrials, que fa que sigui una “zona superocupada per l’ésser humà per a viure, treballar i consumir”.

Horta Sud, zona industrial

La comarca més colpejada és la de l’Horta Sud, al tram final de la riuada D’acord amb les imatges per satèl·lit, hi ha afectats greument 3.906 edificis i potencialment 15,2 quilòmetres de vies de trens i 531,6 quilòmetres de carreteres.

A la comarca un 90% del sòl és urbanitzat, amb habitatges, polígons industrials i àrees comercials. Això és un canvi històric, que s’ha produït acceleradament, i que s’allunya de la tradició de l’horta mediterrània. La comarca era eminentment agrícola, com descriu el nom, però, com explica Maria Dolores Pitarch, vora un 80% de les cases que hi ha s’han construït d’ençà dels anys setanta i han transformat la comarca. Una gran part dels edificis es van erigir entre el 1970 i el 1980 i tan sols una mínima part, un de cada deu, s’han erigit després de l’aprovació del Pla d’Acció Territorial per a la Prevenció del Risc d’Inundació, Patricova, del 2003.

Aquesta àrea entre el riu Túria i l’Albufera, travessada pel barranc de Torrent, era horta, i encara hi resten algunes alqueries que ho recorden. Però hi ha hagut un abandonament accelerat de l’agricultura en benefici de la indústria i els serveis. D’aquesta manera, proliferen els polígons industrials, que es trepitgen els uns amb altres, sense cap visió a escala comarcal, i moltes vegades de poca grandària. Això passa en localitats afectades per la gota freda, com ara Benetússer, amb una superfície de menys d’un quilòmetre quadrat; o Sedaví, amb menys de dos quilòmetres quadrats de superfície, i on el sòl és urbanitzat al 100%.

La construcció accelerada ha fet que s’hagin construït en zones inundables i amb barreres arquitectòniques més pensades en el curt termini que no pas en la sostenibilitat. “La manca d’aquesta planificació coordinada, organitzada i amb criteris de sostenibilitat ha estat molt habitual en aquesta zona”, diu Pitarch.