[DADES] La davallada constant d’ERC: 1.800 militants menys en cinc anys

Esquerra Republicana de Catalunya afronta aquest cap de setmana un congrés de gran importància per a la formació, amb tres candidatures que es disputen el control de la direcció. El nou president tindrà la missió de recosir el partit i marcar-ne el rumb després d’haver passat un cicle de patacades electorals. Un reflex d’aquesta crisi que haurà d’entomar la nova direcció és la pèrdua continuada de militants de cinc anys ençà.

El pic de militants aquests darrers anys va ser al congrés del 2019, amb gairebé 10.000 militants. D’aleshores ençà, hi ha hagut una davallada continuada del nombre d’afiliats, que arriba gairebé a les 2.000 baixes en 5 anys. La baixada ha estat especialment important aquests darrers mesos, després de la consulta sobre investir Salvador Illa president de la Generalitat. Si el 2 d’agost el cens era format per 8.226 militants, al congrés en podran votar 8.030, 200 menys.

Viatge d’anada i de tornada

Els partits polítics no acostumen a facilitar la xifra de militants, i menys encara quan la tendència és negativa. Tanmateix, arran de les consultes i més dades publicades, es pot fer un seguiment de la d’ERC. Si bé durant la Segona República va arribar a tenir de manera indirecta, per centres i ateneus, 100.000 afiliats, després de la transició espanyola el màxim ha estat de poc més de 10.000 militants. El mínim històric va ser 2.215 afiliats, just abans de la Crida Nacional a ERC del desembre del 1986 per a modernitzar el partit i convertir-lo en el referent de l’esquerra independentista parlamentària, que va fer que solament el 1987 s’hi adherissin 725 militants nous.

El màxim és el de l’any 2007, quan el partit en va arribar a tenir 10.167. Tot i això, les crisis internes van causar la baixa de més de 3.000 militants i el 2012, pocs mesos després d’haver-ne agafat les regnes Oriol Junqueras i Marta Rovira, n’hi havia 6.914. A partir d’aleshores, amb un creixement electoral continuat, el procés independentista i les responsabilitats de govern, a més de tenir alguna de les batllies principals del Principat, com ara Lleida, Tarragona, Sabadell, Amposta i Manresa, els militants augmentaven de centenars cada any, amb un màxim de 794 nous el 2017, l’any del Primer d’Octubre. Tot i la repressió, el creixement es mantingué fins el 2019.

En una situació diferent, de negociar concessions a Madrid i la formació d’una taula de diàleg, i enmig de la presidència de Pere Aragonès, el camí s’ha desfet i, en compte d’ampliar la base, hi ha hagut una pèrdua electoral i també en l’adhesió a la formació. Han perdut uns cinc-cents militants cada any, i les noves dades demostren que continua la davallada. El congrés provarà novament de revertir-ho.