Les dades de les eleccions municipals a Catalunya Nord

Diumenge vinent els ciutadans de Catalunya Nord acudiran als col·legis electorals per votar els representants locals per a aquests sis anys. Les candidatures mostren les expectatives i la implantació de cada formació, si bé el resultat de Perpinyà pot marcar en gran part si reeixiran o bé fracassaran.

A les localitats de més de 3.500 habitants, per facilitar una anàlisi global dels resultats electorals i identificar la ideologia de cadascuna llista, el govern francès assigna a cada llista un ‘matís’ (esquerra, dreta, extrema dreta…) diferenciat de l’etiqueta política de cada candidatura.

En total, dels 226 municipis nord-catalans, n’hi ha trenta-tres que superen aquest llindar de població, dels quals destaca Perpinyà, amb 121.000 habitants. El següent ja és Canet (Rosselló), amb 12.000. Ara, si s’hagués aplicat la circular del ministre de l’interior francès d’assignar el matís a partir dels 9.000 –anul·lada pel Consell d’Estat francès–, només s’haurien obtingut dades d’anàlisi en vuit de Catalunya Nord.

Quatre dels municipis més grans ja tenen batlle

El sistema electoral en aquestes eleccions es divideix en dos grans blocs. Les localitats de menys de mil habitants, que voten en un sistema de llistes obertes, i que s’aplica en 139, el 61% de les nord-catalanes, i les de més de mil, on es voten candidatures tancades.

Si ens fixem en el nombre de candidatures dels nuclis de més de 3.500 habitants, de les quals podem analitzar el tarannà polític, n’hi trobem 102 en total. És a dir, poc més de tres de mitjana per municipi.

En canvi, parant-hi atenció municipi a municipi, observem que se’n poden fer dos grups: on se’n presenten moltes, especialment Perpinyà, amb nou; i on tan sols una i, per tant, ja saben qui serà el batlle. Aquest darrer grup és format per quatre municipis del Rosselló: Alenyà, Pollestres, Santa Maria del Mar i Sant Esteve del Monestir, el tercer més gran de Catalunya Nord.

Esquerres i dretes pugnen pel territori

En el cas de la ideologia de cada candidatura, trobem que, malgrat la irrupció d’una opció de centre a l’estat francès encapçalada per Emmanuel Macron, a Catalunya Nord encara es mantenen els dos grans blocs tradicionals de la política francesa, el centre-esquerra i el centre-dreta.

Dels batlles sortints, la majoria són d’Els Republicans (13) o de diversa de dreta (7). Del centre, n’hi ha un de La República En Marxa (LREM) a Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló), tenint present que no s’havia constituït a les eleccions municipals del 2014. De l’esquerra, n’hi ha vuit del Partit Socialista, dos de diversa d’esquerra i dos del partit comunista.

En les eleccions d’aquest 15 de març, LREM només presenta tres candidatures als municipis de més de tres mil cinc-cents habitants, una de les quals a Perpinyà, l’única localitat on els Verds presenten candidatura pròpia. També és un dels pocs municipis on ho fan el partit d’extrema dreta Agrupament Nacional i l’extrema esquerra.

La gran majoria de llistes (un terç) són etiquetades com a diversa, o sigui locals sense una ideologia clara. En canvi, l’espai de l’esquerra i de la dreta acumula més de la meitat de les candidatures. Per tant, sembla que al conjunt del territori mantindran l’hegemonia política. Tanmateix, el resultat de Perpinyà pot ser una victòria suficient per a gran part dels partits d’àmbit francès.

Els partits sobiranistes o d’àmbit català no presenten cap candidatura en solitari en aquestes localitats més grans. Així i tot, donen suport a diverses llistes. A Perpinyà, Sí al País Català forma part de LREM, Unitat Catalana es presenta amb la candidata independent Clotilde Ripoull i Esquerra Republicana de Catalunya Nord forma part de la llista cívica de L’Alternativa!.