[DADES] Així evolucionen els brots de l’àrea de Barcelona i del Segrià, els més preocupants del país

El mes de juliol al Principat ha estat marcat pels brots de la covid-19, després d’un mes de juny en clara reculada en què semblava que la calor mantenia a ratlla la pandèmia. Però el 4 de juliol es va decretar un confinament perimetral a la comarca del Segrià i, d’aleshores ençà, els brots i les restriccions s’han anat estenent a diferents zones de la geografia.

El confinament que engloba Lleida i la comarca natural del Baix Segre comença a mostrar ara símptomes d’estabilització, amb un aplanament de la corba dels casos detectats. El nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha confirmat aquesta tendència, encara que ha remarcat la importància dels dies vinents.

La setmana del 29 de juny al 5 de juliol, que va desencadenar l’aplicació de mesures restrictives, es van detectar 587 casos de la covid-19 al Segrià; i la següent, del 6 al 12 de juliol, van augmentar fins als 914. En canvi, la corba s’ha aplanat aquesta setmana, amb 908 casos positius, una xifra gairebé idèntica a la de la setmana anterior. La tendència s’ha d’acabar de consolidar, perquè les dades encara són provisionals i creixeran els dies vinents.

Un fet característic del brot és que té una mortalitat més baixa que no pas fa tres mesos. El mes d’abril van morir 91 persones a la comarca del Segrià, i aquest juliol n’han mort nou, tot i que s’han detectat més casos. Un factor clau és que molts dels nous infectats són joves i amb símptomes lleus, mentre que en l’onada anterior el virus va tenir una especial incidència en les residències per a gent gran. A l’abril, dels 554 infectats al Segrià, 176 eren usuaris de residències, un terç, i se’n van morir 42. En aquest brot, només 110 dels 2.731 casos (4%) són residents, i només dos han perdut la vida.

Una altra comarca amb restriccions és la Noguera, a causa d’un brot estretament vinculat al de Lleida. En aquest cas, l’evolució mostra clarament un descens en el nombre de casos, després d’un pic de gairebé trenta casos en un dia i d’haver encadenat vora d’una vintena de casos uns quants dies seguits.

El virus recula a Barcelona?

Les dades de Barcelona i l’àrea metropolitana també sembla que mostren una tendència a l’estabilització del nombre de nous infectats. La setmana passada, del 13 al 19 de juliol, és quan més casos es van detectar, amb un pic de 658 casos el dia 17. D’ençà d’aquest dia, s’han reportat menys casos. No obstant això, caldrà esperar per veure si es confirma la tendència o simplement és un efecte del cap de setmana, quan es fan menys proves diagnòstiques i, per tant, es notifiquen menys casos.

A l’àrea de Barcelona, el perfil d’edat dels nous infectats és similar al de Lleida, és a dir, persones joves i amb símptomes lleus; per això, de moment, la sanitat pot absorbir bé els brots, però com més va més creix la preocupació, perquè hi ha transmissió comunitària i els malalts que s’encomanen són cada vegada d’edat més avançada.

A Barcelona ciutat, dels 2.066 detectats d’ençà de la fase de represa –el 22 de juny–, només 54 són usuaris de residències (2,6%). En canvi, les dades d’abril mostraven que ho eren 2.417 dels 6.609, un 37%. Els protocols de les residències han funcionat molt millor aquest mes de juliol, i són una de les claus del descens de la mortalitat en aquest brot.

Les mesures actuals són suficients?

El grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC), vinculat a la UPC, que fa un seguiment exhaustiu de la pandèmia, explica que Barcelona es troba en la zona vermella del diagrama de risc que publiquen, però, com a fet positiu, destaca que es van prendre les mesures amb més antelació del que s’havia fet a Lleida.

Actualment, hi ha 2,7 milions de persones de l’àrea de Barcelona amb restriccions, que afecten tota la corona de Barcelona, des de Viladecans, Sant Boi de Llobregat i altres poblacions al voltant de l’Hospitalet, fins a l’altra banda de la capital, com Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Les dades d’aquesta setmana poden mostrar si les restriccions són suficients i realment el virus s’estabilitza, o bé si cal aplicar mesures més estrictes.