CyBee i el viatge al continent perdut

Al segle XIX Augustus Le Plongeon va remoure el món científic en afirmar que a l’Oceà Pacífic hi havia existit un continent desconegut fins al moment; el continent perdut de Mu. Segons l’aventurer americà, diverses civilitzacions antigues, com l’egípcia, havien estat creades pels refugiats de Mu. Posteriorment es va saber que era físicament impossible que un moviment de plaques hagués pogut enfonsar una porció de terra d’aquestes dimensions.

Sigui com sigui, aquest fet es va convertir en llegenda, una idea misteriosa que ara ha inspirat el segon disc de la banda catalana CyBee, ‘Viatge a Mu‘. ‘Cada cançó ha estat un viatge, una experiència, i per tant, una regió del món. Des del primer moment visualitzàvem aquesta expedició com un mapa’, explica el guitarrista Marc Colomer.

El resultat és un disc de tretze cançons amb una barreja d’estils, però per sobre de tots, predomina el pop-folk més clàssic: poques mescles i guitarres acústiques a pèl. Alguns ritmes recorden la sonoritat de ‘Mumford and sons’ o ‘Needtobreath‘, grups anglosaxons amb els quals diuen inspirar-se. Acotant més el focus, més d’una vegada els han comparat amb els primers discs de Gossos, els més acústics de la seva carrera.

‘És un disc molt natural, directe. No hi ha grans efectes. És un so al qual no li posem disfresses ni maquillatge, tal qual surt de l’amplificador o de la bateria’, explica Nil Moliné, una de les dues veus del grup.

Quant a les lletres, els noms d’alguns temes -‘Marcel·lí’, ‘Ens hem de veure més’ o ‘Mama’- ja deixen entreveure que són amants del costumisme, un corrent molt rendible els darrers anys. ‘És que és el que ens surt de dins. No sabem escriure sobre coses que no ens han passat a nosaltres, que no hem vist o que no ens han explicat’, argumenta Moliné. L’objectiu és que el receptor pugui establir un paral·lelisme amb la seva vida, defensa Jordi Vilaseca, bateria del grup: ‘Hem de generar empatia quan ens escoltin’.

Una escena complicada
La producció musical catalana és molt extensa, sobretot en el terreny que CyBee s’ha proposat d’explorar. ‘Fer el primer pas i publicar el primer disc és relativament fàcil. Hi ha mitjans per gravar un disc més o menys bé, els mitjans de comunicació i les xarxes socials et donen veu i hi ha molt públic que consumeix música en català’, explica Aleix Martí, una de les dues veus del quartet.

Entomen el repte amb naturalitat i sense cap mena de pressió, sobretot perquè saben que consolidar-se entre l’enorme oferta que hi ha és difícil. ‘Ser un grup referent ho aconsegueixen molt pocs i depèn de molts factors: que la gent justament s’hi enganxi en aquell moment, la sort, ser bo de veritat, treballar molt…’, diu Moliné.