La Generalitat oferirà cursos de català als sanitaris que en vulguin aprendre

La Generalitat de Catalunya oferirà formacions de català als professionals sanitaris del sistema públic de salut que vulguin aprendre’n o millorar-ne el nivell. No seran cursos obligatoris, però s’oferiran de franc als treballadors i dins l’horari laboral i, en acabat, s’homologaran amb un títol oficial atorgat pel Consorci de Normalització Lingüística. És la manera com el govern respon al malestar creixent per les denúncies contínues que fan pacients catalanoparlants, que tot sovint es troben que no els entenen quan necessiten atenció sanitària.

Els metges que treballen amb plaça estable a Catalunya per a la sanitat pública i concertada han d’acreditar un nivell C1 de català, que demostra una suficiència en la llengua del país. Ara, el requisit es relaxa quan és personal interí i laboral temporal i qui contracta és directament el centre sanitari. És a dir, només s’exigeix als treballadors que han passat unes oposicions. Tampoc no és obligatori en els metges residents, que gestiona directament el Ministeri de Sanitat espanyol. Aquesta flexibilitat s’afegeix a la manca de sanitaris educats a Catalunya, cosa que obre la porta a treballadors estrangers sense domini del català.

En aquest context, el govern mira de resoldre el problema lingüístic a l’àmbit sanitari oferint formacions als treballadors que vulguin aprendre català. Seran cursos en línia de 100 hores, 60 hores d’ensenyament autònom teòric i 40 més d’activitats i pràctiques orals de conversa. Es faran del març al novembre i s’oferiran 2.700 places: 900 de nivell elemental (B1), 900 de nivell intermedi (B2) i 900 més de nivell de suficiència (C1). “Les 2.700 persones són en funció de la capacitat de l’estructura per a oferir els cursos i els recursos, però amb la voluntat que això tingui continuïtat”, ha dit Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball, que ha presentat el pla al costat de Manel Balcells, conseller de Salut. Les formacions són específiques en l’àmbit de la salut i han estat dissenyades pel Consorci de Normalització Lingüística, i sufragades al 100% pel Consorci de Formació Continuada, dependent del Departament d’Empresa.

“Per millorar l’atenció sanitària de la població cal fer-ho amb la llengua pròpia de les persones. Calia, i no s’havia fet mai, una acció tan massiva i intensa per normalitzar l’ús de la llengua al sistema de salut”, ha dit Balcells, que ha reconegut que tot i que sobre el paper s’exigia el coneixement de català per a accedir a una plaça pública, sondatges com el del Col·legi de Metges de Barcelona demostraven que tres metges de cada deu que exerceixen a Catalunya no en saben. Aquest mateix estudi diu que el 80,1% dels professionals extracomunitaris vol millorar el nivell de català, i, en canvi, entre els nascuts a la Unió Europea, tot i que solament un 22,7% el sap parlar i escriure, només un 55,7% el vol millorar. Respecte dels nascuts a l’estat espanyol, un 50,4% vol millorar el domini del català.

“Exigirem el coneixement de la llengua?”, ha demanat en veu alta Balcells. I tot seguit, ha contestat: “Farem el que ja és previst. Tothom que tingui una plaça estable al sistema de salut ha de conèixer la llengua. Això ja s’ha legislat, simplement hem de fer que es compleixi, i ho farem. Però primer donem les eines.” El conseller de Salut ha reconegut que fins ara el departament no havia estat prou diligent i s’han estabilitzat treballadors sense el coneixement lingüístic requerit, però ha dit que valia més mirar endavant i facilitar la formació dels sanitaris: “Donem les eines, fem-ho fàcil, fem-ho agradable.”

Per contra, el departament no té previst d’endurir els requisits lingüístics als treballadors interins, i ho fia tot a la seducció dels treballadors que, en un futur, vulguin accedir a una plaça estable: “Tota la gent que vingui de fora de Catalunya és benvinguda, facilitem que tothom aprengui la llengua. Als residents, també. En el moment que accedeixin a una plaça d’adjunt a qualsevol dels centres del sistema, hauran d’acreditar el nivell.” I els sanitaris que fa temps que treballen a Catalunya però no en saben? “N’haurien de saber. No els anirem a buscar ni fiscalitzar.”

La formació és solament per als sanitaris del sistema públic de salut. Però Balcells ha demanat als centres privats que també garanteixin la competència dels seus treballadors.

Un pla general del català al sistema de salut

Manel Balcells ha avançat que el Departament de Salut preparava un pla general del català al sistema de salut que es presentaria aviat i que inclouria més mesures a banda de la formació: “Hem de compaginar el fet que vénen professionals de fora i els hem de donar temps perquè n’aprenguin, i alhora hem d’exigir que això es compleixi.” Ara bé, quan algú que ja tingui la plaça no vulgui o no sigui capaç d’atendre el pacient en català, es vigilarà cas per cas.

“Haurem d’estar vigilants perquè no passi. I cada vegada que passi, haurem de veure per què. I haurem de veure, si s’escau, les mesures perquè no passi. Però anem pas a pas”, ha dit el conseller, i ha afegit: “Els criteris són aquests: un cop té una plaça fixa en tot el sistema, ha de tenir el coneixement. I si té el coneixement, l’ha d’utilitzar. I l’ha d’utilitzar amb empatia amb el pacient, ni amb prepotència ni amb negacionisme a atendre’l en l’idioma del pacient. Això ho hem de garantir, i ho anirem garantint. És clar que ho farem, ho hem de fer, cas a cas, i després d’haver donat totes les eines.”