Queixes per la manca de places als cursos del nivell C2 de català: “Al cap de cinc minuts ja no en quedava cap”

Ahir es van obrir les inscripcions generals per als cursos del nivell C2 de català que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística, però al cap de pocs minuts ja no hi havia places en cap dels centres de Catalunya que l’ofereixen. Aquest problema va encendre les xarxes, perquè molts dels qui havien provat d’apuntar-s’hi es van trobar que, anant bé, restaven en la llista d’espera: “Al cap de cinc minuts no quedava cap plaça enlloc”, explica Mireia Ferran, que és funcionària de l’administració pública i es volia inscriure al curs. A més, no és la primera vegada que es troba en aquesta situació: “Fa molts mesos que vaig darrere d’aquest curs. Al setembre ja m’hi volia apuntar i també em vaig trobar sense plaça. Ahir, quan vaig trucar al Consorci, em van dir que a la delegació de Sant Andreu de Palomar, que era la meva primera opció, hi havia vint persones en llista d’espera, que a les Corts n’hi havia setze i que a Gràcia n’hi havia deu.”

“Un peix que es mossega la cua”

El període d’inscripció general es va obrir ahir a les 9.00 i, en teoria, ha de romandre actiu fins avui a les 20.00. Ara, dilluns ja s’havia obert la convocatòria per al torn preferent, que és el de tots els qui han estat inscrits en un curs del Consorci durant els darrers dotze mesos. Molts dels qui s’hi volien apuntar assenyalen que si no són antics alumnes és impossible d’aconseguir plaça i que el mecanisme que es fa servir és com un peix que es mossega la cua: “Feia molt de temps que sabia que hi havia aquesta convocatòria. Em vaig connectar a primera hora perquè ja sé com van aquestes coses. A les 9.02 feia el tràmit i vaig començar a mirar tots els centres, un per un, de Barcelona a Tortosa, i s’havia exhaurit tot. Ni una plaça. No sé qui se les ha quedades, però si n’ha agafat tothom que tenia preferència, jo no podré accedir-hi mai. El C1 ja el tinc i, així, no seré mai ex-alumne”, explica David Borrell, que és llicenciat en educació social i que necessita el C2 per a exercir d’ensenyant.

Una visió que Ferran comparteix: “Als nous estudiants ens és molt difícil d’entrar-hi. És una missió impossible”, diu. Ell necessita el C2 per a un procés d’estabilització de funcionariat. “D’aquí a dos anys hi haurà concurs de trasllats i per a tenir la plaça definitiva que m’interessa necessito el màxim de punts. Allò que més es valora són els idiomes i la informàtica. El C2, per exemple, et dóna 2,5 punts”, diu.

L’Esther també vol acreditar el C2 perquè l’hi exigeixen per a les oposicions i fa temps que està pendent de les convocatòries. Ahir quan va provar d’apuntar-s’hi va ser impossible: “Vaig mirar tots els llocs i era ple a tot arreu. Si es col·lapsa han d’anunciar que no hi ha places, és una qüestió de respecte”, diu.

Tres realitats que serveixen per a entendre molt clarament la problemàtica en relació amb el nombre de places que ofereix el Consorci. El gener de l’any passat, el Departament d’Educació va anunciar que a partir del 2024 exigiria el nivell C2 de català per a accedir a la funció de docent, una mesura que també afecta els professors actuals. Alhora, en els processos d’estabilització del personal de l’administració que hi ha actius, és imprescindible de certificar oficialment coneixements de català.

Tot i l’augment de la demanda, fruit dels nous requisits del govern per a millorar la qualitat lingüística, no s’ha augmentat prou ni el nombre de professionals que poden fer classe ni el nombre de cursos disponibles. D’una altra banda, el Consorci explicava en aquest reportatge a VilaWeb que havien fet mans i mànigues per a encarar aquesta situació: “S’ha donat resposta a aquesta necessitat amb una oferta extraordinària de cursos en línia que ha significat un esforç logístic i organitzatiu per al CPNL.”

Un altre aspecte que origina discrepàncies entre els usuaris és el mètode d’inscripció, que només es pot fer durant el període establert pel Consorci. Isabel Hortal, llicenciada en traducció i interpretació, fa temps que tenia al cap d’acreditar el C2. Per això al gener va fer una prova de nivell, però li van dir que s’havia d’esperar al febrer, quan s’obriria el termini d’inscripcions. Ahir a primera hora s’hi va connectar i ja no hi havia cap plaça lliure: “Vaig trucar al Consorci i em van dir que no hi havia lloc i que em posés en llista d’espera. No és lògic que, més d’un mes després de fer la prova, ahir em connectés i no m’hi pogués apuntar”, explica.

I ara, què?

La majoria s’han inscrit en llistes d’espera, però això no els garanteix ni poder fer el curs, que ha de començar el dia 27 de febrer, ni tampoc tenir plaça en la convocatòria següent. A més, les llistes d’espera, tal com són estructurades, no responen a les necessitats dels usuaris: “Només et permeten d’inscriure’t a la llista d’espera d’un centre, no de tot el territori. Però jo estaria disposat a anar a Tarragona un dia a fer un examen, al final el curs és en línia”, explica Borrell. De fet, quan es va trobar sense plaça va trucar al Consorci per demanar-los explicacions, però no li han donat cap solució: “M’han volgut dir que no poden assumir més places de les que ja hi ha. Ho puc entendre, però tot depèn dels recursos que s’hi destinin. És un problema sistèmic; pel bé comú i pel bé de la llengua hauríem de fer tots els esforços possibles”, rebla.

Els usuaris es queixen que es genera una demanda de certificació, però que, paradoxalment, no hi ha les infrastructures per a absorbir-la: “No es pot obligar vint-i-cinc mil mestres a acreditar el nivell C2 i oferir set-centes places per a cursar-lo. Si ens ho exigeixen per a treballar, que posin els mitjans i les eines perquè la gent ho pugui fer. És com si demanessin que tothom tingués el carnet de cotxe, però no hi hagués examinadors. És incoherent”, diu Ferran. I l’Esther afegeix que manquen recursos econòmics: “No hi ha prou pressupost per a cobrir les necessitats dels usuaris. A molts ens cal per a accedir o per a continuar en l’àmbit laboral, però i si em ve de gust fer-ho, per què no ho puc fer? Després ens queixem que la gent no parla català. No podem construir un país d’aquesta manera”, conclou.