22.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.03.2024 - 21:44
La convocatòria d’eleccions avançades a Catalunya obliga els partits polítics a activar la maquinària i obrir immediatament els processos interns per a elaborar les candidatures i preparar el programa i la campanya. Els terminis són molt ajustats, i el 30 de març, abans d’una setmana, els partits ja han d’haver comunicat a la junta electoral si es presentaran en coalició.
D’aquesta manera, les candidatures que volen concórrer a les eleccions tenen com a data límit per a presentar-se el 8 d’abril, a tot estirar, i les formacions que actualment no tenen representació al parlament tenen un obstacle afegit, que moltes vegades és insalvable. I és el fet d’haver de recollir i presentar milers d’avals per a participar-hi.
Escons en Blanc, el PACMA, Solidaritat Catalana, el Front Nacional de Catalunya, Frente Obrero o Alhora, el nou projecte de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, són partits que han anunciat que es volen presentar a aquestes eleccions i que hauran de recollir milers d’avals en pocs dies. Això obliga a mobilitzar voluntaris i impulsar una logística important, perquè les signatures han de ser en paper imprès, i s’ha de centralitzar perquè els partits les presentin davant la junta electoral, juntament amb la candidatura, dins el termini, que és entre quinze dies i vint després de la convocatòria. Cal recollir avals per cadascuna de les circumscripcions i una persona no pot avalar més d’una candidatura.
En el cas dels partits polítics, han d’aconseguir la signatura del 0,1% del cens en cada circumscripció on es volen presentar. Això representa, en total, uns 5.755 avals, dels quals 4.279 són per Barcelona, 604 per Tarragona, 553 a Girona i 319 a Lleida. En canvi, en el cas de les agrupacions d’electors, és a dir, un conjunt de ciutadans que s’associa exclusivament per presentar una candidatura i que no pot esdevenir un partit, han d’aconseguir, com a mínim, la signatura de l’1% dels inscrits en el cens electoral. Això ja són 57.755 avals, una tasca molt complicada, i més per a un projecte sense representació al parlament, que ha fet que fins ara cap agrupació d’electors no els hagi pogut aplegar.
Així, doncs, hi ha uns quants projectes que ja han començat a aplegar avals. Per exemple, Clara Ponsatí i Jordi Graupera van fer una crida per a recollir signatures, a la qual ha respost més de cinc-cents voluntaris, i han posat el 5 d’abril com a data límit. També faciliten la documentació perquè tothom que ho vulgui, pugui emplenar-la i enviar les signatures.
Bona Nit! A @granollers i al Vallès Oriental hem començat a recollir signatures perquè @alhora_cat pugui presentar-se a les El.leccions al Parlament de Catalunya. Una oportunitat , un repte i una esperança per #Catalunya pic.twitter.com/n9PIM3XLt5
— Monica Ribell Bachs 🎗 (@monicaribell) March 20, 2024
El PACMA també ha començat la recollida de signatures, igual com el FNC i Escons en Blanc, que deixa clar que la signatura no significa votar ni cap mena de suport i que tampoc consta públicament. Solament és per a permetre que es puguin presentar. Aquest requisit es va incloure en una reforma de la llei electoral aprovada l’any 2011, que incloïa també el vot pregat dels residents a l’exterior. Les comunitats autònomes tenen capacitat de legislar sobre la qüestió, però Catalunya, com que no té llei electoral pròpia, aplica els mateixos requisits que els que hi ha en convocatòries al congrés i al senat espanyols.
La primera vegada que es va aplicar al parlament, per tant, va ser l’any 2012. Aleshores es va viure una situació caòtica, perquè els partits polítics extraparlamentaris no en van ser informats fins set dies després de la convocatòria, fet que encara va limitar més el marge de maniobra. De fet, Pirata.cat, Escons en Blanc i Izquierda Republicana ho van denunciar i ho van qualificar de frau electoral.
Els entrebancs de les darreres eleccions al parlament
La recollida d’avals per a les eleccions del 14 de febrer de 2021 va ser un desafiament especialment complicat per als partits, amb confinaments per la pandèmia de la covid, durant les festes de Nadal i en plena onada de fred. De fet, alguns partits que hi participen habitualment aleshores no ho van fer. El PACMA no va aconseguir els avals en cap de les circumscripcions, tot i que l’any 2017 l’havien votat 38.743 persones i durant molts anys havia estat la principal força extraparlamentària. Segons que explicava el partit animalista en un comunicat, les circumstàncies del moment van complicar la recollida d’avals, i va arribar a presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i al Tribunal Constitucional perquè les eleccions fossin suspeses o, en tot cas, que s’eliminés aquest requisit.
Per la seva part, Escons en Blanc solament va aconseguir de presentar-se per la demarcació de Lleida, i l’Assemblea de Represaliades i Activistes, que encapçalava Roger Español, es va aliar amb el partit trotskista Corrent Roig, per no haver de recollir més de cinquanta mil avals, i finalment tan sols es va poder presentar per Tarragona. Malgrat les dificultats, alguns altres partits extraparlamentaris sí que van aconseguir de concórrer-hi. El que va aconseguir més avals va ser Junts, que va ser considerat un partit nou arran del trencament amb el PDECat. En va presentar 52.000, una xifra deu vegades superior a la requerida per la llei. També ho va haver de fer Vox, que finalment va ser quarta força, amb onze escons.
Cal remarcar que bona part dels partits que van aconseguir de presentar-se a les eleccions van rebre finalment menys vots que no pas avals havien rebut, un fet que constata que una cosa és signar perquè es pugui formar una candidatura i una altra és acabar-la votant. Així, el Partit Nacionalista de Catalunya, de Marta Pascal, va lliurar 8.336 avals, força més dels necessaris segons la llei, però el dia de les eleccions va rebre 4.853 vots, poc més de la meitat. De la mateixa manera, el Moviment Primàries, amb Laura Ormella com a cap de llista per Barcelona, va presentar 7.060 avals i va tenir 5.940 vots, i l’FNC, va rebre 4.976 vots i 7.506 signatures.
Els avals com a impuls i els partits que han quedat fora
Tot i que els avals són un obstacle important, algunes vegades han estat un revulsiu, com ara quan la CUP es va presentar per primera vegada al parlament. La formació, amb David Fernàndez com a cap de llista, va aconseguir tres diputats, i va ser capaç de presentar 27.111 avals, amb taules itinerants i punts fixos de recollida de signatures en casals, ateneus, seus polítiques i altres establiments. L’etiqueta #avalsCUP va ser tendència a les xarxes socials i va ajudar a fer conèixer el projecte i acostar-lo a la gent. Sobre això, el portaveu de la CUP, Albert Botran, feia valdre el resultat dels avals com “una autèntica demostració de força de la CUP poques setmanes abans de les eleccions” i deia que això permetia “d’encarar la campanya electoral amb l’energia necessària i amb molt bones expectatives”.
En aquesta línia, l’ANC hauria d’haver recollit més de 57.000 signatures si s’hagués volgut presentar a les eleccions del 12 de maig, perquè volia concórrer com una agrupació d’electors, i això hauria obligat a fer una àmplia campanya per a aconseguir aquestes desenes de milers d’avals. Fet que, ben segur, hauria servit per a mesurar o impulsar el suport a la candidatura. Però el vot en contra dels socis ha aturat aquesta iniciativa.
De la mateixa manera, per a les eleccions espanyoles del novembre del 2019, la CUP va aconseguir uns 25.000 avals per a concórrer-hi. També ho va haver de fer el Front Republicà. El procés de recollida d’avals ha servit, en alguns casos, per a aconseguir adhesions, però en uns altres, ha estroncat projectes. En aquest sentit, Primàries Catalunya no va poder recollir els avals necessaris, cosa que va atribuir al “poc marge temporal” que hi havia. La formació no es va arribar a consolidar després d’un cert èxit en algunes localitats en les municipals.
Molts dels partits que volen entrar al parlament tindran aquests dies una primera prova en aquest tràmit, que pot impulsar la candidatura per a les eleccions del 12 de maig o bé estroncar-la definitivament.
