El nou curs universitari, ple d’incògnites

Torna el setembre i ja falten poques setmanes perquè comenci el nou curs universitari. Serà un any marcat per l’excepcionalitat de la pandèmia del coronavirus 2019, que ja va acaparar bona part de l’últim semestre del darrer curs. Els campus universitaris poden esdevenir focus de contagi de la covid-19, oimés tenint en compte que en centres com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) hi passen més de 25.000 estudiants cada dia. Tanmateix, a hores d’ara els alumnes manifesten una gran incertesa: ningú no sap com serà l’any acadèmic.

‘No sabem com anirem a classe, quins dies, amb quins horaris, quins protocols d’aula haurem de seguir… Durant tota la carrera, he hagut de compaginar estudis i feina. Hi ha qui ha de llogar un pis o comprar un abonament de transport. Ara tot això queda penjat i dependrà de les decisions que prenguin les institucions’, diu Joan Mangues, estudiant de la Universitat de Barcelona (UB) que viu a Igualada.

Joan León és de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva. Estudia a la UAB i habitualment viu a Bellaterra, a pocs metres de la universitat. ‘A començament de juliol, sense saber res del curs, la residència universitària ens feia decidir si volíem continuar al pis o no. La incertesa em va dur a renovar el contracte, però si hi ha tantes classes telemàtiques, potser m’hauria sortit més a compte quedar-me a casa de la meva mare i desplaçar-me els dies presencials’, diu.

Ara per ara, només s’hi ha pronunciat la Generalitat de Catalunya, en un document acordat amb les dotze universitats del Principat sobre les mesures acadèmiques per al curs vinent: s’haurà de respectar la distància de seguretat, portar màscara i mantenir una distància física que no sigui inferior a un metre entre persones sense contacte habitual. La proposta del pla sectorial de la Secretaria d’Universitats és un model híbrid de docència que combini activitat presencial i telemàtica.

De tota manera, representants dels Països Catalans i de l’estat espanyol es van reunir fa pocs dies amb el ministre d’Universitats d’Espanya en la comissió delegada de la Conferència General de Política Universitària per coordinar el començament del nou curs acadèmic. Les normes acordades són pràcticament calcades a les del pla sectorial de la Secretaria d’Universitats catalana: ús obligatori de màscara, distància, millora de la ventilació de les aules i aïllament en cas de contagi de la covid-19.

‘Calen mesures més concretes’

En vista de la poca informació oferta per les institucions, Anna Clua, portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), creu que ‘calen mesures més concretes’ per a l’àmbit universitari. ‘Ara mateix, la normativa és la mateixa que la del carrer. Està bé respectar les distàncies i dur la màscara, però falten protocols específics’, diu.

Teresa Perales estudia a la Universitat de València (UV) i enguany farà les pràctiques obligatòries de grau, tot i que té molts dubtes: ‘Espero informació sobre les pràctiques. Avui havien de sortir les empreses que n’ofereixen però continuo sense saber res. Tampoc no sé si seran presencials, telemàtiques, mixtes…’ I afegeix: ‘Havien d’haver preparat el curs abans. Tinc la sensació que ara mateix van a cegues. Fa unes setmanes la matrícula va ser un desastre i ara tenim poca informació i és molt general.’

En la mateixa línia, Joan Mangues critica el retard a l’hora de prendre decisions: ‘Ja sabem com és un semestre sencer des de casa, tenim aquest precedent. Els responsables han tingut temps de sobres però només falten dues setmanes perquè comenci el curs i no sabem com es faran les coses’, lamenta.

Quina qualitat tindrà la docència?

Una de les poques certeses que tenen els universitaris és que el nou curs preveu una docència híbrida, amb activitat presencial i activitat en línia alhora. Victòria Girona, directora general de la Secretaria d’Universitats, va dir en una conferència de premsa: ‘No es tracta de transformar les universitats presencials en universitats telemàtiques, ni tampoc la docència que imparteixen.’

Sobre aquest model docent, la portaveu del SEPC demana que les classes siguin presencials. ‘Creiem que un model híbrid implica una pèrdua de qualitat pedagògica que no passaria amb una docència totalment presencial. Esperem que aquest model híbrid no sigui definitiu, perquè pot obrir la porta a un abaratiment de costos en detriment de la qualitat docent’, argumenta Anna Clua.

Teresa Perales assegura que alguns professors no estan preparats per a fer classes telemàtiques. ‘Fins i tot, durant la quarantena va haver-hi professors que no ens van fer cap classe, simplement ens van pujar al campus el material que entrava a l’examen. Això no és acceptable’, opina.

L’escletxa digital

Havent optat per la docència telemàtica, ressorgeix la qüestió de l’escletxa digital, la desigualtat en l’accés a material tecnològic. Segons el Departament d’Educació, hi ha 55.000 famílies a Catalunya que no tenen connexió a internet o no tenen prou dispositius per a fer classes telemàtiques. Això vol dir una escletxa digital entre el 10% i el 15% de l’alumnat al Principat. Al País Valencià, segons dades de l’INE, afecta el 9,3% de les famílies. I a les Illes, el 7%.

Anna Clua insisteix a dir que no tothom disposa dels mateixos recursos digitals per seguir les classes. ‘Als exàmens se’ns demanava d’activar dues càmeres, però hi ha gent que amb prou feines té un ordinador propi i un ambient a casa adequat per a estudiar’.

Joan Mangues creu que quan s’ha d’optar per una docència no presencial, la gent de classe benestant ho té més fàcil. ‘Per això cal que les universitats obrin serveis de préstec de material electrònic, si pot ser reutilitzat, perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.’

El temps corre i la planificació del curs universitari continua penjant d’un fil. Amb la incertesa dels estudiants resolta o no, de casa estant o a les aules, sigui com sigui, el curs arrencarà el 14 de setembre.