La CUP clou la refundació amb l’ambició d’assumir quotes de poder i consolidar lideratges

  • Allarga el mandat del secretariat nacional fins a quatre anys i crea les figures de secretari general i coordinador nacional

VilaWeb
Arnau Lleonart
21.09.2024 - 20:43
Actualització: 21.09.2024 - 21:15

La CUP ha acordat d’evolucionar tant políticament com organitzativament. L’assemblea nacional feta a Sabadell ha tancat avui el cicle de debats interns anomenat Procés de Garbí amb l’aprovació de noves ponències estratègiques i organitzatives per a fer la CUP un partit més gran que, per primera vegada, aspirarà a les màximes quotes de poder a tot arreu. També han aprovat canvis per a millorar la seva referencialitat, com la consolidació de lideratges, i a partir d’ara la CUP tindrà la figura de secretari general i coordinador nacional. A més, el secretariat nacional tindrà un mandat de quatre anys –fins ara era de dos– i tindrà dos portaveus nacionals.

La nova ponència estratègica posa la idea de ruptura democràtica com a palanca per a trencar amb l’estat espanyol i aconseguir la transformació social. Per tal de generar el moment de ruptura amb l’estat, i poder sostenir-lo i guanyar, la CUP assumeix que cal ocupar el màxim nombre d’espais de poder polític, tant de les institucions existents com amb noves estructures de poder popular capaç de prendre el poder.

El Procés de Garbí ha servit per a superar l’antiga dicotomia entre lluita al carrer i lluita a les institucions. La ponència estratègica aprovada ha consagrat una brúixola per a guiar l’acció política de la CUP de manera homogènia a tot el país: un triangle amb tres objectius estratègics que s’han de complir en qualsevol política que facin els representants de la CUP, encara que en alguns casos uns siguin més predominants que uns altres. Aquests objectius són: construir hegemonia –incidir en la societat perquè s’acosti als postulats ideològics de la CUP–, generar organització i conflicte –promoure que els moviments socials siguin forts i es mobilitzin– i conquerir victòries materials i polítiques –aprovar mesures que millorin la vida de la gent o que acostin als objectius estratègics.

D’altra banda, no s’ha aprovat l’esmena de la CUP de Girona que obria la porta a construir un espai polític més ampli, un mecanisme que en aquesta ciutat van aplicar amb Guanyem Girona i que els va dur a la batllia.

La nova ponència organitzativa substitueix el consell polític, que era el màxim òrgan de decisió entre assemblees nacionals, per la mesa nacional; i estableix una nova direcció política amb mandats més llargs i estables, mecanismes de renovació encadenats, revisions cada dos anys de les opcions tàctiques i la participació de les assemblees locals i les sectorials de la CUP.

Eleccions al secretariat nacional el 6 d’octubre

Una volta aprovades les noves ponències, la renovació de la CUP continua amb les eleccions de les persones que conformaran les noves estructures organitzatives. La més immediata serà l’elecció d’un nou secretariat nacional, i els equips que s’hi presentin hauran de lliurar la documentació el 29 de setembre. Tindran sis dies per a fer campanya, i el diumenge següent, el 6 d’octubre, seran votats pels militants.

A banda, les noves assemblees territorials creades amb la ponència organitzativa hauran de fer assemblees constituents abans del 13 d’octubre, i un cop constituïdes tindran fins el 9 de novembre per a designar els seus representants a la mesa nacional, el nou màxim òrgan de direcció política de la CUP entre assemblees, que substitueix l’actual consell polític. La primera mesa nacional es farà el 9 de novembre, i a partir de llavors es convocarà mensualment. Després d’això, tocarà crear les noves sectorials –que substitueixen els grups de treball actual– i la coordinadora d’electes, un nou òrgan per a aplegar els militants amb responsabilitats a les institucions.

A banda, la CUP exposa la necessitat de fer una anàlisi específica dels fets més rellevants del procés d’independència del 2017 protagonitzat per aquells militants que llavors encapçalaven la CUP, amb la idea d’aportar una diagnosi conjunta a la resta de l’independentisme. El Procés de Garbí també ha servit per a veure que el moviment de l’esquerra independentista havia de fer les seves pròpies reflexions per adaptar-se al moment actual, i la CUP es compromet a promoure’l els anys vinents.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor