29.07.2023 - 21:40
La CUP començarà un procés de refundació a la tardor que s’allargarà fins el maig i, després, culminarà en una assemblea nacional on s’aprovaran la nova proposta estratègica i organitzativa i la direcció. Els mals resultats electorals a les eleccions municipals i al congrés espanyol han forçat el secretariat nacional a reconèixer que no han estat a l’altura per a aconseguir “salts qualitatius a escala organitzativa i a escala política”. A les eleccions municipals, van perdre vora 34.000 vots i 24 regidors, i a les espanyoles, 148.000 vots i els dos diputats que tenien.
En una carta a la militància de la CUP, el secretariat demana d’obrir “un procés de debat estratègic profund, amb la complexitat i els espais necessaris, que permetin un procés de refundació de la unitat popular”. Un procés que, diuen, s’ha de fer “amb la màxima participació i obertura possible”. VilaWeb s’ha posat en contacte amb representants de Poble Lliure i Endavant-OSAN, organitzacions polítiques referents de la CUP, per tal d’analitzar els motius que han causat la desfeta electoral, i enfocar cap a on hauria d’anar la refundació de l’espai polític. Unes opinions que expressen amb precaució i en espera d’un debat que, formalment, encara no s’ha obert, i en el qual participaran molts militants que no s’enquadren ni en els postulats de Poble Lliure, ni en els d’Endavant.
Arnau Comas, membre del secretariat nacional de Poble Lliure, i Joan Marc Ardit, de l’executiva nacional d’Endavant, coincideixen en la importància que ha tingut en els resultats electorals el context polític actual, amb una desmobilització independentista i una polarització entre partidaris de Pedro Sánchez o d’un govern del PP i Vox, que deixaven la CUP –antifeixista però contrària a Sánchez– a contrapeu. “El moviment independentista ha entrat en una mena de depressió col·lectiva, i ara estem en un procés de desmobilització, també electoral, absolut”, diu Comas, que acusa una part de l’independentisme de voler rebaixar el conflicte a partir del 2017 per a reconduir-lo, sense reeixida.
“El creixement del projecte d’unitat popular ha anat vinculat a la generació d’aquestes expectatives de ruptura. Quan la gent ha vist que no es podia aconseguir allò que semblava ràpid i fàcil, hi ha hagut un procés de desmobilització que s’ha accentuat per aquesta tàctica de rebaixa permanent del conflicte, d’intentar pactar coses amb el PSOE”, hi afegeix.
En una línia similar, Ardit diu: “Quan un procés de lluita i de potencial ruptura passa per un moment de reflux, l’opció electoral rupturista que representa la CUP retrocedeix electoralment.” Explica que Endavant no era partidària de participar en les eleccions espanyoles perquè veien difícil que el discurs de la CUP pogués fer-se forat en la dicotomia entre PSOE-Sumar i PP-Vox amb un missatge d’impugnació del règim polític espanyol. Ara bé, una volta la CUP va decidir de presentar-s’hi, van demanar que miressin de trencar aquest marc plebiscitari bo i presentant la CUP com l’únic vot en contra del règim del 78. En certa manera, el missatge de campanya de la CUP ja va anar en aquesta línia i va evitar de posicionar-se en el bloc favorable a Sánchez sense deixar de denunciar les polítiques extremistes que faria un govern del PP i Vox, però no va ser prou per a conservar la representació al congrés espanyol.
En aquest punt, Comas remarca que no són igual de dolents els resultats de les eleccions espanyoles com els de les municipals, amb la batllia de Girona com a joia de la corona.
Poble Lliure vol que la CUP convenci com més gent, millor
Més enllà del context polític, Arnau Comas, de Poble Lliure, no dubta a assenyalar responsabilitats de la CUP pel mal resultat electoral: “A vegades, per tàctiques de propaganda massa ideologitzada i de caràcter intern, no tant de construcció d’àmplies majories, no s’ha sabut connectar amb la gent.” És a dir, la dificultat que un votant d’esquerres i independentista, però que potser no està excessivament polititzat, vegi la CUP com un projecte polític que el representi.
“Has d’arribar al màxim de gent i convèncer-los que els teus posicionaments són els bons, però els has de convèncer sent-hi a prop, no amb una postura hiperideologitzada”, diu Comas. Identifica la CUP com l’organització que ha de ser més propera a allò que senti la gent, i deixa en unes altres organitzacions polítiques la reflexió ideològica que hauria de marcar les línies polítiques de fons. “La gent connecta amb demandes concretes que són a prop seu. El moviment per l’habitatge n’és un exemple. No està tot el dia defensant ideològicament quina hauria de ser l’estructura de l’habitatge, defensa la gent quan la desnonen. I, a partir d’allà, hi ha un procés de presa de consciència”, diu.
“La mancança principal és que, a vegades, hi ha hagut una hiperideologització d’una eina que hauria de connectar més amb la gent. Hauria de partir d’una vocació de majoria i de poder”, defensa. Com a exemple, reivindica el resultat de les darreres eleccions al parlament, amb una llista que va encapçalar l’ex-batllessa de Badalona, Dolors Sabater, que en campanya va mostrar un perfil més possibilista que no era habitual en la CUP, amb insinuacions que podria arribar a participar en el govern: “Per què l’acord de la CUP i Guanyem a les eleccions al parlament funciona? Perquè la gent entén que hi ha vocació de canviar les coses. Quan la gent percep que no tens aquesta vocació, et percep com a menys útil.”
“És una contradicció que com a moviment rupturista has de gestionar. Des de les institucions que tenim ara és molt difícil canviar les coses, però per a connectar amb la gent li has de dir que vols canviar-les”, diu. I afegeix: “És evident que has de fer lluita ideològica, però no pots presentar-te com una alternativa que només fa lluita ideològica.”
Endavant vol una estratègia política que no s’alteri per bons resultats electorals o mals resultats electorals
Per contra, Endavant creu que el que és important és que la CUP tingui “una definició electoral més sòlida, més constant en el temps, que no es defineixi només a partir de lectures electorals tàctiques”, en paraules de Joan Marc Ardit, que hi afegeix: “Les propostes rupturistes que defensem no poden desplegar-se només des de les institucions actuals.”
Amb vista al procés de refundació, creu que el debat no ha de pivotar en clau estrictament electoral o com es pot competir més bé amb els altres partits, sinó que ha de definir una estratègia perquè les organitzacions de l’Esquerra Independentista –que també inclouen Arran, Alerta Solidària, el SEPC i la Coordinadora Obrera Sindical– siguin fortes. “Mirant de reconstruir un contrapoder amb l’eix i el centre fora de les institucions, en els moviments sindicals, ecologistes, feministes, de defensa de la llengua, de l’habitatge, etcètera”, diu.
La idea, diu, és que la CUP, des de les institucions, pugui afavorir que els moviments socials siguin prou actius per generar un nou marc polític, que hauria de causar un creixement de la CUP que li permetés d’aplicar els seus postulats. “Que d’aquesta articulació de lluites i de contrapoder en pugui confluir un programa de ruptura independentista amb l’estat espanyol, que pugui ser defensar i amplificat en l’àmbit electoral i institucional”, diu.
La CUP cau, però amb què ho comparem?
L’any 2015 va ser el millor de la història de la CUP, electoralment parlant. A les eleccions municipals va aconseguir 385 regidors i 20 batlles, i a les eleccions al parlament –convocades amb caràcter plebiscitari i amb ERC i Convergència agrupades com a Junts pel Sí– va passar de tres diputats a deu. El context polític era absolutament favorable per a una força com la CUP: confluïen l’auge del moviment independentista i un descrèdit de les forces d’esquerres clàssiques que també van donar peu al naixement de Podem i els comuns. A més, el grup parlamentari que havia encapçalat David Fernàndez havia estat una gran carta de presentació per al públic general, tot representant una esquerra alternativa compromesa amb els seus valors polítics, però que va saber influir en la centralitat política amb només tres diputats.
“Vam generar expectatives, però era relativament normal que el 2019 passessin certes coses”, diu Comas. Van perdre 50 regidors i, més important, van desaparèixer d’ajuntaments com ara els de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Lleida. Amb vista a les eleccions municipals d’enguany hi havia el desafiament de recuperar part del terreny perdut, però encara van caure més: en ben pocs llocs van tornar als ajuntaments i, a més, van perdre el 6,57% dels regidors.
“En el context actual, plantejar-se ascensos lineals en termes electorals és francament difícil”, diu Ardit. Ara bé, deixa clar que, per a Endavant, el resultat electoral no és la cosa més important: “No considerem que els resultats electorals hagin de ser l’únic baròmetre que hàgim de tenir en compte a l’hora de definir si una aposta política és vàlida o no, o si una determinada estratègia política és vàlida o no.”
