D’ací a una setmana, la CUP tancarà el seu procés de refundació en una assemblea nacional que es farà a Sabadell i on s’aprovaran les noves ponències que guiaran el partit els anys vinents. Un procés de reflexió i debat intern engegat arran d’un cicle electoral de mals resultats en què una de les poques alegries va ser la victòria de la batllia de Girona, a les mans de Lluc Salellas, que s’ha convertit en una de les cares de la CUP amb més projecció. Ara la seva assemblea local ha presentat esmenes a les ponències per a obrir la porta a replicar en l’àmbit nacional el mateix model que van fer servir per a aconseguir la batllia: superar l’espai polític de la CUP amb una candidatura d’esquerres sobiranista més àmplia, a l’estil de Guanyem Girona. “La posada en pràctica d’aquestes aliances estratègiques que han d’enfortir la unitat popular pot passar per la constitució de nous artefactes polítics, amb la presència de la nostra organització o de la nostra militància, amb l’objectiu de trencar certes costures i facilitar l’obertura, la permeabilitat i l’arribada de nova militància en aquest front”, diu una de les esmenes que es votarà la setmana vinent, al costat de 220 esmenes més.

“En moments de recomposició política com els que vivim, cal plantejar obertura per sobre de tancament si no volem viure episodis similars als que ja s’han viscut al nostre país en èpoques recents per altres projectes de l’esquerra política”, diu també l’esmena, que ho emmarca en l’objectiu d’impulsar la CUP i el lideratge –”en la mesura que sigui possible”– de l’esquerra nacional i de classe a Catalunya i la resta dels Països Catalans. La CUP de Girona insisteix en aquesta voluntat d’obertura en una altra esmena, on demana d’afegir a la proposta estratègica l’objectiu de “teixir aliances amb altres forces polítiques properes sense apriorismes i, també, estudiar la possibilitat de constituir nous espais d’intervenció política i electoral allà on es donin les condicions”. I, en una altra, en l’apartat de la ponència que defensa de fer una CUP gran, demanen d’afegir que “es podrà valorar la creació de noves eines que superin la mateixa CUP en el camí de la Unitat Popular”.

Ara bé, de la mateixa manera que l’assemblea de Girona vol que no es renunciï a aquesta possibilitat –sempre com un plantejament hipotètic i no com una decisió ja presa–, hi ha assemblees que remen en el sentit contrari per preservar la CUP d’aliances àmplies. En un apartat de la ponència estratègica que es parla de les relacions i aliances amb altres agents polítics a escala nacional, l’assemblea de Reus demana de deixar clar que s’hi treballarà “intentant acostar-los, sempre que sigui possible, a les nostres sigles”. “Es treballarà d’aquesta manera fora de la institució i també dins, però bilateralment o coordinadament i sense diluir l’organització en candidatures paraigua que responguin a objectius purament electorals”, afegeix. Els de Reus també proposen una altra esmena per a tancar la porta a una hipotètica candidatura independentista unitària amb Junts i ERC, que la ponència ja considera que no estan disposats a assumir els riscs i la desestabilització necessaris per a la independència. “En l’actualitat cal descartar, doncs, una candidatura unitària amb els altres partits independentistes, ja que ni compartim objectius ni es donen les condicions socials, i descartem que aquesta sigui l’eina revulsiva que volem per a recuperar el moviment independentista”, diu l’esmena que Reus vol afegir a la ponència.

Resistències a aprofundir la lluita institucional

Una de les grans novetats que introduïen les ponències redactades a partir de les reflexions dels militants d’aquests darrers mesos era la defensa decidida per la política institucional, un tabú històric de la CUP, que sempre s’havia mogut en la dicotomia entre la lluita al carrer i la lluita a les institucions. La ponència base deia que “en un moment de ruptura caldrà haver ocupat el màxim espai institucional” i cap assemblea ha demanat de canviar-ho; però sí que s’han presentat esmenes en uns altres apartats que ho desenvolupen.

Per exemple, la ponència constatava que les institucions “són espais no neutrals al servei d’una classe enemiga”, però deia: “La CUP i l’Esquerra Independentista no renuncien a participar-hi i incidir-hi a partir dels objectius polítics. Perquè, tot i l’anàlisi, és indiscutible el potencial que poden oferir si s’hi intervé al servei d’un plantejament revolucionari de classe; així com la importància que poden prendre en un moment de ruptura amb l’estat.” Ara bé, l’assemblea de Palau-solità i Plegamans demana d’esborrar aquesta frase que parla del potencial de les institucions, en línia amb una altra esmena seva, per tal de deixar clar que les institucions no poden crear les situacions necessàries per a fer una revolució independentista.

En una línia similar, l’assemblea de Cardedeu proposa d’afegir un apartat on es digui que l’objectiu a les institucions és tenir-hi la màxima representació possible sense renunciar ni al programa ni a l’estratègia, fent-hi present “l’expressió electoral i institucional de la unitat popular, i convertir-les en un àmbit de conflicte i confrontació permanents amb el capital i amb l’estat”. Però no pas per “reforçar i estabilitzar les institucions” ni “governar-les amb programes aliens i assumint els límits que ens imposa l’estat”. En darrer terme, continua, l’objectiu és “fer evidents els seus límits i contradiccions, destituir-les i substituir-les per una nova institucionalitat nacional, independentista i sobirana, republicana, feminista i socialista”.

D’altra banda, també hi ha assemblees que, quant a la defensa institucional, volen rebaixar elements del text original que qüestionen el potencial transformador de les institucions. Les de Sant Cugat del Vallès i Mataró volen matisar el fragment que diu que les institucions són “espais no neutrals al servei d’una classe enemiga” i dir que són “espais no neutrals però en disputa i dominats pels interessos d’una classe enemiga”, però deixant per escrit que a les institucions s’han aconseguit victòries de les classes populars, com l’educació i la sanitat públiques, els serveis de biblioteques, de neteja i manteniment o els mitjans de transport i emergències, i que “és així com les hem de defensar”.

La figura del secretari general, discutida

Un consens entre els militants expressat durant les assemblees de debat va ser que la CUP té problemes de referencialitat, i que tot sovint la gent no sap posar cara a la CUP per la seva tradició de lideratge compartit. És per això que es definia la necessitat de “bastir i consolidar lideratges a mitjà i llarg termini, per a permetre la consolidació d’aquells militants que esdevinguin portaveus o càrrecs electes d’espais d’institucions amb molta visualització”, i també tenir lideratges interns que puguin exercir de portaveus i dirigents de l’espai. Relacionat amb aquesta darrera qüestió, la ponència original proposava que la CUP tingués per primera vegada un secretari general i un coordinador encarregats del bon funcionament de l’organització en termes globals.

L’assemblea de Vic creu que la figura de secretari general pot portar malentesos i anar en contra de l’horitzontalitat clàssica de la CUP, i ha presentat una esmena que esborra la figura de secretari general i deixa tan sols la de coordinador. A la justificació diuen que, si bé a la presentació interna que es va fer de les ponències es va explicar que la figura de secretari general seria només organitzativa dins el secretariat nacional, els preocupa que utilitzar una nomenclatura que també fan servir uns altres partits –dels quals “sempre ens hem volgut diferenciar exercint un assemblearisme real”– pot donar la imatge externa que la CUP s’hi assimila. “Sense obviar que aquesta assimilació es pot produir, en un grau o un altre, també internament”, afegeixen.

D’altra banda, també hi ha múltiples esmenes sobre l’elecció del secretariat nacional. En destaca una de l’assemblea de Mataró, que diu que els preocupa que l’òrgan directiu estigui condicionat per organitzacions externes, com ara Endavant-OSAN o Poble Lliure. Per això, demanen de limitar a un màxim del 30% dels membres de les candidatures al secretariat les persones que tinguin doble militància. Les assemblees de Terrassa i Palau-solità i Plegamans també volen evitar la professionalització de la política afegint una limitació d’un màxim de vuit anys amb càrrec al secretariat nacional de la CUP.

Canviar el nom de la CUP?

Quan es va plantejar el procés de refundació, es va arribar a posar sobre la taula la possibilitat de canviar de nom o d’imatge pública, però durant les assemblees de debat es va descartar. Tot i això, l’assemblea de Poblenou-Besòs, de Barcelona, ha presentat unes esmenes perquè s’obri un debat sobre la idoneïtat de fer un canvi de marca. “El nom no fa la cosa, sinó que la cosa ha de fer decidir el nom. Renovar i esmolar l’eina pot ser actualitzar com l’anomenem”, diuen.