La CUP ja ha aprovat la nova línia política i ara debat el model organitzatiu

La CUP tanca avui el conegut com a Procés de Garbí, el cicle de debats interns per a redefinir l’estratègia política i l’estructura de l’organització arran de la caiguda electoral. L’assemblea nacional que es fa avui a Sabadell ja ha debatut les esmenes de la ponència estratègica, que s’ha aprovat amb el 82% dels vots, i a la tarda serà el torn de la ponència organitzativa.

Al migdia, els portaveus del grup motor del Procés de Garbí, Non Casadevall, regidor a Banyoles, i Maria Gordillo, militant de la CUP de Sant Cugat, s’han felicitat per l’aprovació del nou rumb polític: “La CUP gran i la CUP forta que prometen les ponències comencen avui aquí.” Casadevall ha reivindicat que, a diferència dels processos interns d’altres partits, a l’assemblea de la CUP “no s’ha parlat de qui, sinó que s’ha parlat del què i del com”. “A falta d’acabar aquest espai de debat, estem satisfetes per acabar aprovant una nova organització que per nosaltres serà més afilada, més eficient i, sobretot, més útil”, han dit.

De bon començament, es va configurar com un espai de debat obert més enllà dels militants i es va obrir la porta a persones que, si bé no n’eren formalment militants, se sentien la CUP com el seu partit i tenien coses a dir sobre el seu rumb. Després de mesos de debat, militants i simpatitzants han passat l’estiu llegint i esmenant les ponències polítiques i organitzatives en què el grup motor del Procés de Garbí va mirar de sintetitzar els consensos expressats en els debats temàtics dels mesos anteriors. A les converses, s’hi va exposar molta autocrítica per les dificultats de la CUP de representar els treballadors independentistes del país i es van idear certs canvis per a corregir-ho, però també es va reafirmar que els principis ideològics de fons i la marca electoral “CUP” s’havien de mantenir. Les ponències introdueixen canvis per a “bastir i consolidar lideratges a mitjà i llarg termini” perquè puguin ser identificats millor pels ciutadans, però sense canviar la limitació dels càrrecs institucionals de dos mandats, sempre que hagin durat, pel cap baix, dos anys cadascun. A més, també es proposa de reforçar el lideratge intern amb la creació de les figures de secretari general i coordinador de la CUP, que seran els responsables del bon funcionament de l’organització.

Malgrat que la CUP veu la independència com una palanca per a fer una república socialista, feminista i ecologista, la nova ponència política introdueix que la independència és un objectiu en si mateix, no tan sols un mitjà, i que ha de ser tractada com a tal entre els objectius estratègics: “El nostre poble, com tots els del món, té tot el dret d’autogovernar-se sense opressions i ingerències externes”, diu el document. A més, propugna que cal superar la clàssica dicotomia entre lluita al carrer i lluita a les institucions que ha definit la CUP d’ençà que l’any 2000 va decidir de participar de manera estable a les eleccions, i introdueix una brúixola per a guiar l’acció política de la CUP de manera homogènia a tot el país: un triangle amb tres objectius estratègics que s’han de complir en qualsevol política que facin els representants de la CUP, encara que en alguns casos uns siguin més predominants que uns altres. Aquests objectius són: construir hegemonia –incidir en la societat perquè s’acosti als postulats ideològics de la CUP–, generar organització i conflicte –promoure que els moviments socials siguin forts i es mobilitzin– i conquerir victòries materials i polítiques –aprovar mesures que millorin la vida de la gent o que acostin als objectius estratègics.

En aquesta línia, una altra novetat que introdueix la ponència és una aposta més important que fins ara per la política institucional, un gir que no convencia algunes assemblees, que hi van presentar esmenes per a rebaixar-ho. També hi ha una esmena per a evitar la figura del secretari general, que es justifica pel temor que afebleixi l’assemblearisme; i una altra que vol limitar la influència d’Endavant-OSAN i Poble Lliure dins el secretariat nacional. A més, és significativa una esmena de la CUP de Girona que demana d’obrir la porta a superar la CUP amb un artefacte polític més ampli, una proposta que recorda l’experiència de Guanyem Girona que a les darreres eleccions municipals va aconseguir la batllia de la ciutat. Segons que ha pogut saber VilaWeb, aquesta darrera esmena no s’ha aprovat.

Més de dues-centes esmenes allargaran l’assemblea fins a la nit

En total, a l’assemblea nacional es votaran 221 esmenes per a afegir, modificar o suprimir fragments de les ponències. Es preveu una assemblea nacional llarga, que durarà tot el dia, entre les 9.30 i les 21.00, tot i que encara es podria allargar una hora més, si ho decideix la mesa de l’assemblea. Les esmenes s’han agrupat en set blocs temàtics en la ponència estratègica i set més en l’organitzativa. Primer, es farà el debat de cada bloc i, després, les esmenes que hi facin referència es votaran conjuntament, tot i que aquelles que siguin incompatibles entre si es votaran de manera eliminatòria al final del bloc, i després es decidirà si s’aproven o si es manté el text original. Si no s’aprova la votació en bloc de totes les esmenes, es votarà cada esmena per separat, però simultàniament.

Les votacions s’interrompran al migdia, però abans de dinar, Non Casadevall i Maria Gordillo faran un discurs polític. Després es reprendrà l’assemblea nacional i ja no es tornarà a interrompre fins a la nit. En acabat, la CUP farà públiques unes valoracions sobre la jornada, però no presentarà les línies polítiques i organitzatives de la nova CUP fins a la setmana vinent.

I després?

Un cop aprovades les noves ponències, tocarà obrir un nou procés per a fer els canvis orgànics i polítics per a aplicar-les. El més immediat serà l’elecció d’un nou secretariat nacional, i els equips que s’hi presentin hauran de lliurar la documentació el 29 de setembre. Tindran sis dies per a fer campanya, i el diumenge següent, el 6 d’octubre, seran votats pels militants.

A banda, les noves assemblees territorials creades amb la ponència organitzativa hauran de fer assemblees constituents abans del 13 d’octubre, i un cop constituïdes tindran fins el 9 de novembre per a designar els seus representants a la mesa nacional, el nou màxim òrgan de direcció política de la CUP entre assemblees, que substitueix l’actual consell polític. La primera mesa nacional es farà el 9 de novembre, i a partir de llavors es convocarà mensualment. Després d’això, tocarà crear les noves sectorials –que substitueixen els grups de treball actual– i la coordinadora d’electes, un nou òrgan per a aplegar els militants amb responsabilitats a les institucions.

A banda, la CUP exposa la necessitat de fer una anàlisi específica dels fets més rellevants del procés d’independència del 2017 protagonitzat per aquells militants que llavors encapçalaven la CUP, amb la idea d’aportar una diagnosi conjunta a la resta de l’independentisme. El Procés de Garbí també ha servit per a veure que el moviment de l’esquerra independentista havia de fer les seves pròpies reflexions per adaptar-se al moment actual, i la CUP es compromet a promoure’l els anys vinents.