01.08.2019 - 21:50
La militància de la CUP no està disposada a renunciar a les sigles a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, una possibilitat presentada pel secretariat a la ponència política base debatuda a principi de mes. En concret, a l’apartat sobre com actuar en cas d’un avançament electoral, el secretariat exposava la necessitat d’articular un projecte polític i electoral unitari amb el ‘conjunt de sectors polítics i socials de l’esquerra transformadora autodeterministes’ que ‘podria portar les sigles de la CUP o unes altres’. Contra això, les assemblees locals de Tortosa, Ulldecona i Deltebre van proposar la següent esmena: ‘Sens perjudici de la possibilitat que la pròxima candidatura al parlament porti un nom nou, generat durant el procés de gestació de la candidatura, aquesta portarà les sigles CUP de manera clara i preferent.’ L’esmena va tenir el suport del 58,49% dels militants; per tant, substitueix el redactat definitiu de la proposta base.
Així consta a la relació d’esmenes aprovades i descartades de la ponència estratègica debatuda a l’assemblea nacional de Celrà, a la qual ha tingut accés VilaWeb. Després de la votació de les esmenes proposades, la comissió redactora ha elaborat el text final d’acord amb els canvis aprovats, un document que els militants tenen temps de ratificar fins avui a les 23.59. Durant el mateix període també han de ratificar la ponència organitzativa, les esmenes de la qual es van votar a l’assemblea nacional.
En total, tan sols s’han aprovat vuit esmenes de les trenta-dues presentades, i d’aquestes, només una –la que fa referència a les sigles de la CUP– és per a substituir el redactat original. Les altres set són per a afegir idees i completar el text del secretariat.
Una de les esmenes que afegeixen contingut a la ponència política és la presentada per Banyoles, Girona i Viladamat, la qual defineix com s’ha de construir l’espai unitari de les pròximes eleccions: ‘Aquesta candidatura que s’ha de bastir de baix a dalt i que ha de poder evolucionar en si mateixa a partir d’un mètode de treball no serà una suma d’organitzacions sinó de persones.’
Referma la predisposició d’entrar al govern
Un altre dels punts destacats de la ponència política base és el tomb de la CUP en relació amb el govern de JxCat i ERC. A l’apartat ‘Una proposta per a combatre la resignació’, defensa de passar de l’oposició frontal dels últims mesos a una ‘oposició contundent però propositiva’. Contra això, les assemblees de la Seu d’Urgell i de la Dreta de l’Eixample de Barcelona van proposar de substituir tot l’apartat per un de més dur que proposava ‘una oposició frontal al govern autonòmic’, però l’esmena ha estat refusada.
Tampoc no s’ha aprovat l’esmena d’aquestes mateixes assemblees que s’oposava a la voluntat de ‘assumir responsabilitats en el govern’ si es complien un conjunt ‘d’elements programàtics’: polítiques i mesures a favor de les classes populars; revertir les polítiques d’austeritat i un programa polític orientat a preparar de manera concreta l’exercici d’autodeterminació.
Ni eleccions espanyoles ni aliances orgàniques europees
Davant la possibilitat d’un avançament electoral al congrés espanyol, les assemblees de Girona i de Banyoles van presentar una esmena que exposava la possibilitat d’articular una candidatura que pogués ‘jugar un paper de cavall de Troia a les institucions’ –la mateixa idea que va abanderar la CUP a les eleccions al parlament del 2012– i que trenqués ‘la dinàmica dels partits d’esquerres i/o independentistes de contínues renúncies i acceptacions’. La candidatura no es presentaria al senat espanyol, d’acord ‘amb la denúncia històrica’ que ha fet d’aquestes institucions. Però aquesta esmena tampoc no ha rebut prou suport i no s’ha aprovat.
Continuant en l’àmbit internacional, l’assemblea exterior de la CUP va proposar d’analitzar la integració de la formació al Partit de l’Esquerra Europea, on també hi ha Esquerra Unida i Alternativa, els grecs Syriza, els alemanys Die Linke i els portuguesos Bloco d’Esquerda. Una esmena que també s’ha refusat.
En canvi, sí que s’ha aprovat una esmena que proposa de desenvolupar una coordinació europea amb altres forces que aprofiti algun esdeveniment europeu a l’estat espanyol o al francès per fer-hi també ‘un congrés o convenció amb una estratègia política compartida de lluita’. Aquesta proposta hauria de ser un punt de trobada ‘de treball, de cooperació i de lluites contra les polítiques autoritàries’ que esdevingués un espai des d’on, ‘si els fruits són bons’, es poguessin ‘plantejar altres maneres d’intervenir en l’àmbit europeu, també en l’àmbit institucional’. I, sobretot, afegeixen, ha de servir per a ‘fer virar l’anomenat “euroescepticisme” cap a l’esquerra transformadora’.
