La CUP ja no té por dels lideratges ni de tocar poder

A la Catalunya governada per Salvador Illa els partits independentistes es repensen per a entomar un nou cicle polític sense majoria al parlament. A ERC junqueristes, roviristes i renovadors encara tenen dos mesos per a continuar-se traient els ulls en públic; i Junts discutirà a final d’octubre quin paper orgànic dóna a Carles Puigdemont i si consoliden una línia política amb aroma convergent. En canvi, la CUP, els primers d’obrir el procés de redefinició arran de mals resultats electorals consecutius, ja té clara la proposta política i organitzativa per a guiar els seus passos. Maria Gordillo i Non Casadevall, portaveus del grup motor del Procés de Garbí, l’han presentada en una conferència política en què han deixat titulars com ara la predisposició d’entrar al govern de la Generalitat si en tenen l’oportunitat, la voluntat de refundar l’independentisme popular i la proposta de fer una macroenquesta entre la societat per acostar-s’hi més, a l’estil d’aquella gigaenquesta que l’ANC va fer el 2014.

“Ens vam adonar que la proposta que fèiem no era la millor per al moment –ha començat Gordillo–. Que el món que ens envoltava havia canviat, que hi havia un cicle polític que culminava i valia la pena d’aturar-nos a veure quins eren els nostres errors.” I Casadevall ha afegit: “Partíem de l’anàlisi del desencantament amb el procés; la població s’havia sentit enganyada.” En aquesta situació, la CUP no ha discutit els seus principis bàsics d’independència, socialisme, feminisme i ecologisme; però sí la manera com arribar-hi, amb una ruptura democràtica a partir de la presa del poder –tant institucional com en espais socials– per a tenir l’oportunitat de fer palanca quan les condicions polítiques ho permetin i “poder fer un torcebraç amb l’estat com el 2017”. “Això vol dir estar disposats a entrar al govern? Sí. Però entenem que el poder és una cosa més àmplia”, ha dit, tot enumerant mobilitzacions socials com les del dret d’habitatge. “El poder va més enllà d’ocupar certes cadires. Estem disposades a ocupar-les per a la transformació social, però no ens veuran ocupant-les per fer un joc simbòlic”, ha afegit.

Amb aquesta nova ambició d’entrar en els governs, la CUP deixa enrere la dicotomia entre el carrer i les institucions. “Acostumàvem a dir que teníem un peu al carrer i un altre a les institucions, però la CUP és la mateixa a tot arreu i treballarà allà on sigui pels nostres objectius polítics”, ha dit. En compte d’això, la nova ponència política crea un triangle d’acció política, una brúixola que marca que tota política de la CUP haurà de tenir present la batalla per l’hegemonia, la consecució de conquestes socials i la generació de conflictes i organització popular. Una voluntat que inclou una millora en la comunicació i la disputa del relat polític. “La sortida als conflictes no és la cursa entre el penúltim i l’últim, ens cal poder explicar que hi ha més respostes”, ha dit Gordillo.

En aquesta voluntat de ser referents i marcar discurs, la CUP diu que vol “refundar l’independentisme popular” per tal que l’objectiu de la independència torni a imbricar-se amb les reivindicacions socials per a la majoria de la població. “Un independentisme sense el seu poble és no parlar d’independentisme”, ha dit Gordillo, que ha contraposat la proposta de la CUP “als tancaments identitaris i que miren només per les classes dominants, o els que només miren pels interessos de partits”.

Reforcen els lideratges i incorporen les figures de secretari general i coordinador

Un dels grans temes que es van debatre durant el Procés de Garbí va ser la relació de la CUP amb els lideratges i les seves cares visibles. La tensió entre voler mantenir l’esperit assembleari i la voluntat de tenir mecanismes de presa de decisió àgils i eficaços, però també perquè els ciutadans puguin posar rostre a la CUP i conèixer-ne els dirigents. El secretariat nacional tindrà mandats de quatre anys i no de dos, com fins ara, perquè puguin fixar objectius a llarg termini i desenvolupar-los. I per primera vegada en sobresortiran les figures del secretari general i del coordinador, que parlaran en nom del partit de portes enfora i tindran un paper actiu en l’organització de portes endins. “No seran com en un partit clàssic”, ha remarcat Gordillo, que ha deixat clar que no tindran “veu i vot més elevat que la resta de secretaris”. Malgrat que les ponències no ho estableixen clarament, la voluntat és que aquestes figures no siguin candidats a les eleccions, sinó les cares de la CUP com a organització política al marge de la feina al parlament.

Una vegada clos el Procés de Garbí, diumenge mateix es va obrir el període per a presentar candidatures al secretariat nacional, que han d’establir qui opta a secretari general i coordinador, però també dos portaveus i els responsables de cada àrea política. Dilluns la CUP farà públiques les candidatures rebudes i els militants podran votar-les telemàticament del 6 al 8 d’octubre.

També es transforma l’antic consell polític, el màxim òrgan intern entre assemblees nacionals, que passa a ser la mesa nacional, amb representació del secretariat nacional, dels diputats, de les assemblees territorials i de les sectorials. A més, cada dos anys la CUP farà una assemblea nacional, alternant-les segons si és tàctica o estratègica, per a revisar periòdicament el full de ruta.

“La CUP ha de poder ser la casa gran de totes les persones amb inquietud de transformar el món. És moment de treballar més i optimitzar-nos”, ha dit Gordillo, que ha defensat que els cal estar disposats a establir aliances àmplies i profundes amb els moviments independentistes i anticapitalistes. Avui a la conferència política de la CUP hi havia el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich; el secretari general de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló; i més representants d’Anticapitalistes i el Consell de la República. Lluís Llach, president de l’ANC, no hi era perquè recollia un premi a la seva trajectòria com a activista independentista, però ha delegat la representació en Rosa Maria Quintana, secretària nacional de l’entitat.