29.07.2020 - 21:50
La CUP ja ha engegat la maquinària electoral per a preparar-se per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Uns comicis per als quals, segons que ha pogut saber VilaWeb, el secretariat nacional proposa una llista amb una forta presència femenina. Qui s’encarregarà de cercar candidats serà una comissió que escoltarà les propostes de les bases, però el secretariat proposa ‘uns criteris de gènere mínims’ que mantingui el criteri 50-50 al conjunt de les llistes i en què les dones ocupin preferentment els primers llocs. En aquesta línia, demanen que els caps de llista de les quatre circumscripcions siguin dones, i si això no pot ser, que com a mínim n’encapçalin dues.
A Barcelona, on el candidat s’identifica amb la cara visible del partit, demanen que per primera vegada el cap de llista sigui una dona. Fins ara, els números u al parlament han estat David Fernàndez, Antonio Baños i Carles Riera. Barcelona i Girona són les dues circumscripcions on veuen més possibilitats d’aconseguir més d’un diputat, per la qual cosa demanen que dos de cada tres candidats siguin dones. L’objectiu d’aquests criteris és concentrar el nombre més gran possible de dones al futur grup parlamentari. De tota manera, el secretariat nacional ja avisa que aquests criteris s’haurien de sotmetre a la necessitat de formar ‘grups de treball potents, cohesionats i cohesionadors’ i que vagin ‘en línia amb la proposta i el projecte polítics formulats’.
A més a més, el secretariat demana als militants de pensar la manera com incorporar a la candidatura la perspectiva ‘amb veu pròpia’ de ‘migrants i persones racialitzades‘, fent que vagin en ‘llocs destacables’ a les llistes de cada circumscripció. D’aquesta manera, el secretariat vol acostar-se a l’onada del moviment antiracista, molt actiu des de la protesta per l’assassinat de George Floyd, un home negre nord-americà, en mans de la policia a Minneapolis.
Cal tenir en compte, a més, que des de la modificació de la ponència organitzativa, la CUP permet que els ex-diputats es presentin a les eleccions, fet que podria significar el retorn d’algunes de les cares visibles amb més carisma.
Segons el calendari aproximat previst, que ubica les eleccions al 4 d’octubre, els militants votaran telemàticament la proposta de llista o una proposta alternativa, si n’hi ha, entre el 14 i el 17 d’agost amb l’objectiu de proclamar els candidats el 19 d’agost.
Un nou referèndum unilateral que busqui les contradiccions de Podem
A banda de la guia per a elaborar les llistes electorals, els militants de la CUP han rebut una proposta programàtica que hauria de guiar l’actuació del partit en el pròxim cicle electoral. El document destaca per les nombroses propostes econòmiques anticapitalistes que recull per a respondre a la crisi per la covid-19 i per la voluntat d’encarar un nou embat independentista amb l’estat espanyol amb un nou referèndum d’autodeterminació aprofitant que al govern espanyol hi ha forces ‘suposadament democràtiques que en algun moment havien apostat per la resolució del conflicte per una via democràtica i no impositiva i repressiva’.
Però abans d’arribar a la convocatòria d’un referèndum unilateral, proposa de bastir un ‘acord nacional per l’autodeterminació, les llibertats i els drets civils i socials’ amb diverses forces polítiques i socials del país que defensin que el dret d’autodeterminació és l’única manera de resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol. Aquest acord hauria de cercar, preferentment, un referèndum pactat amb l’estat espanyol i la comunitat internacional. Per aconseguir aquest referèndum, diu la proposta, caldria activar espais de diàleg ‘basant-se en el reconeixement recíproc entre les parts, l’assumpció de l’existència d’un conflicte polític i la necessitat de la seva resolució per mitjans democràtics, el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític, la fi de la repressió i l’acceptació del dret d’autodeterminació com a instrument de resolució democràtica del conflicte’. En aquest sentit, la proposta defensa que la CUP participi en la taula de diàleg amb el govern espanyol ‘sense perdre la identitat’ i amb totes les seves reivindicacions: fi de la repressió, amnistia pels presos polítics i retorn dels exiliats i solució del conflicte per vies democràtiques mitjançant un referèndum.
En cas que aquesta voluntat negociadora amb l’estat espanyol fracassi, proposa que es faci un nou referèndum unilateral d’independència ‘durant l’actual legislatura del govern espanyol, és a dir, durant els pròxims dos o tres anys’. Una vegada fet el referèndum, i en cas de victòria independentista, caldria defensar-ne el resultat amb una gran mobilització ‘en un context de vaga general política’ i de resistència popular davant la repressió. ‘També hem comprovat que aquesta resistència haurà de ser sostinguda en el temps i per tant interpel·lem el conjunt de la societat catalana a preparar-se per aquest moment insurreccional’, afegeix.
Alternativament, la proposta també preveu que ‘un referèndum unilateral pot ser una de les formes d’autodeterminar-se, però tampoc l’única’, deixant oberta la possibilitat de donar suport a altres fulls de ruta rupturistes amb l’estat espanyol. ‘Una possible seqüència de la ruptura democràtica amb l’estat podria ser: acord nacional, mobilització, diàleg, fracàs o bloqueig del diàleg, mobilització i desobediència civil, exercici unilateral de la sobirania, institucionalitat alternativa, mobilització i desobediència civil, represa del diàleg o, en cas contrari, referèndum unilateral o una altra fórmula plebiscitària que validi democràticament l’exercici de l’autodeterminació’.
